Els Ainu

Avui és festa nacional al Japó, el "dia de construir el país".
Construir país, en un estat tan centralista com Japó, la frase fa pudor. Curiosament anit van fer un programa sobre el Ainu, feia temps que us en volia parlar.

Els Ainu ( segons la "Wiki" )
Els ainu són un grup ètnic que viu a Hokkaido i al nord d'Honshu, a la part septentrional del Japó, les illes Kurils, a una part de Sakhalin i al terç inferior de la Península de Kamtxatka. El seu etnònim deriva de la paraula aynu, que vol dir "humà" (per oposició a kamuy, éssers divins) en el dialecte d'Hokkaido de la llengua ainu; Emishi, Ezo o Yezo són termes japonesos que probablement provenen del dialecte de Sakhalin enciw o enju, que també vol dir "humà"; i utari (significa "company" en ainu) és preferit per ells. Es pensa que hi ha aproximadament 150.000 ainu avui, tot i que el seu nombre exacte no es coneix, ja que molts d'ells oculten el seu origen o se n'avergonyeixen, per tal de protegir els seus fills del racisme. Ja que els Ainu han estat vistos com una cultura primitiva o poc evolucionada a comparació amb el refinament cultural japonès. Una mica semblant al que va passar amb els pobles natius d'Amèrica. Anit l'Aya, la meva dona, es lamentava de la seva situació, deia que li trencava el cor veure el que els japonesos han fet amb ells. És clar que l'Aya ha viscut a Catalunya i entén millor que molts el que significa viure en una cultura sotmesa.

Orígens
D'orígens molt antics, als ainu se'ls ha atribuït ancestres de tipus caucasoide o australoide. Amb tot, actualment se'ls relaciona amb l'expansió dels primers pobladors d'Àsia i amb els pobles actuals de Sibèria, especialment amb els nivejí (o nivji) de Sakhalin i els coriacs (o koryak) de Kamtxatka, que parlen llengües paleosiberianes, així com els primers pobladors d'Okinawa, encara que els ainu tenen característiques genètiques pròpies, que demostren la seva antiga diferenciació de les altres poblacions contemporànies de la regió. Aquests resultats concorden amb les troballes geològiques i arqueològiques: els primers pobladors de Hokkaido arribaren durant la darrera glaciació fa més de 18 mil anys.

Figures geomètriques que decoren la roba, similars a les que encara avui utilitzen els ainu, s'han trobat en restes molt antigues. Des de llavors els ainu ja habitaven Hokkaido, el 5.000 a de C. segons troballes arqueològiques, però també vivien en la major part de Honshu ( l'illa més gran del Japó ) i potser a algunes zones de la Xina, inclòs documents xinesos que ja parlen de la seva existència amb el nom de Tung I (bàrbars orientals). La cultura ojotsk que va existir del segle V al segle VII a Hokkaido, les illes Kurils, la illa de Sakhalin i la conca de l'Amur, semblen estar relacionades amb els ainu i els seus rituals espirituals amb ossos sacrificats. Entre el segle VIII i el segle XI va néixer a la regió la cultura Satsumon, procedent del sud, que va provocar canvis culturals a la vida ainu.

A partir del segle XVII, els japonesos ja van arribar a tenir presència en els territoris ainu. Inicialment només foren intercanvis comercials fins al començament de l'era Meiji ( 1868-1912 ), quan el govern liquidà el poder del clan Matsumae, que es dedicava al comerç. Aleshores s'engegà una campanya d'aculturació de la població ainu, que no va estar exempta de problemes pel que fa a qualitat de vida, raó per la que part de la població nativa es desplaçà a la península de Kamchatka.

Es tenen notícies d'algunes visites per part dels europeus, primer per la Companyia de Jesús i després pel viatger holandès Vries, qui els va descriure el 1643. Posteriorment, els russos annexaren algunes regions del territori ainu al seu imperi fins al 1875, quan la porció meridional de Sakhalin fou cedida al Japó.

Ezo ( Hokkaido )
Els Ainu o Ezo havien estat arraconats fins l'illa d'Ezo, coneguda avui en dia com Hokkaido ( camí del nord en japonès ). Per molt que es vulgui fer creure que la Restauració de Meiji va ser només el retorn dels poders a l'Emperador, aquest va ser un període de guerres d'unificació i la creació d'un estat modern basat en els estats centralistes europeus, un estat, una llengua, una cultura. La Restauració de Meiji va significar millores molt importants per part del país, i l'inici de la modernització i de la revolució industrial que van convertir Japó en una potencia econòmica i militar en pocs anys. Però també va significar  l'eliminació sistemàtica de qualsevol cultura, ètnia o rassa que no fos la japonesa. Això com sol passar no es va fer en pau sinó per la força de les armes, i es van anar sotmeten els pobles que no hi estaven d'acord. Així va ser com va ser esclafada la revolta dels Satsuma ( Actualment Kyushu ) que s'explica malament a la peŀlícula "the Last Samurai ", protagonitzada per Tom Cruise. Amb la caiguda dels Satsuma, reticents a la centracització del poder, va caure Okinawa que hi estava lligada per drets feudals de vassallatge. Amb l'oest del territori sotmès l'exèrcit imperial Japonès va concentrar esforços en el darrer reducte de l'altic règim i el que restava de l'exècit i el govern del Shogunat.
En aquest moment apareix la República d'Ezo que va dur la guerra als Ainu al seu refugi, sense que ells hi poguessin fer res.
La República EzoTokugawa a Hokkaido.
Després de la desfeta de l'exèrcit del Shogunat Tokugawa en la guerra Boshin (1868-1869) de la restauració Meiji, una part de l'antiga armada del Shogun dirigida per Enomoto Takeaki va marxar a l'illa d'Ezo junt amb uns milers de soldats i un grup de assistents militars francesos. Enomoto va fer el darrer esforç per demanar al Tribunal Imperial del Japó que els permetés desenvolupar a Hokkaido8-1869) de la restauració Meiji, una part de l'antiga armada del Shogun dirigida per Enomoto Takeaki va marxar a l'illa d'Ezo junt amb uns milers de soldats i un grup de assistents militars francesos. Enomoto va fer el darrer esforç per demanar al Tribunal Imperial del Japó que els permetés desenvolupar a Hokkaido les tradicions dels samurais però això els va ser denegat.

El 15 de desembre de 1868, es va proclamar la república independent d'Ezo basant-se en l'organització del govern dels Estats Units amb Enomoto com a primer president aquesta va ser la primera elecció que hi va haver al Japó que aleshores tenia una estructura feudal.
Durant l'hivern de 1968/69 hi va haver combats contra el govern japonés Meiji. Les tàctiques militars dels assistents militars francesos hi jugaren un gran paper.
Les tropes imperials japoneses l'abril de 1969 traslladaren una força naval i d'infanteria de 7.000 homes a Hokkaido guanyaren la batalla de Hakodate i prengueren la fortalesa de Goryōkaku. Enomoto es rendí el 17 de maig de 1869. La República d'Ezo deixà d'existir el 17 de juny de 1869 i el 15 d'agost del mateix any l'illa d'Ezo va passar a dir-se illa Hokkaido i d'aquesta manera el darrer reducte dels Ainu passaria a ser assimilat per l'estat japonès.
Les relacions amb els japonesos foren  tenses des que els integraren al país.

Durant el segle XX, la seva cultura va començar a decaure no només per la influència dels japonesos sinó de la cultura dels Estats Units, que des de 1945 impulsà una major vinculació socio-econòmica. El 1973, els ainu es reuniren per primera vegada en una assamblea per reivindicar els drets d'aquest poble a la nació japonesa. Actualment compten amb una participació al parlament japonès.

El principal handicap de la cultura Ainu és que el seu no és un llenguatge escrit, la història de la nació i la tradició cultural es basa en la transmissió de coneixements dins dels diferents clans. L'organització social i el sistema educatiu del Japó, molt jacobí no reconeix la diversitat cultural ni ètnica del país, us sona?
A més cal tenir en compte l'imperialisme japonès encetat en el periòde Meiji i la dictadura militar untranacionalista dels començaments del període Showa ( 1926-1989 ) que va dur el país a la guerra.

Els ainu han hagut de patir el genocidi ètnic i cultural de xinesos, russos i japonesos, sobre tot durant el anys 30 dels segle XX, quan la "neteja ètnica" era una qüestió d'estat.

Actuament i des de 1997 el govern japonès ha començat  entendre la importància de preservar el béns culturals del ainu. Tot hi que pel meu gust el tractament que es dona em fa pensar més en un "Village catalan" o un "Disney ainu".

La primera vegada que vaig sentir a parlar dels Ainu, va ser de forma indirecta, gràcies a un mag de l'animació japonesa, Hayao Miyazaki, hi ha una peŀlícula titulada "La princesa Mononoke" que en parla dels ainu, en un moment en que el consell del poble està reunit, es parla de que els japonesos els han anat expulsant de les seves terres i que l'emperador els ha exiliat.

Com en moltes obres de Miyazaki hi ha una lluita entre la natura i la industrializació, els ainu representen el respecte a la natura i als déus de la terra mentre que els japonesos són la pólvora, el foc i la indústria.

La princesa Mononoke lluita al costat dels déus de la natura en contra dels humans i les seves màquines.

Des de fa un temps els ainu tenen una altre princesa Mononoke, es diu Mina Sakai, Mina és la líder d'"Ainu Rebels", un grup folklòric que intenta donar a conèixer la música i la cultura ainu i fer que els propis ainu es sentin orgullosos de la seva identitat.