Avui quan he tornat de Tòquio m'he trobat una sorpresa genial, el petit Miró m'ha vingut a rebre caminant! Els primers passos! Ha estat molt emocionant. És difícil de descriure la felicitat que un pare sent quan veu el seu fill caminar per primer cop. Aviat farà un any que va arribar a les nostres vides i cada dia que passa n'estic més penjat.
5 comentaris:
Quina il.lusió!Felicitats per tots vosaltres.
uala nen !! això ja és nivell 2 !!!! Per cert, que et vaig enviar un mail en que em vaig oblidar de posar-ho coses :(
Quan estigui més despert t'ho reenvio !!
Uaaau!!!!
Que espavilat!
Moltes felicitats.
Txell
...la veritat és que és super emocionant..però ja veuràs amb quina facilitat arriba ara a tot arreu!je!je!
Enhorabona!!! La veritat es que m'ha encantat la frase en la que dius que cada cop n'estas més enamorat... Això de ser pares és increible!
Petonets!
Publica un comentari a l'entrada