Haikyo, fa temps que us en volia parlar, els Haikyo són ruïnes, llocs abandonats del Japó, hotels, parcs d'atraccions, hospitals, museus, indrets que van ser construïts amb una finalitat i que van pedre-la o negocis que van fracassar.
Potser el Haikyo més famós és el de l'illa de Gunkanjima o Hashima prop de la península de Nagasaki al Mar del Japó. Aquesta illa va ser una mina de carbó des de 1887 fins 1974, des d'alesores ha esdevingut una ciutat fantasma, en el temps d'esplendor, l'illa comptava amb una població de més de 5.000 habitans, una denstitat de població de més de 100.000 hab/km²!
Tenia cinemes, escoles, hospitals i botigues de tot tipus. Ara fa més de 30 anys que el temps s'hi va aturar, Gunkanjima ha esdevingut un lloc de culte pels amats de les runes, en part un fenòmen exemplar d'aqueologia industrial del periòde Showa.
Un lloc públic de Gunkanjima
L'Hospital de Gunkanjima
El apartaments dels treballadors a Ginkanjima.
Altres fenòmens que han esdevingut Haikyo són els museus i els parcs d'atraccions, molts construïts sota la bombolla econòmica del Japó, durant el final de Showa i els començament de Heisei, els '80 i començaments dels '90. Era una època en que els diners del Japó semblaven no tenir aturador, els parcs d'atraccions i els hotels luxosos situats en zones poc poblades van semblar una bona idea.
El què m'ha cridat més l'atenció és el Ceramic park aprop de Kyushu, és un complexe enorme dedicat a la ceràmica occidental, construït a l'estil del Palau de Versailles i de les mateixes dimensions!
El Ceramic Park!
Un dels pavellons del palau.
Al Japó costa molt enderrocar els edificis, una de les febleses de la nostra política lliberal, penseu que la costa dels país és com un gran Lloret de Mar, o un Calella de la Costa, amb milers d'hotels abandonats o en estat ruinós.
Un país perfecte per tafanejar runes abandonades que no han estat espoliades, ja que això és impensable al Japó, i que mantenen llibres, mobles, aparells electrònics, estric de cuina, etc. Amb una pàtina de pols de 20 anys al damunt.
Un luxós hotel de muntanya.
Una escola que ha perdut els alumnes, tots han marxat a Tòquio.
L'edifici dels remolcadors d'una estació d'esquí.
Un "Grand Hotel"!
Western Park, on són els Cowboys?
Una mega-banyera daurada! Això sí que era pensar en luxe.
Les escales d'un Saló de Festes dedicat a bodes. Jo m'hagués dedicat a llençar pedres als vitralls horrorosos, però sembla que han agradat als qui han fet pintades.
El saló de Bodes ( cremat? )
Un gimnàs de luxe. Malgrat que hi han vingut a "jugar" els brètols que ha escrit als miralls no s'han endut res.
Recordo, fa uns 20 anys, que el meu pare tenia un client que va comprar una antiga colònia tèxtil, a part d'alguns cabdells de fill i alguns fulls vells d'albarans, la fàbrica era buida, el client del meu pare va haver de posar un vigilant perquè no li robessin les bigues de ferro ni els fils de coure que encara restaven.
Quan ho recordo penso amb els milers d'edificis abandonats al Japó i els milers i milers de fils de coure que hi haurà oblidats.
Per cert si voleu veure més imatges visiteu:
Haiko.org
Michael John Grist, exploring ruins.
Per cert si voleu veure més imatges visiteu:
Haiko.org
Michael John Grist, exploring ruins.
9 comentaris:
que no se'n assebentin els lladres de coure que tenim instal·lats a les comarques de Girona, que aquest si que son bons fent neteja
Trobo que les fotografies són realment impressionants. De nena hagués gaudit molt explorant aquests llocs.
Estava pensant... potser aniria bé que hi haguèssin okupes al Japó per a aquests llocs. Okupes en el sentit més "romàntic" del terme, és a dir, gent que okupa un edifici però per a donar-li un bon ús, ja sigui d'habitatge, o per a montar activitats, i que en comptes de pagar lloguer el reabiliti i el cuidi.
A tu què et sembla?
Son espais i edificis perfectes per realizar-hi una pel.licula de por!! Es bestial!! Aqui aquests edificis estarien amb l'esquelet, no hi quedaría res!!!
Què ho fa que ho abandonessin? Ostres quines imatges més precioses...
No sé pas quin adjectiu posar... impressiona. I, al mateix temps, això que la gent no s'emporti res, m'ha admirat.
És súper curiós això! No en tenia ni idea! I realment no s'han endut res... I no ho enderroquen tampoc!
He mirat on cau Gunkanjima, per si m'hi podria passar quan fos a Nagasaki aquest estiu, i... cau molt lluny, jejeje Si hagués estat més a prop, m'hagués pensat fer-hi una visita. Es que les fotografies m'han fascinat!!
Sí, sí, com dieu en els comentaris, s'hi podrien rodar moltíssimes pel.lícules de por!
També havia pensat en el tema okupa en el sentit més "romàntic", com diu Nuitari. Seria genial poder agafar un d'aquests llocs i donar-li un nou ús. Jo ja m'hi veig... jejeje
Molt interessant!
Nuitari. No se com esta el tema sobre la propietat privada al Japó, però no recordo casos de casas "Okupades", crec que en part és per la legislació en seguretat pels terratrèmolts, aquests edificis, sense manteniment poden ser perollosos en cas de terratrèmols.
Marta. Alguns ja tenen aquesta utilitat, sobretot per les peŀlícules de Kamen Rangers, normalment rodades a mines abandonades.
Maria. En part la crisi ecomònica, en part perquè van passar de moda, o eren una mala idea des de bon començament.
Assumpta. La meva dona encara es deixa la posta de casa oberta, l'única cosa que l'espanta és que vinguin els nord coreans a segrestar-nos els nens, ni es planteja que ens entrin a robar, i això que la nostra ciutat es de la mida de Mataró ( amb el doble d'habitans ).
"ni es planteja que ens entrin a robar"
al·lucinant...
Quina sort viure en un lloc així, de veritat :-) jo que quan sóc sola a casa si truquen a la porta a vegades ni m'atreveixo a obrir!!
Publica un comentari a l'entrada