El Cristianisme al Japó

L'altre dia la companya Assumpta em va dir que si venia al Japó, voldria poder anar a missa els diumenges. Cap problema, a prop de casa hi ha una església catòlica maquíssina, al carrer, per ami, més bonic de la ciutat.

Això, però, m'ha fet pensar que mai he parlat del Cristianisme al Japó. Potser perquè vaig néixer catòlic però amb el temps m'he "anat esborrant" com aquell que diu, de totes maneres sempre m'ha fet gràcia visitar esglésies catòliques a països on no és tradicional veure'n, així que he oït missa a Anglaterra, o he vist una missa copte al Caire, en aquelles ocasions he notat que la missa era molt especial, perquè en països com aquests els cristians ho són de debò, no perquè hagin nascut o hagin estat batejats només per tradició, ells ho són per Fe. Avui en dia al Japó els catòlics, i els cristians en general, poden practicar les seves creences en tota llibertat, però no sempre ha estat així. Aquesta entrada va dedicada a l'Assumpta que m'hi ha fet pensar.

esq-dret: Francesc Xavier, Luís Fróis, Alessandro Valignano.

Francesc Xavier, el famós missioner de la Companyia de Jesús era a l'Índia i Malacca treballant quan l'any 1547 va conèixer un fugitiu japonès anomenat Anjirō. Encrestat per la descripció del Japó que va fer Anjirō, Francesc Xavier va decidir evangelitzar el país. L'any 1549 desembarcava a Kagoshima on es parla de que va aconseguir convertir un centenar de locals. Però el més important va ser que Xavier va obrir la porta al Cristianisme al país del Sol Naixent.
Cap al 1563 un altre jesuïta, Luís Fróis, va arribar més preparat, acompanyat d'altres missionaris, Fróis va aconseguir reunir-se amb les figures més importants i influents de l'època i gràcies a ell es conserva documentació sobre les missions al Japó i una descripció detallada de la vida japonesa d'aquest període.
Seguint els jesuïtes, altres ordres religioses com els franciscans es van acostar al Japó per continuar l'obra missionera, però van topar amb l'oposició la Companyia que volia monopolitzar l'obra imposant el seu propi model de Cristianisme.

Amb els frares missioners catòlics van arribar els comerciants castellans, i d'altres renges de la monarquia hispànica, com portuguesos o napolitans i holandesos. Els primers en arribar ho van fer a l'illa de Tanegashima, al sud de Kyushu l'any 1543. Aquest comerciants coneguts com Namban ( Bàrbars del sur ) van aportar gran quantitat de noves tecnologies i comerç establint-se a l'illa artificial de Dejima a Nagasaki ( on els holandesos hi van establir una colònia comercial més endavant, després de la marxa dels portuguesos l'any 1640, us sona la data? ). Però el comerç que va tenir més èxit va ser l'armamentístic, el tràfic dels arcabussos hispànics va crear una nova ruta comercial anomenada "la ruta del ferro de Tanegashima". Amb l'ajuda dels missioners, els comerciants es van poder introduir a les corts de senyors feudals de gran importància com Oda Nobunaga.

esq-dret: Oda Nobunaga, Toyotomi Hideyoshi, Tokugawa Ieyasu.

Oda Nobunaga no es va convertir mai però va acceptar assessors jesuïtes que li explicaven les noves tecnologies occidentals. Entre els famosos assessors d'Oda es compta el jesuïta napolità Alessandro Valignano i el seu assistent, un llibert anomenat Yasuke, un negre, que de seguida va cridar l'atenció deNobunaga, Yasuke va esvenir samurai a la cort del poderós senyor.

Oda Nobunaga, gràcies als seus contactes occidentals va formar un exèrcit armat amb arcabussos i va sotmetre als seus rivals amb tècniques de combat modernes apreses dels "Namban".
A la mort d'Oda un altre senyor es va convertir en el governant més poderós de les illes, Toyotomi Hideyoshi, aquest però, desconfiava del poder dels jesuïtes i la influència política que podien exercir en els senyors feudals que s'havien convertit al Cristianisme, aleshores va començar a decretar edictes anticristians, l'any 1587 va expulsar tots els missioners estrangers del Japó. Cap el 1597 es va obsessionar amb els comuns i amb els nobles i va posar en qüestió la seva lleialtat ( val a dir que Toyotomi al final dels seus dies va patir d'una paranoia obsessiva que va anar degenerant fins al punt que va ordenar executar al seu millor amic ). El mateix any 1597 a la ciutat de Nagasaki es van executar a la creu 26 frares franciscans i jesuïtes amb creients, deixant els cossos a la creu fins que es podrissin. Toyotomi Hideyoshi va declarar doncs que Japó era la "Terra dels Déus" i que els missioners cristians no hi serien benvinguts, aquest va ser el primer cop contra el Cristianisme. Tanmateix es va permetre el trànsit de mercaderies i el comerç amb els "Mamban".

L'any 1600 després de la Batalla de Sekigahara, Tokugawa Ieyasu va esdevenir "Shogun" del Japó, general en cap de tots els exèrcits i dictador de tots els senyors feudals, relegant l'emperador a un rol espiritual, amb Ieyasu començaria el període anomenat Edo, que duraria 200 anys durant els quals el país seria governat amb mà de ferro per la família Tokugawa. L'èxit de Ieyasu va ser eliminar tota possibilitat de revolta, anihilant els caps militars que se li poguessin enfrontar i creant un sistema de govern amonenat Bakufu amb governadors leials per controlar la noblesa.
Entre aquests líders opositors hi havia Date Masamune, de Sendai, aquest poderós senyor va donar suport al cristians. Alessandro Valignano antic assessor d'Oda Nobunaga va enviar una missió de samurais a Roma l'any 1582 on van ser rebuts en audiència pel Papa Gregori XIII i després pel monarca hispànic Felip II de Castella ( I d'Aragó ), per establir ponts de relació entre la cristiandat i encoratjar les missions, però quan van retornar al Japó van trobar que el règim havia canviat, Oda era mort i Toyotomi havia expulsat els missioners.

esq-dret: Date Masamune, Luís Sotelo parlant amb Hasekura Tsunenaga ambaixador de Date a Roma.

Date Masamune va creure que el monarca hispànic podria ajudar contra Tokugawa en defensa del cristians, així l'any 1613 va enviar una segona missió encapçalada pel franciscà Luís Sotelo amb el propòsit d'entrevistar-se amb el Papa Pau V i amb el rei castellà, però com va passar amb la primera missió, quan aquesta segona va retornar l'any 1620, el Bakufu ja havia tancat les portes al Cristianisme i Sotelo fou matiritzat i cremat viu amb altres missioners l'any 1622.
Malgrat que Ieyasu havia volgut establir contactes comercials amb Mèxic a través de l'antic governador de les Filipines Rodrigo de Vivero i havia contractat els serveis de dos estrangers William Adams ( anglès, origen del personatge Anjinsan de la noveŀla Shogun de James Clavell ) i Jan Joosten ( holandès ), el seu successor Iemitsu ( 1623 ) era tot el contrari.

esq-dret: Amakusa Shiro, Tokugawa Iemitsu.

Va ser aleshores que va començar el malson pels cristians, i l'incident que es coneix per la Rebeŀlió de Shimabara ( 1637 ).
Tot va començar amb unes males collites que van causar una terrible fam, la crisi es va agreujar per la càrrega d'impostos del nou govern, el Bakufu. Alguns senyors es van revoltar,  entre ells un noiet jove,  Amakusa Shiro i alguns "Ronin" ( samurais sense senyor ), Shiro i alguns d'ells eren cristians. El govern va entendre que era una revolta incitada des dels nuclis cristians i va començar a perseguir i executar cristians, nobles i comuns. La revolta va acabar amb el setge del castell de Hara a la península de Shimabara. Després de la mort d'Amakusa i de la mort de 35.000 rebels va començar la depuració de tots els cristians.
Es va crear un cens religiós ( el Shumon Aratame ) una certificació del temple ( Terauke ) i es va forçar als conversos a renegar de la Fe o ésser executats, a la ciutat de Nagasaki es va posar en pràctica el "Efumi" que consistia a trepitjar una icona cristiana per demostrar que no s'era cristià. A part d'això a les viles es va implantar un sistema de vigilància i delació anomenada "Goningumi" ( les cinc famílies ) , aquestes estaven obligades a delatar qualsevol conspiració en contra del govern o pràctiques religioses cristianes d'amagat, les "Kakure", la pressió exercida sobre aquest grup era enorme fins al punt que si es descobria un cristià entre elles no només el cristià seria penat però també les famílies veïnes que havien negligit en la vigilància.
Els càstics pels qui mantenien la fe cristiana anaven des de la crucifixió, tortures amb aigua ( d'ofegament ), mutilacions, cremats a l'estaca o penjar de cap per avall d'amunt d'una pila d'excrements. No cal dir que aquestes "depuracions" van ajudar al nou govern a esborrar cap tipus d'oposició, alhora que es confiscaven bens i terres als nobles cristians. Molts nobles cristians van fugir per trobar refugi a colònies hispàniques com Macau o les Filipines, d'altres va ser martiritzats i convertits en sants i beats per l'Església Romana.

Enclavament holandès a l'illa de Dejima, Nagasaki.

L'any 1640 un vaixell portuguès va arribar al Japó, el nou Shogun, Tokugawa Iemitsu va enviar el seu inspector general, Kagatsume Tadazumi, a interceptar el vaixell, Kagatsume va executar 71 del 74 tripulants essent aquesta la primera acció del tancament definitiu de les fronteres. Sota pena de mort cap japonès podria abandonar el país o tornar, deixant només el petit reducte de l'illa de Dejima als comerciants holandesos que no eren vistos com a políticament perillosos sinó només com a comerciants inofensius, aquests holandesos van ser l'únic contacte del Japó amb l'exterior per 200 anys.

El comodor Matthew Perry, vist pels japonesos i l'original.

L'any 1853 el comodor Matthew Perry, comissionat pel president dels EEUU Millard Fillmore, va arribar al Japó amb vaixells de vapor, els famosos "Kurofune" ( vaixells negres ), de la marina exigint que el país obrís els ports i les aigües als vaixells baleners occidentals. Al Japó es considera aquest punt la guspira que encendria la caiguda del Bakufu que portaria a la Restauració de Meiji ( el retorn dels poders polítics a l'emperador ) i l'obertura del país. Amb Meiji el país es va modernitzar a una velocitat de vertigen, amb la revolució industrial es van obrir ports creant noves ciutats comercials més properes a Edo ( ara Tòquio ) com ara Yokohama, es van fundar colònies de comerciants estrangers, principalment, americans i britànics, però també francesos, russos i prussians, amb ells va tornar el Cristianisme amb noves missions, però ja no només de la mà de l'Església Catòlica de Roma, però també de protestants, metodistes, ortodoxes russos, etc.
El Cristianisme però encara hauria de passar per moments foscos, quan la dictadura militar es va fer càrrec del govern del país durant els anys 30 del segle XX, aleshores es va declarar el Xintoisme religió de l'Estat, aquesta repressió s'agreujaria durant la guerra contra els Aliats.
Amb la pau i l'ocupació militar americana del Japó, les missions cristianes es van recuperar, però sobretot dedicades als estrangers residents al Japó, l'ocupació militar va durar fins 1952. Peró l'eclusió del Cristinamisne arribarà més tard, sobretot als '80 del segle passat,  amb la immigració, sobretot de països com Filipines, Perú i Brasil, només de brasilers hi ha censats 400.000 residents. No és d'estranyar que actualment les esglésies catòliques siguin també llocs de trobada d'aquests col·lectius o centres d'acollida on es fan classes de japonès pels nou vinguts.

 A Hiratsuka tenim de tot; Presbiterians,

 Baptistes,

Metodistes de la United Church of Christ in Japan,

I l'església Catòlica de Sant Patrici,

 ...amb la seva botigueta de records. Ep! Que hi venen Pessebres eh!

Els japonesos actuals són molt tolerants amb les religions, hi ha mesquites turques construïdes aprop de Shinjuku, i esglésies cristianes de totes les confessions, i celebren Halloween, Christmas i Saint Valentine sense cap problema. Peró el Cristianisme al Japó ha passat per moments molt difícils, en part perquè els seus ambaixadors, sobretot els jesuïtes van voler quelcom més que evangelitzar el país, van voler controlar la seva política. I els Japonesos van tenir por de convertir-se en un altre colònia.

Nota bibliogràfica:
La majoria d'informació d'aquesta entrada està treta dels llibres:
Talking about Japanese History escrit per James M. Vardaman i Takahashi Toyoko. Ed. Japan Book Inc. 2008
Japanese Historical Figures escrit per Morimura Munefuyu i Kirsten Mc Ivor. Ed. Kodansha. 2007
Shogun: A novel of Japan escrit per James Clavell. Ed Atheneum. 1975
Gai-jin escrit per James Clavell. Ed. Dell Publishing. 1993