dijous, de març 15, 2012

Sobre el terratèmol d'anit

Anit mentre ens banyàvem la Shikibu i jo vam sentir com la casa tremolava, i les ampolles de cremes i perfums que l'Aya guarda a l'armari amb mirall damunt la pica començaven a sonar picant les unes amb les altres, clinc, clinc, clinc...
Sentir les sacsejades d'un terratrèmol dins la banyera, nu, és una sensació d'indefensió, de vulneravilitat, que agruja la por, però és clar, si estàs amb la teva filla, has de fer veure que no passa res, que tot anirà bé.

Per defecte, sempre que hi ha un terratrèmol d'aquest tipus penso, aquí ha estat suau, però potser en un altre lloc ha estat fort, vaig pensar això fa un any i malauradament tenia raó.
Per sort no va passar de l'ensurt i tot i que cap al nord la intensitat va ser més forta arribant als M7, no es va activar l'alarma de tsunami ni tampoc va causar destrosses materials d'importància. Tampoc és que hi quedin gaires coses dempeus a Tohoku.
La Shikibu diu que vol anar a viure a Catalunya, on no hi ha "Jishin" ( terratrèmols ), però jo li dic que també n'hi ha, i si mai fos tan fort com el d'anit, segur que faria més mal, perquè no s'està preparat.

És difícil explicar a una nena de sis anys perquè hi ha terratrèmols, però la història que li vaig explicar de que Japó abans no era una illa i que la gent podia anar i venir de Corea a peu li va agradar, i almenys li va fer oblidar la por que havia passat.
Per la meva part us haig de dir que estem bé, i que no ens ha passar res, gràcies per interessar-vos per nosaltres.

8 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Me n'alegro que ni hagi passat res i que estigueu bé. Por em fa pensar que passarà per aquí el dia que ens toqui, perquè de tocar-nos segur que ens toca.

Marta ha dit...

La veritat es que ahir fis que ho vaig saber, ja va ser tard, pobret5a Shikibu, bé pobrets tot!! Pjala no estigués Japó en una falla, el que si que li pots dir a la Shikibu, es que aquí no estem preparats per aguantar ni quan plou molt que es col.lapse tot! Es a dir que ha d'estar feliç d'estar en un país que està ben preparat.

Molts petons i anims!!

Elisabeth Gea Sastre ha dit...

Ostres, sí que ha de ser difícil per una nena, sí...

Aquí a Nagoya no es va notar res i, de fet, me'n vaig assabentar perquè uns amics espanyols em van preguntar pel twitter si estava bé...

Menys mal que esteu tots sans i estalvis!

Claire ha dit...

Jo també me n'alegro que estigueu bé. Realment és una de les coses que em fa més por, tot i saber que Japó està molt ben preparat, però com que jo no... Si quan és un terratrèmol no gaire fort, ja fa por, quan ho és una mica no m'ho vull ni imaginar...
Ai, pobre Shikibu... sí que deu ser difícil d'explicar, sí.

Kojirō Naruse ha dit...

Pobra Shikibu. Ànim i força!

Ja ho has dit bé, aquí un terratrèmol fins i tot petit faria molt de mal. Només cal veure el que va passar a Llorca. I això de reconstruir-ho tot en un any? Millor oblidem-ho.

がんばれー!

Maria ha dit...

Sí, sí. Feu cas a la Shikibu.
Veniu a Catalunya!
Encantats.

Maria V

sadak@-chan ha dit...

Celebro que estigueu be. No vull ni pensar que passaria a Catalunya si en tinguéssim un de debò. No millor ni pensar-ho, no n’estem preparats.

Assumpta ha dit...

Quin ensurt tan gran! Celebro que estigueu bé!! :-)