dimecres, de juliol 04, 2012

Wagokoro

和心 ( Wagokoro ) vol dir; "cor japonès".
Ahir el meu professor de Kanji, que és mestre de 書道 ( Shodō, cal·ligrafia japonesa ) a la Universitat de Kanagawa, em va regalar una cal·ligrafia amb aquest mot.
Estic molt content, és un privilegi, no només rebre un regal com aquest, amb aquesta bellesa estètica, però també pel missatge.
Que un japonès et digui que tens el cor japonès, és un elogi com pocs, vol dir que et considera un igual, "un dels seus", un japonès i això per un estranger és una gran cosa.
Crec que els catalans sóm d'una mena de persones que cerca integrar-se dins la cultura que ens ha acollit, treballem pel país i en volem formar part. Potser perquè sovint hem patit l'efecte dels immigrants que mai han volgut integrar-se al nostre, ni han respectat la nostra cultura.
Per això ens fa tanta il·lusió quan un estranger parla català, o coneix la nostra història.
Al japonesos els passa el mateix, hi ha milers d'estrangers que no fan l'esforç per adaptar-se a la manera de viure del país, fa anys que hi viuen i no en parlen llengua, sobretot a les gran ciutats com Tòquio on hi barris com Roppongi on els estrangers fan la seva.
El japonès és una llengua molt difícil, almenys per a mi, que m'està costant més del què em pensava i sincerament no tinc el nivell que hauria de tenir després de vuit anys de viure al país. Però mai se m'ha passat pel cap exigir a cap japonès que em parli en una altra llengua, ni he entrat a cap comerç parlant res que no fos japonès, bé o malament sempre m'he fet entendre.
Ara vaig a classes nocturnes japonès, tinc companys de classe que fa quinze anys que viuen a Hiratsuka i no parlen un borrall de la llengua. Sincerament no sé com s'ho fan per sobreviure.
A mi em queda molt per aprendre, hi ha moltes coses d'aquest país que desconec, de la seva història, de la seva llengua, de la cultura, en definitiva, de la seva manera de ser. Per això em va fer molta il·lusió que el meu professor em fes aquest regal i l'he volgut compartir amb tots vosaltres.

Per cert, un dels "deures" que ens ha posat la mestra és escriure coses que ens sorprenguin dels japonesos, fer-ne preguntes i esbrinar-ne els motius.
S'ha dit coses molt divertides a la classe, maneres de fer dels japonesos de les quals ni la mestra en tenia la resposta, un en faig cinc cèntims.
Per què els japonesos quan parlen d'ells mateixos s'assenyalen amb el dit el nas?
Per què els japonesos xarrupen els fideus?
Per què els japonesos no obren mai els regals en públic?
Per què els japonesos poden dormir drets al tren?
Per què els japonesos malgrat els caiguin els mocs no fan servir el mocador?
Per què no hi ha trovallons a les taules, com s'aixuguen?
Per què els japonesos porten màscares quirúrgiques pel carrer?
Per què els japonesos mai diuen "no"?
Per què la majoria dels japonesos tenen les dents tortes?
Per què el sushi es menja amb els dits?
Per què els mestres japonesos criden la maidada pel cognom?
Per què els japonesos deixen sempre els cigarrets a mitges?
Per què les japoneses s'amaguen del sol?
Per què els japonesos es banyen de nit i no es dutxen pel matí?
Com aquestes hi ha moltíssimes preguntes que ens agradaria saber, per entendre millor el país on vivim, i aconseguir realment un "Wagokoro".

5 comentaris:

vullunfestuc ha dit...

Quan sàpigues la resposta del «com poden els japonesos dormir drets al tren» comparteix-la que pot ser ben útil!

Felicitats pel «cor japonès»!

amb una taqueta vedrmella al cor ha dit...

Imagino la il•lusió que et devia de fer aquest regal, mes que res per el seu significat. Crec que els japonesos aprecien molt a la gent que de alguna manera tenim el cor una mica nipó.

Lo de les preguntes em sembla genial. Però la de “Per què els japonesos mai diuen "no"?” ....hummmm encara recordo una velleta a un carrer de Kyoto fent el senyal de la X amb els braços i dient-me no se que per que no li fes una foto a un aparador de la seva botiga. La paraula NO es veritat potser no la va dir, però es va fer entendre de meravella.

Jo també et demano que comparteixis amb nosaltres si descobreixes el misteri de dormir dret al tren, pot ser en a seria útil al usuaris de RENFE.

Assumpta ha dit...

És un regal preciós! Des de tots els punts de vista, tant l'estètic com pel missatge :-))

Jo vull saber la resposta a TOTES les preguntes, així que... a fer deures!! :-))

Per cert, que t'han fet cas al teu post de l'altre dia...

http://www.illadelsllibres.com/index.php/2012/07/05/la-real-academia-espanola-rectifica-la-definicio-de-manga/

;-))

tobuushi ha dit...

Vullunfestuc.
Ho intentaré esbrinar (^_^)

sadak@-chan.
Si que es neguen a fer coses, però no fan gairebé mai ús de la paraula "いいえ” (iie), no. En el eu cas la iaia va ser més directe perquè el volia fer entendre. Però entre ell usen unes expressions molt rebuscades per negar.

La diferència és que dormint als trens catalans pots sortir ben escurat, fins i tot sense calcotets ( o calcetes ). Al Japó hi ha menys manguis.

Assumpta.
A veure si en puc anar treient l'entrellat.
És que hi va haver molta pressió per canviar-ho.

Claire ha dit...

Ooooh, m'encantaaaa!!! És preciosa aquesta cal·ligrafia!! I més pel seu significat!! Felicitats!!
Realment és una llengua molt difícil, però ja en saps moltíssim i a més cada dia en vas aprenent! Però per si de cas, がんばってね!!

I sobre les preguntes, jo crec que algunes tenen resposta, no? Si més no jo crec que la sé, o perquè jo mateixa me l'he inventat i perquè me l'han dit. No gaires, però... Quan les sàpigues, compateix-les amb nosaltres! T'ho agrairem!!