dimarts, d’octubre 23, 2012

Internacionalitzar el conflicte


Llegeixo un article sobre Samuel Moyn, professor de història de la Universitat de Columbia, que recomana que Catalunya converteixi el seu projecte independentista en una causa d'interés mundial.

D'això els americans en saben molt, tinc un amic que viu a Chicago des de fa molts anys, que em parla sovint de com els americans preparen l'opinió pública perquè es vagi acostumant als canvis futurs. Em posava exemples de sèries de televisió, com 24 on hi apareixia un president dels EUA negre, molt abans que Obama en fos elegit. D'aquesta manera el públic no se li feia estrany trobar-se amb un president negre, perquè ja n'havia vist un, almenys en la ficció.
Les peŀlícules americanes ens ha fet entendre el món i la seva història com els ha convingut a ells, a les peŀlícules hi ha bons hi dolents, i els bons, si no guanyen almenys queden bé i el missatge moralista és sempre de llibertat.
En això Escòcia o Irlanda ens van per davant, peŀlícules com William Wallace o Michael Collins van ajudar a conèixer aquestes nacions i que la seva causa fos simpàtica al món.

El professor Samuel Moyn

Ara que des del govern català parlen d'internacionalitzar el conflicte Catalunya-Espanya per rebre el suport i les simpaties de les democràcies a la nostra causa, el millor que podríem fer és i no ho dic en conya, demanar que Mel Gibson o algú semblant fessin una peŀlícula sobre l'Onze de Setembre.
Dins el nostre imaginari popular no hem gaudit mai d'una producció cinematogràfica on Catalunya fos un estat, ens costa imaginar Catalunya com la capital d'un país sobirà, amb les seves institucions i el seu exèrcit.
Durant la Guerra de Successió Barcelona va esdevenir la capital de l'imperi autriacista amb l'arxiduc Carles establint-hi la cort. La visió d'aquests esdeveniments, desconeguts per la majoria de pa població, segur que reafirmaria la nostra autoestima i segur que ens presentaria d'una manera diferent al món, un món de ens desconeix per complert.

Els catalans hem estat sempre els qui, dins la península ibèrica hem encapçalat el valors de llibertat. També hem estat els més emprenedors, en els camps artístics, culturals, filosòfics i científics. I encara ho podem ser més un cop alliberats del pes ofegador de l'estat espanyol.

Per exemple hem d'explicar les Assemblees de Pau i Treva, on ja al segle XI, els nobles i l'Esglèsia van impulsar l'ordenament jurídic i social per garantir la justícia i controlar la violència a la que era sotmesa la pagesia per part dels feudals.
Ramon Llull, que va revolucionar la filosofia i va ser el primer en redactar textos filosòfics en llengua vulgar.
O podríem parlar del Consolat de Mar, la gènesi dels codis de comerç mundial i les ambaixades comercials.
Del Consell de Cent, el segon parlament més antic d'Europa després de Islàndia.
De la descoberta catalana d'Amèrica que havia de ser una empresa comercial i que Castella va convertir en una conquesta militar sanguinolenta, i genocida.
Del sindicat dels Remences, que com va dit Oriol Junqueras, és el primer sindicat agrari d'Europa, 300 any abans de la revolució francesa. I de com els ciutadans de Catalunya eren els més lliures del món. I d'aquests, els ciutadans de Barcelona que gaudien de drets i deures com cap altra ciutat europea de l'època.
De la República Catalana de 1640, una república anterior a l'Americana.
I com tot això es va perdre el 1714. La nació més moderna per què fa als drets socials, al concepte de comerç, pioners industrials del sur d'Europa es va esvair sota la bota militar de Castella i els seu concepte d'Espanya.

S'ha parlat molt de que una Catalunya independent seria més eficient i d'aquesta manera podria col·labora millor dins la Unió Europea, professors universitaris i publicacions econòmiques d'arreu del món n'han parlat i ho han confirmat, malgrat les visions apocalíptiques dels unionistes espanyols.
Però hi EUA? Com podríem vendre el projecte als americans? No cal fer masses cabòries, els americans faran el que els demani Israel, per això ens hem de guanyar als israelians, i de moment sembla que els tenim de cara.
El segon pas és fer veure que una Catalunya independent seria una gran aliada dels EUA, i un bon lloc per poder invertir-hi, de fet Apple ja ho ha entès obrint la botiga més gran del sud d'Europa a Barcelona.
Però continuo pensant que necessitem que els americans ens coneguin, com als escocesos i per això necessitem una peŀlícula èpica, amb un General Moragues ( Mel Gibson o Viggo Mortensen ) i un Rafael Casanova ( Liam Neeson ) per exemple.

4 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Jo penso que es un problema de context cutural. Escocia i Irlanda són països de l'àmbit anglosaxí, molt propers a EUA. De fet allà és freqüent trobar-se escocesos o irlandesos que es declaren com a tals i a Wallace el poden conéixer més o menys nordamericans, però a Moragues no el coneixarà pràcticament cap.

Per a ells la nostra història potser tan atraient com per a nosaltres la de Burkina Faso. S'ha de vendre molt bé la idea per a que es puguin interessar, i a hores d'ara no és el cas.

Josep M Felip ha dit...

Bé, en qualsevol cas és una idea prou interessant i no va massa desencaminat. De fet és així com els EEUU van "culturitzant" el món, amb pel.licules.
D'altra banda, és ben cert que s'hauria de vendre molt bé la moto per que algún productor estigués disposat a invertir-hi. No és cap disbarat. No fa pas massa vaig veure la peli aquella del timbaler del Bruc i em va sorprendre gratament! Una factura impecable i un repartiment molt encertat, juntament amb una esplèndida ambientació, fan que el film no tingui res a envejar a qualsevol altra producció internacional ( jugant a lamateixa divisió, és clar )
Salut!

Josep M

pons007 ha dit...

Mel Gibson? no el suportu aquest! jo voto per en Russell Crowe

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Carquinyol.
Serà dependent de com s'enfoqui, la Guerra de Succeció va ser la primera guerra mundial, amb batalles arreu del món dels de les Filipines al Carib.
La lluita d'una societat per conservar la seva llibertat en contra de la tirania, això sempre agrada. Alfred Bosch a la seva noveŀla "1714" fa que el personatge protagonista sigui un anglès, "Sinclair".

Josep M.
"Bruc" és un bon exemple, que podria haver-se fet en qualsevol context, està molt ben feta, però es nota que hi havia pressupost per la batalla, oi?

pons007
Qui diu Mel Gibson diu Russell Crowe, no i que ara s'ha engreixat massa per fer de Moragues (^_^)
Potser Eric Bana quedaria millor, és més jove i a les senyores els agradaria més.