dilluns, de gener 21, 2013

De Miura a Montserrat

Avui, encara que sembli mentida, hem anat a Montserrat, concretament al Mont Nokogiri, que en japonès vol dir "mont-serrat".
Em sortit en tren des de Hiratsuka per anar fins la península de Miura, on malgrat el seu nom no hi ha braus de lídia, almenys corrent pels carrers. Al port de Kurihama hem agafat el ferry que uneix les prefectures de Kanagawa amb Chiba, travessar la badia de Tòquio. Un trajecte que en cotxe trigaríem de dues a tres hores a fer, amb sort i que amb vaixell són 40 minuts.

Darrerament estem agafant molts transports variats, com us explicaré en un altra entrada del blog, i es que resulta que al Sr. Miró li ha entrat la faŀlera dels "norimono" els transports, i és clar, qui som els pares per no cedir a les exigències dels més menuts (^_^) A més, cal anar amb compte, ja que, com veieu, en Miró és un "perdona-vides".

Hi ha ferrys que travessen la badia cada hora, almenys els diumenges, el preu per adults és d'uns 10 euros i 30 pel cotxe, la Shikibu paga la meitat, i en Miró viatja per la "patilla".

Quan l'Aya vegi que he penjat aquesta foto em mata ( tot i que està molt maca ), però us volia ensenyar el gran estil decoratiu del vaixell, com moltes coses d'aquest país, ha quedat carrincló amb el temps.

La Shikibu i en Miró "compartint" una Fanta de raïm, al Japó hi Fantes rares, com de raïm o de meló, segons la temporada. Per cert la Fanta era meva, qui diu que els pares no fem sacrificis pels fills?

 Darrera nostre Kanagawa i la península de Miura.

 Feia un fred que pelava i no hi havia ningú a coberta, tret de nosaltres, és clar, que havien "d'inspeccionar" el vaixell a fons, oi Miró?

I jo amb la meva joguina, el meu "GPS", que tot i no tenir el 100% de la cobertura i passar de LTE a només 3G, funcionava la mar de bé. Des de que tinc aquest trasto sóc un home més feliç. Ai! Sant Steve Jobs!

 Les barques de pesca són com les de la peŀlícula de Ghibli, Ponyo!

Una cosa curiosa del mar on vivim, hi ha gavines, però són més petites que les nostres, en canvi tenen moltes àligues "washi", pescadores, aquesta volava molt aprop del vaixell, molt aprop!

Davant Chiba, i el mont Nokogiri ( Montserrat ).

Aquest és el port de Hamakanaya, "hama" en japonès molt dir platja, hi ha moltes viles marineres amb aquest nom, com Kurihama, Yokohama o Obama...) de vegades la "h" es torna "b".

Darrera questa parella encantadora, hi ha el Montserrat japonès, de fet part de la seva forma serrada és degut a que era una pedrera, com veureu en les fotografies següents.

Per pujar al mont cal anar amb telefèric que queda a 10 minuts del port, als peus hi ha, com sempre un santuari que fa d'entrada al recinte, car pels japonesos, les muntanyes són sagrades, com temples naturals construïts pels déus.

El telefèric, funciona des de les 9:30 fins les 16:00 i n'hi ha cada 20 minuts, té un desnivell d'uns 630 metres més i menys, si no he entrès malament les explicacions de la noia de cabina que tenia veu de dibuixos animats.

Al cim, després de 40 minuts de passejada hi ha el Nihonji Daibutsu, un buda de pedra esculpit directament de la muntanya. És un dels més grans del Japó, hi no en teníem ni idea que hi fos.

També hi ha dels 1.500 escultures Arhat ( budistes ), i el Cent-Shaku Kamon, una escultura feta al forat de la pedrera, que es mereixen una visita amb més temps.

La vista des del cim és impressionant, aquí la sorra no és negre com a Hiratsuka, ja que no tenen el Fuji tan aprop.

Aquest mirador es diu la "Vista de l'Infern", no m'agrada el nom, no en té res d'Infern aquest paisatge tan bonic, els dies clars diuen que es pot veure el nostre volcà. Això si t'atreveixes a anar-hi.

 Abans d'agafar el ferry de tornada, una mica de berenar per descansar de l'excursió. 

 I com no, gaudir d'una meravellosa posta de sol, és curiós des de Chiba pots veure el sol ponent al mar...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Si hi hagués hagut la moreneta hagués jurat que el Montserrat d'aquí xD

Carquinyol ha dit...

els paisatges són iguals d'espectaculars !!

Assumpta ha dit...

Ostres, ostres, ostres... Reportatge de categoria!! Magnífic!! :-))

Ah, a mi no em sembla carrinclona la decoració!... segur que està neta i ben cuidada... no vull pensar com estaria aquí!

artur ha dit...

Es molt bonic tots aquests llocs !!...només hi ha faltat el cremallera, heheh....
Fantàstic reportatge i fantàstica família !!

Claire ha dit...

Oooohh! Nokogiriyama!!! Jo hi vaig anar a l'estiu que ens vam veure i em va encantar! Això sí, estava a petar de gent!! Però és molt maco i val la pena anar-hi!
Quina gràcia que hi hagueu anat!!!