Com cada any, quan arriba el 3 de març, el Japó celebra el Dia de les Nenes, o el Dia de les Nines, una festivitat que té com a objectiu demanar als déus que les nenes creixin sanes, fortes i que trobin un bon marit.
Les cases es decoren amb paraments de nines com les que tot seguit veureu. Representen una cort del Període conegut com Heian, si fa o no fa 1.000 anys enrere.
A l'exposició de Matsuda hi ha nines de coŀlecció, algunes de fa més de 40 anys, i d'altres més noves, fa gràcia veure com no han canviat amb els anys, i només es nota per la diferència de materials, actualment s'usa molt el plàstic, però antigament tot era natural, fins hi tot els cabells de les nines eren humans.
De nines n'hi ha de moltes formes, també depenent de la butxaca dels avis, que són els qui les compren, aquestes, per exemple tenen forma de "Daruma".
Aquesta és una nina gran, de la mida d'una nena de dos anys, amb un kimono de seda i cabells humans, i és de l'època de la guerra.
Aquesta és una ballarina.
A part dels aparadors, les cases es decoren amb ofrenes, moltes fetes de seda, de retalls de kimono vell.
Aquesta és magnífica, molt ricament vestida, també té uns 60 anys.
De vedades hi ha variacions, enguany és l'any de la serp, segons el calendari xinès, per això es representen els prínceps com dues serps. Cal dir que el blau és per l'home i el vermell per la dona.
Aquests tan bufons representen la llegenda de la Kaguya Hime, la princesa trobada dins una canya de bambú.
Enguany hi havia una col·lecció molt maca de nines fetes d'Origami, que és l'art japonès de la papiroflexia.
Aquestes també són fetes de paper.
Aquests avis formen par d'una cort, i representen Takasago, la llegenda de dos enamorats que s'estimen tota la vida, son el símbol d'una llarga vida de parella, o l'amor per sempre, aquests li agradarien a Michael Haneke (^_^)
Aquesta parella de prínceps també són de paper.
Aquesta m'agrada molt, perquè tenen el palau i tot!
Aquestes són de la prefectura de Yamaguchi. I després s'enfaden si dibuixo japones amb una ratlla per ulls!
Una altra parella de paper, els papers japonesos són una meravella, és clar que porten molt anys fent-ne, quan nosaltres encara anàvem amb pergamins al Japó jugaven amb les texures del paper.
Aquest és un ballarí de la cort.
Aquesta parella és la que més els agradat a la Shikibu i en Miró, quan premies el botó vermell, ballaven i cantaven la cançó del festival.
Aquí podeu veure un parament sencer, amb els set pisos, l'aixovar dels prínceps, els músics, les dames de companyia, els nobles de la cort, i al cap d'amunt els prínceps.
Al jardins hi havia unes altres nines de fusta i paper, la Shikibu ha dit que eren "Tiós".
Aquestes dames crec que són fetes pel mateix artesà que va crear les que té l'Aya, que segons la seva mare era molt famós, cosa que em fa pensar que també molt cares, és clar que l'Aya va créixer durant l'època de bonança econòmica del país.
Un parell d'imatges més, una princesa...
...i un príncep.
I dos beneits fent impossible que el seu pare els pugui fer una foto amb condicions!
5 comentaris:
Quin bloc més maco!! L'acabo de descobrir i em poso ara mateix a tafanejar les entrades. A més el disseny és molt atractiu. Per no mencionar les fotografies... de debò, m'agrada molt! Salut.
Són una passada totes les nines! M'encanten!
Les de paper són autèntiques obres d'art també!
Seria genial anar a Matsuda a veure el festival, perquè realment té molt bona pinta!
Els "tiós" de fora el jardí genials! Queden molt bé!
De fet totes són una meravella!!
A mi enguany m'han regalat una postal del Hina Matsuri amb l'altar, i estic més que contenta, com una nena! Això sí, demà dia 4 corrents a treure'l, que em vull casar! ^_^
Fantàstic el reportatge!!... Bé, com sempre ;-))))
Els beneïts del final molt simpàtics :-P
Isaac que guapos estan els teus nens, i que be que van creixent. Quina enveja em feu de poder anar a veure aquestes meravelles d’exposicions. Gracies per compartir-ho aquí per a tots nosaltres.
David.
Moltes gràcies! Pots tafanejar el què vulguis, les portes són obertes.
Claire.
Ha, ha, ha! Avui m'han dit que havia de canviar la capçalera del blog!
Assumpta.
Merci! Però és que no hi ha manera de poter tenir cap foto del dos juts sense que facin ganyotes.
sadak@
Moltes gràcies! Però no ens tinguis enveja que l'Aya i jo acabem rebentats.
Publica un comentari a l'entrada