Ens estàvem eixugant quan la Shikibu fa fer el gest de torejar-me amb la tovallola, cosa que em va xocar molt perquè no recordo haver fet mai aquesta broma amb ella, i no li conec cap persona que l'hagi pogut influenciar en cap manera.
Em vaig enfadar i la vaig renyar, li vaig explicar que torejar, sigui on sigui que ho hagi vist, és una cosa molt dolenta, perquè es tortura un pobre animal cavant-li espases i fent-li molt de mal fins que el maten.
Perquè li quedés ben clar li vaig ensenyar fotos de curses de braus, aquí és on en vaig fer un gra massa.
Quan la Shikibu va veure les imatges violentes del sacrifici els braus va entrar en estat de xoc i va començar a plorar desconsoladament, després d'això ens va costar molt que s'adormis, fins i tot després de veure un episodi dels seus dibuixos animats favorits. Jo tampoc he pogut dormir gaire amb la sensació que havia trencat par de la seva inocència, de la seva puresa. La meva petita aquest matí encara estava molt ensopida.
Vaig ser massa dràstic, i em vaig deixar portar per un impuls, sense pensar quines conseqüències podria portar, de vegades els pares les fem aquestes coses. Potser més sovint del que voldríem, i és que tenim una feina molt difícil que no té festa mai.
Ara faig una reflexió, he sentit a dir que el govern espanyol vol obligar a reimplantar les curses de braus a Catalunya saltant-se la decisió del Parlament de Catalunya, representant de la sobirania del poble.
També he sentit que es volia incloure al currículum docent de les escoles una assignatura sobre la tauromàquia. No puc imaginar-me com es pot permetre això, tenint en compte la reacció de la meva filla de set anys en veure unes fotos de la mal anomenada "Fiesta".
Què faràn? Com ho pensen explicar? La Shikibu no parava de plorar per la pobre "Ushi" ( vaqueta ).
Hem de permetre que els infants vegin la violència gratuïta d'una tortura salvatge? No hi ha res que justifiqui les curses de braus, i la meva filla m'ho va ensenyar ahir.
I és un preu que pagarem els dos durant molt de temps.
7 comentaris:
Realment la feina és molt difícil. Jo tinc tantes coses que explicar-li a en Micaquet que no sé pas com ho faré ni com ho faré, però mirarem de fer-ho el millor possible i amb serenitat.
(una d'aquestes són les curses de braus que ja veuràs com em tocarà ben aviat amb el viatge anual que faig a Extremadura)
quan aprens una cosa a través d'imatges directes es quan et queda més clara, pot ser dur, però es efectiu
Doncs penso que quan es faci gran t'estarà eternament agraïda.
Potser ho pots aprofitar per a explicar que molta gent té una imatge molt distorsionada dels "toreros" i de les "corridas". Estic segura de que és una cosa que passa molt més sovint del que ens imaginem. Bé, què he de dir a una persona que ha viatjat més que jo? ;)
Carquinyol.
M'agradaria tenir la teva calma.
pons007
Potser massa i tot!
maria
Espero que si.
Judith
M'he cansat d'expicar a que em volgués escoltar que els toros no són l'espectacle romàntic que descriu Bizet, ni plàstic com Picasso.
He viatjat molt, però que visqui al Japó no vol dir que ho hagi fet més que tu, de fet fa anys que no em moc de les illes.
Quan vaig a les escoles, hi ha nens de 7 i 8 anys que, quan els pregunten si han escoltat a parlar d’un país que es diu Espanya, et contenten: flamenc, curses de braus i paella. Hi ha moooolta feina a fer, encara...
Elisabeth.
A mi això no em passa perquè Espanya no la esmento mai.
Per a mi la pedagogia es per explicar Catalunya, els espanyols que s'expliquin sols.
Que en són més i tenen més recursos.
Publica un comentari a l'entrada