diumenge, de maig 26, 2013

"Blanquejant" diners...

A Catalunya hi ha coves molt famoses, la Cova del Drac, la Santa Cova i fins hi tot la "Caverna" on viuen estranys personatges mediàtics.
Al meu poble, Hiratsuka, també tenim una "Dokutsu", una cova, que per sort no es gaire coneguda, dic per sort, perquè és un paratge tranquil, lluny de les aglomeracions a les que ens té acostumats el Japó.
Aquesta cova es troba dins un temple budista de Myōen-ji , i és molt especial...

 ...no és especial pel jardí del recinte, que és molt bonic...

 ...tampoc és especial pel pont vermell que creua un rierol ple de peixets de colors...

 ...ni per les grues de paper penjades a l'entrada del santuari...

...és especial per la font d'aigua que brolla de la roca i que es pot veure a l'esquerra d'aquesta imatge, marcat amb una barana vermella, aquesta aigua és especial. Diu la tradició que si s'hi renten els diners, aquests es multipliquen.

I qui som nosaltres per menystenir les tradicions centenàries? Així que amb els cosins vam anar al temple a rentar un grapat de monedes, no fos cas que per fer el beneit no ens féssim rics.

Sembla que ha Europa s'ha posat de moda això de "blanquejar" diners, no sé si els nostres diners van quedar blanquejats, però sí que van quedar molt nets. Ara caldrà veure si la llegenda és veritat, ja ho sabreu d'aquí un temps, si veieu que començo a publicar entrades des d'hotels de luxe (^_^)

 L'Aya i en Miró no van desaprofitar l'oportunitat de "rentar" uns quants iens...

 ... al fons de la cova hi ha una petita figura de Buda.

 De fet el més divertit es perdre's dins el petit laberints de passatges subterranis...

 ...creuant ponts de fusta pintats de vermell.

 A l'exterior un viarany de "Mon", portes, mena al cim d'un turonet on es troba una petita capella.

Des del turó es pot veure el temple i el jardí i imaginar una escena amb dames i cavallers vestits com en una peŀlícula de Kurosawa.

 Les grues de paper poden aconseguir tots els desitjos...

 I els elefants blancs porten bona sort.

Si mai veniu al Japó no us perdeu la visita a un temple budista petit i solitari, amb olor d'encens, de fusta i molsa del jardí.

 Potser us podreu trobar algun personatge amagat dins la follassa.

Un "Tanuki" , un gos viverrí, en aquest cas femella, no gaire fàcil de veure, potser per això l'altre s'havia amagat (^_^)

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Issac. Me gustaría saber por dónde queda el templo, he intentado buscar Myoshinji en Hiratsuka y no encuentro... gracias

pons007 ha dit...

visitant el teu bloc dona la impressió que tot Japó està plena d'aquests temples entre la natura un al costat de l'altre xD

sadak@ ha dit...

Ostres quina entrada, del blog, mes bonica i curiosa. Les fotos son precioses. Ja ens diràs si ha funcionat el tema del diners, mes que res per si puc tornar algun dia al Japó, portar-me un grapat d’euros i venir a donar-lis un bany ;) Jo vaig estar al santuari de Natadera, la cova mes importat es deia que era la matriu de la deessa Kannon, i al passar per ella tenies que demanar en que et volies reencarnar a la propera vida.....tampoc se si això funcionarà com lo del diner, si mes no espero que sigui a mes llarg termini, jajajaja.

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Anònim

Esto es poque el nombre estava mal, lo siento, a veces los kanji se leen mal.
El nombre es Myōen-ji. Esta es la dirección.
〒259-1205 神奈川県平塚市土屋1949, está muy cerca de la entrada principal de Kanagawa University.

pons007
Diria que n'hi ha més que esglésies a Catalunya.

sadak@
Caram haurem de visitar-lo aquest també.

Alba ha dit...

Si funciona avisa!! Que tiraré la casa per finestra i vindré corrent al Japó amb els quatre eurets que em quedaràn! :DD

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Alba
No sé si funciona amb euros.

Carquinyol ha dit...

El lloc és encantador i les fotos precioses.

Només una coseta company, la "caverna" no és a Catalunya, és en un lloc de la meseta sense determinar en l'àrea delimitada pel El Mundo, La Razón, La Gaceta el ABC, Intereconomia, la Cope i 13tv, entre altres.

Això sí, a Catalunya tenim sucursals, però de moment no arriben a tenir entitat pròpia. Amb la independència segur que ho tindran.

Anònim ha dit...

Muchísimas gracias por la dirección! Pilla más lejos de lo que esperaba (vivo en Samukawa y pensaba que podría ir en bici) pero me gustaría mucho visitar un día, es un templo precioso. Además esta vez la visita va ser posiblemente en tren + bus pero quizá la próxima va a ser en coche :-)