El primer dia

El passat 9 d'abril vam assistir a la cerimònia d'ingrés del petit Miró a l'escola bressol, els japonesos ja ho tenen això, sempre hi ha un motiu per celebrar quelcom, sobretot si això vol dir "endiumenjar-se".
Aquesta cerimònia es diu "入園式" ( Nyuenshiki ) que vol dir, "cerimònia d' entrada a l'escola bressol".
El curs japonès acadèmic, laboral i fiscal comença a l'abril, té sentit si ho penses com que a la primavera la vida reneix i comença un nou cicle.

L'escola d'en Miró és la mateixa on va anar la Shikibu, això és bo perquè els mestres ja se'l coneixen de l'època en que anava a buscar la seva germana. De fet els mestres i els altres companys de classe són molt coneguts, i així els més menuts ja els tenen confiança. A mi també m'agrada que tots els mestres coneguin el nom del meu fill, em demostra que per a ells no és només un número. A més la Shikibu va deixar empremta a l'escola o sigui que el patufet va precedit per una certa reputació de trapella.
L'escola és 100% japonesa i està integrada dins un santuari Xinto, m'agrada que sigui així, torbo que és important que la canalla conegui la cultura i les tradicions del seu país, i aquesta escola no se'n deixa cap.

Algunes mares, per delit meu, decideixen posar-se un Kimono, l'Aya ho ha fet en altres ocasions, però la veritat es que li fa mandra, és massa complicat, penso que és una llàstima, les dones japoneses estan molt guapes amb Kimono, és clar que jo soc "Gaijin" i els guiris ja se sap que ens agrada molta l'estètica japonesa tradicional.

 Durant la cerimònia d'entrada és tradicional que les dones vesteixin colors clars, ja que és un començament, els homes podem anar foscos, vaig optar per posar-me una corbata rosa, que feia primavera (^_^), per la cerimònia de final de curs, es vesteix de fosc. Em fan gràcia tots aquests codis de color, però penso que són tradicions que s'han de mantenir.

A les escoles no tothom s'ha de descalçar, a les hores ens podem unes sabatilles com d'estar per casa, i els alumnes una mena de "wambes" blanques "Uwabaki", el Miró ha hagut d'aprendre a calcar-se i descalçar-se solet abans de començar el curs.

 També ha hagut aprendre a saber on té el seu penjador per la bata i la tovalloleta.

 Les reaccions sobre la cerimònia canvien segons la canalla...

 Això sí, de cantar ens en vam fer un tip.

 Els "grans" van rebre als nou vinguts amb una cançó.

 I una de les "senyos" va fer titelles amb un davantal, "epuronshiata" que es diu.

 Tractant-se d'una escola vinculada al santuari xintoista, vam rebre la deguda benedicció.

 I alguns mestres i alumnes van fer unes plegaries, per desitjar-nos un bon curs.

Aquesta noia tan bufona que crida, es la "senyo" d'en Miró i l'antiga de la Shikibu, sembla que s'hagi de trencar però ja porta uns quants anys de batalla i si ha sobreviscut a la Shi-chan podrà amb el petit que és de bon tros molt més bon minyó.

Més tard, a la classe, es va repartir el material; plastilina, llapis, gomets i altres estris que faran dels nostres fills ciutadans de profit (^_^)

Les bosses amb una mena de coixí groc, són les caputxes en cas de terratrèmol, un petit detall per no oblidar que som al Japó.

M'ho vaig passar "teta", només us haig de dir que he hagut d'esborrar les baves amb el Photoshop.