dilluns, de desembre 22, 2014

D'excursió als peus del Fuji

 Comença a ser tradició a la nostra família passar un cap de setmana junts unes setmanes abans del Nadal, enguany vam llogar dues cabanes de muntanya i els avis una cambra a l'hotel Qkamura que hi ha als peus del Mont Fuji. Els hotels Qkamura són, per entendre'ns, una mena de Paradors Nacionals, unes instal·lacions que són del govern japonès i per tant els preus són molt raonables, per exemple la cabana on ens vam estar val ¥20.000 ( 147€ ) però si poden estar tranquiŀlament fins a 6 persones, o més depenent de l'edat o la mida (^_^)

Pel matí feina molt de fred, aquesta és la gebre que hi havia d'amunt del nostre cotxe a 2/4 de 6. 

De nit era tant fosc que no em vaig adonar que la meva plaça de pàrquing era dins el requadre blanc, bé, això vol dir que hi poden aparcar tranquiŀlament dos cotxes (^_^)

 Per això la bandera del Japó és com és, no hi ha foc al bosc és el sol naixent!

 La vista del Fuji des de la finestra de la cabana quadra perfectament amb el marc, bona pensada!

 La neu cobreix el cim, romandrà tancat fins l'any vinent, a la primavera tornarà a obrir i potser hi podrem pujar. 

 La cabana era molt gran, hi havia dues cambres, una al pis de baix amb dos llits el bany i el lavabo,

 i una mena de loft...

 ...amb espai per encabir almenys quadre futons, tot hi que hi havia espai per més.

 Bon dia Shikibu!

Cuina menjador totalment equipada, tot i que nosaltres teníem sopar i esmorzar inclòs a l'hotel que esta just creuant la carretera.

 El vidre de la finestra de la cuina feia l'arc de Sant Martí al terra del menjador a les 7 del matí.

 La Shikibu el volia agafar amb les mans.

 Bon dia, cosinet!

 Aquest és l'aspecte del mont Fuji des del llac Tanuki.

Hi ha uns dies l'any quan el sol surt darrere el mont i quan s'il·lumina sembla una joia, per això en diuen el Diamant del Fuji. Molts fotògrafs esperen hores el moment ideal. La veritat és que en veure'l cobert de núvols no es fa estrany saber perquè els antics pobladors d'aquestes terres creien que era una muntanya sagrada i que al cim hi vivien els Déus.

Hi és que el Fuji ha condicionat la geologia dels seus voltants, fa molts segles en una erupció va deixar anar una descàrrega de lava i projectils que es poden veure encara.
Tot i que si heu vist Frozen aquest camp de roques potser us fa pensar en una escena de la peŀlícula, no?

 Gaudi i el seu trencadís també és present al Japó.

 Quin murri!

 Fils de gel.

 Suzuki.

El millor per fer passar el fred de la muntanya és un bon vol de sopa d'udon, amb un ninot de neu de rave ratllat.

 Sembla bo, oi?

 Un mussol tallat de fusta vigila l'entrada del restaurant.

 I un pujol màgic de roques de Fuji presideix una vista meravellosa des d'on el veu el mar.

 El veus el mar, Shikibu?

 I tant que sí, hi és daurat, com una patena de catedral.

No és que Miró estigués cansat, és que de cop i volta em van venir moltes ganes d'agafar-lo a coll i be, a vosaltres no us passa?

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Que maco!

Ana Maria Lopez sadako ha dit...

El Fuji-san es impressionant, jo que vaig tenir la sort de veurel a ple juliol completament destapar, vaig ser una privilegiada, segons en van dir. Les fotos molt xules, gracies per compartir amb nosaltres aquestes sortides familiars.