tobuushi

dilluns, de desembre 22, 2014

D'excursió als peus del Fuji

Comença a ser tradició a la nostra família passar un cap de setmana junts unes setmanes abans del Nadal, enguany vam llogar dues cabanes de muntanya i els avis una cambra a l'hotel Qkamura que hi ha als peus del Mont Fuji. Els hotels Qkamura són, per entendre'ns, una mena de Paradors Nacionals, unes instal·lacions que són del govern japonès i per tant els preus són molt raonables, per exemple la cabana on ens vam estar val ¥20.000 ( 147€ ) però si poden estar tranquiŀlament fins a 6 persones, o més depenent de l'edat o la mida (^_^)

Pel matí feina molt de fred, aquesta és la gebre que hi havia d'amunt del nostre cotxe a 2/4 de 6.

De nit era tant fosc que no em vaig adonar que la meva plaça de pàrquing era dins el requadre blanc, bé, això vol dir que hi poden aparcar tranquiŀlament dos cotxes (^_^)

Per això la bandera del Japó és com és, no hi ha foc al bosc és el sol naixent!

La vista del Fuji des de la finestra de la cabana quadra perfectament amb el marc, bona pensada!

La neu cobreix el cim, romandrà tancat fins l'any vinent, a la primavera tornarà a obrir i potser hi podrem pujar.

La cabana era molt gran, hi havia dues cambres, una al pis de baix amb dos llits el bany i el lavabo,

i una mena de loft...

...amb espai per encabir almenys quadre futons, tot hi que hi havia espai per més.

Bon dia Shikibu!

Cuina menjador totalment equipada, tot i que nosaltres teníem sopar i esmorzar inclòs a l'hotel que esta just creuant la carretera.

El vidre de la finestra de la cuina feia l'arc de Sant Martí al terra del menjador a les 7 del matí.

La Shikibu el volia agafar amb les mans.

Bon dia, cosinet!

Aquest és l'aspecte del mont Fuji des del llac Tanuki.

Hi ha uns dies l'any quan el sol surt darrere el mont i quan s'il·lumina sembla una joia, per això en diuen el Diamant del Fuji. Molts fotògrafs esperen hores el moment ideal. La veritat és que en veure'l cobert de núvols no es fa estrany saber perquè els antics pobladors d'aquestes terres creien que era una muntanya sagrada i que al cim hi vivien els Déus.

Hi és que el Fuji ha condicionat la geologia dels seus voltants, fa molts segles en una erupció va deixar anar una descàrrega de lava i projectils que es poden veure encara.
Tot i que si heu vist Frozen aquest camp de roques potser us fa pensar en una escena de la peŀlícula, no?

Gaudi i el seu trencadís també és present al Japó.

Quin murri!

Fils de gel.

Suzuki.

El millor per fer passar el fred de la muntanya és un bon vol de sopa d'udon, amb un ninot de neu de rave ratllat.

Sembla bo, oi?

Un mussol tallat de fusta vigila l'entrada del restaurant.

I un pujol màgic de roques de Fuji presideix una vista meravellosa des d'on el veu el mar.

El veus el mar, Shikibu?

I tant que sí, hi és daurat, com una patena de catedral.

No és que Miró estigués cansat, és que de cop i volta em van venir moltes ganes d'agafar-lo a coll i be, a vosaltres no us passa?

dijous, de desembre 18, 2014

El que importa és l'amor, no a qui estimes. LGBT

Fa un temps vaig compartir una notícia que explicava que una parella de noies s'havia casat a Disneyland Tokyo, Japó no és un país conegut per ser un lloc de destinació gay-friendly, tanmateix el tarannà japonès de deixar fer i "passar del què faci l'altre mentre no em toqui els nassos", el converteix en un país molt tolerant per que fa a les diversitats que ens podem trobar a la societat actual. Per tant m'atreviria a dir que és un país gay-friendly, i sé, per amics homosexuals que l'han visitat que han estat tractats la mar de bé i no han tingut cap problema, això si cal tenir el compte que és un país asiàtic on les demostracions d'efecte en públic no estan ben vistes, ni en parelles heterosexuals.
Avui he llegit aquest article al Diari HuffPost que us resumiré i traduiré al català.

Un temple budista al Kyoto està oferint parelles LGBT un lloc per simbolitzar la seva unió.

Tot i que el matrimoni gai encara no és legal al país, Japó permet cerimònies de matrimoni entre persones del mateix sexe dins de les seves fronteres, d'acord amb el Consell de Relacions Exteriors, però aquestes tindran els drets i privilegis legals que les parelles heterosexuals tenen. Malgrat aquestes restriccions, el sacerdot reverend Takafumi Kawakami explica que 5 parelles han arribat el Temple Shunkoin a Kyoto des del 2010 per representar simbòlicament els seus lligams.

Rev. Kawakami declarava al diari HuffPost que: "Jo no estic especialitzat casaments gai, [...] accepto cada parella a qui li agradaria tenir la seva cerimònia de casament aquí, independentment de la seva fe i l'orientació sexual."

La Constitució del Japó defineix el matrimoni com "la cooperació mútua amb la igualtat de drets dels esposos com a base." Aquest llenguatge de gènere reflecteix les opinions de la majoria dels japonesos. Tanmateix, segons una enquesta d'Ipsos 2013, només el 24% dels japonesos creuen les parelles del mateix sexe haurien de poder casar-se legalment.

Rev. Kawakami, creu que la majoria de la gent al seu país no entén que aquestes restriccions tenen un efecte profund en les persones LGBT:
"En realitat, la majoria dels japonesos no saben sobre els temes LGBT al Japó, i pensen que les persones LGBT són només en els països estrangers, però no a Japó.
Recentment, mitjans de comunicació japonesos van començar a parlar del sobre LGBT al Japó. Però la majoria d'ells en parlen en clau econòmic, com el turisme LGBT. Pocs d'ells tracten els temes LGBT com a qüestions de drets humans. Així que, vaig pensar que és molt important que la gent entengui que els drets de la comunitat LGBT són un tema molt important per a millorar aquest país. Vaig pensar que la realització de les noces entre persones del mateix sexe pot fer que aquest problema sigui més visible per a tothom al Japó."

Aquest esperit de lluita es remunta als orígens del Temple Shunkoin. Va ser establert el 1590 per honorar la memòria Kinsuke Horio, un guerrer que va morir en batalla. El temple s'especialitza en l'ensenyament de tècniques de meditació Zen per als visitants de parla anglesa.
Shunkoin és un temple depenent del Temple Myoshinji. Aquest temple va ser un dels llocs més importants per al budisme zen japonès durant el segle XX.

dimecres, de desembre 03, 2014

Excursió per veure Momijis

Fa dos diumenges vam organitzar una excursió amb el Casal Catala de Tòquio, va ser per anar a veure Momiji, les fulles vermelles dels aurons, el diu Momijigari, que vols dir "cacar momijis", els japonesos adoren el Momijogari així com els catalans tenim passió pels bolets.

Un dels millors llocs per veure momiji a prop de Tòquio és el Mont Oyama ( Muntanya Gran ), a la Prefectura de Kanagawa, el problema és que tots els toquiotes van tenir la mateixa idea i les cues per pujar al bus des de l'estació fins al peu de la muntanya eren de més de dues hores!

El parc natural d'Oyama és famós per la seva cuina del Tofu ( un mató de llet de soja ) i el sashimi de carn de cérvol. Potser us sonarà fatal però aquesta bestiola que campa semi lliure pel parc aviat serà el dinar d'algun sibarita.

La pujada des de l'estació d'autobusos fins al cim és de dues hores, pel camí fàcil, però durant l'ascenció, no ens hem de preocupar per res, ja que hi ha moltes divinitats protectores, Miró diu que se m'assemblen, que en penseu?

A un quart del camí, ja hi ha el primer temple, sincerament creia que d'un moment a l'altre em sortiria en Totoro.

Més divinitats....

No us sabria dir què és que hi duu a la bosseta és l'abonament del tren o els deures del cole.

No es recomana als qui no els agradin les escales.

Potser hi duu el carnet de la CUP.

Pujant es veu el mar des de les clarianes del bosc.

A mig camí hi ha un altre temple ( el temples us ho recordo, son budistes ), alguns excursionistes fan un moc mentre descansen, el menú, senzill, Oden, una escudella de nap, tofu, mochi, ou i konyaku. És boníssin!

La canalla volia un plat-ofrena, es tracta d'uns plats que es llencen per un barranc i es demana in desig, si cau on cal el desig s'acomplirà, sinó, doncs, potser, però sense ajuda divina.