Machigai! (o com els japonesos parlen anglès)

El primer mite que s'esfuma quan viatges per primera vegada al Japó, és que tots els japonesos parlen anglès.
Veient que la seva societat actual està, en teoria tant americanitzada, podríem pensar que l'anglès és la seva segona llengua. Doncs no.
Per posar-vos un exemple, fa dos anys que treballo a Myprint, una empresa amb 300 empleats, en aquest dos anys he trobat 3 persones que parlaven anglès, una que parlava espanyol ( era una Nissei, descendent de japonesos nascuda a l'Equador) i una que parlava un mica d'italià, bé, aquell italià que parla Toni Soler amb el Papa Benet de Polònia.
Un podeu pensar que això és normal, un nivell com el de Barcelona, no! I ara, a Catalunya tothom entén dues llengües com a mínim, i almenys, entre els meus amics, qui més qui menys parla una tercera llengua. Al Japó, gairebé no trobes ningú que sigui bilingüe ni en alts càrrecs de companyies.
Però el cas de l'anglès fa riure, ja que, segons ells, és molt fashion i cool, i queda be posar-lo malgrat que no entenguin el significat, i és clar els errors són "garrafals".
I ha un web, Engrish que analitza els errors d'anglès als països orientals, i el campió mundial és Japó, òbviament.

Un exemple gràfic el podeu trobar en aquesta imatge produïda per JT (Japan Tobacco), l'error consisteix en traduir "ketai haizara" (cendrer portàtil o de butxaca) per mobile ashtray, heu de tenir en compte que en japonès telèfon mòbil es diu ketai denwa, per tant, ketai és mòbil. He preguntat a un amic meu novaiorquès que li semblava, per ell "mobile" és quelcom gran que es mou. Us imagineu un cendrer mòbil gegant passejat-se per Tòquio com si fos el Castell de Howl.

Pel meu amic, anglòfon natiu, la correcte expressió hauria de ser "poket ashtray" o "portable ashtray".