Mene de llibres

Avui dilluns rebo un "meme" de l'amic i company Carquinyol. Segons explica en el seu blog, és un "meme" molt senzill. Es tracta d'agafar el llibre que tinguem més aprop en el moment de rebre el "meme", agafar la pàgina 123 i copiar la cinquena frase d'aquesta pàgina.
Ara bé, si reps el "meme" a les 9 del matí en una oficina de disseny a Tòquio, potser, la cosa es complica, intentant ser fidel al "meme" ( vull dir, no fent trampa ), miro al voltant i hi veig, carpetes d'informes, revistes, i, al fons la prestageria amb els únics libres de l'entudi, com que estic treballant en el disseny d'un P.O.P ( Point of Purcahse, punt de venda ), és clar, la vista se me'n va cap aquest llibre.

És un llibre vell, del 1996, de l'editorial AG Publishers, en el seu moment, en plena Bombolla econòmica al país, el preu del llibre era de 16.000 iens (106 euros), una barbaritat tractant-se d'un llibre de 216 pàgines, no especialment bonic, quan l'empresa el va comprar, en va pagar 6.000 iens, potser de segona ma en una llibreria de vell. El que us pot fer una idea del preu dels llibres de disseny al Japó. Ai las! com enyoro la FNAC i el Happy Books.

Bé, anant al tema, la pagina 123 resulta ser un P.O.P del McDonals, per presentar el "happy set", a les lletres en forma d'arc a banda i banda del logo si pot llegir, d'esquerra a dreta "makudonarudo, happiisetto" en aquest cas la joguina és el Sonic the Hedgehog de Sega, un personatge que ha conegut moment més feliços.
Fixeu-vos amb l'expressió del Ronald McDonal, al Japó Rolando-san, és japonès.
L'agència va ser DENTSU, una agència publicitària que pràcticament monopolitza el mercat al país i de la qual no en tinc gaire bon record.
Sento que aquest "meme" hagi estat un pel atípic, però es el que he trobat més a ma, si l'hagués rebut una setmana abans un hagués pogut parlar d'un llibre fabulós de Lluís Maria Xirinachs "ammistia 1977, Franco a mort?"
Ara si hi ha cap alpinista samurai que vulgui recollir el "meme", doncs...