Bé, no vull qüestionar el cristianisme directament ( crec que ja ho he fet ) però, hi ha masses indicis que la tradició cristiana es va anar creant apedaçant altres cultures.
Aquest és el cas de les Saturnàlies romanes.
Les Saturnàlies eren les festes que celebraven el Solstici d'Hivern, de fet les festes públiques més importants a Roma.Aquestes festivitats celebraven el triomf del Sol , Sol Invictus, i de Saturn.
Els Romans es vestien amb robes de colors brillants, celebraven banquets, perdonaven o alliberaven esclaus, es feien regals, encenien espelmes i tallaven branques d'arbres de fulla perenne que decoraven i amb elles guarnien les seves llars i lloaven Saturn i les bones collites.
El Tió, és un derivat d'aquestes festes, un arbre al que s'ofereixen ofrenes, i se li atribueix ànima o esperit, poc Cristià em sembla a mi.
Al segle IV els Cristians van començar a celebrar el naixement de Crist el 25 de desembre del calendari Julià, el dia del solstici d'hivern. Les festes romanes duraven una setmana, malgrat que August la intentar de només duressin tres dies ( feriae publicae ), festes que acabaven amb disbauxa, i bromes, us sona? Actualment tres dies després de Nadal, celebrem els Sant Innocents. Jo mai havia entès perquè es feia broma els dia que els cristians recordaven la matança de nadons per ordres del rei Herodes.
Bé, com no vull semblar tancat ni amargat ( perquè al Japó avui no és festa ), us desitjo a tots i totes unes bones Saturnàlies de Nadal.
Ah, i felicitats a l'Emprerador Hesei, que el dissabte va fer 73 anys, i sí, era festa nacional.
4 comentaris:
Les religions o s'adapten o moren amb la civilització que les crea, però sembla que el cristianisme pot superar totes les adversitats. Com? Sent la més adaptativa de totes les religions, acceptant els rituals d'altres cultures com a propis. Només així s'entén que la concepció fos el 8 de Desembre i el naixement el 25 del mateix mes (el nen que més temps s'ha passat a l'uter) o Sant Joan o Tots Sants o Pasqua o ...
Crec que aquesta assumpció i incorporació adaptada de costums ja existents a les terres on s'extén és propi de moltes cultures i religions.És una cosa que la va fent la humanitat, uns cops des de baix, uns cops des de dalt. Una mirada més universal i antropològica ens pot aportar aquest coneixement i valoració que apropa moltes religions en allò que han tingut de dolent: la imposició i el casament amb el poder. L'imperialisme pot ser religiós, polític, econòmic, cultural... potser obrir la mirada ajuda a desfocalitzar una mica l'anticristianisme...A Turquia els musulmans van fer desparèixer totes les esglésies, amb tot el seu art bizantí incorporat - com s'ha descobert en restaurar Santa Sofia - i les varen convertir en mezquites. No van pas ensorrar els edificis, els van aprofitar i reconvertir.Ja sé que tu parles de ritus i costums, però per mi simbolitza el mateix: el que arriba després aprofita i usa el que es troba fet, ho reutilitza, ho recicla, ho recupera...tot depèn! La llàstima és que ho fa sovint des del no reconeixement d'allò heretat. Sóc molt crítica amb el poder de les religions, però no tant per l'aspecte que tu planteges sinó pel seu domini sobre la llibertat de les persones i per la no coherència dels estaments de poder i jerarquia amb els misstges originals que han motivat la creença...
Crec que aquesta assumpció i incorporació adaptada de costums ja existents a les terres on s'extén és propi de moltes cultures i religions.És una cosa que la va fent la humanitat, uns cops des de baix, uns cops des de dalt. Una mirada més universal i antropològica ens pot aportar aquest coneixement i valoració que apropa moltes religions en allò que han tingut de dolent: la imposició i el casament amb el poder. L'imperialisme pot ser religiós, polític, econòmic, cultural... potser obrir la mirada ajuda a desfocalitzar una mica l'anticristianisme...A Turquia els musulmans van fer desparèixer totes les esglésies, amb tot el seu art bizantí incorporat - com s'ha descobert en restaurar Santa Sofia - i les varen convertir en mezquites. No van pas ensorrar els edificis, els van aprofitar i reconvertir.Ja sé que tu parles de ritus i costums, però per mi simbolitza el mateix: el que arriba després aprofita i usa el que es troba fet, ho reutilitza, ho recicla, ho recupera...tot depèn! La llàstima és que ho fa sovint des del no reconeixement d'allò heretat. Sóc molt crítica amb el poder de les religions, però no tant per l'aspecte que tu planteges sinó pel seu domini sobre la llibertat de les persones i per la no coherència dels estaments de poder i jerarquia amb els misstges originals que han motivat la creença...Maria dolors.
Maria Dolors. Gràcies per un comentari tan estens com enriquidor. Fa tant de temps que vaig escriure aquest post que l'he hagut de tornar a llegir per poder respondre't.
Estic d'acord amb tot el que dius, i només cal viatjar a Itàlia per veure fins a quin punt el cristianisme catòlic copia de Roma, no només pel que fa als elements aquitectònics, però també a la litúrgia i fins hi tot amb la manera de vestir dels sacerdots. És curiós tenint en compte que el cristianisme, en un principi era una escissió "modernitzant" del judaisme.
Per que fa al reciclatge arquitectònic, la nostra Mediterrània n'és ple, basíliques romanes que es converteixen en esglésies, esglésies que passen a ser mesquites i mesquites que es reconverteixen en esglésies, fins i tot en catedrals com el cas de Còrdova o Sevilla.
El que em fa més ràbia, no és això de l'assimilació de cultures o religions o l'aprofitament dels edificis, el que em fa ràbia és que vulguin crear dogmes de fe de coses que es veu clarament que són inventades per seduïr el públic romà. Potser a l'any 1000 ningú coneixia quines eren les tradicions romanes, però avui en dia no ens poden per combregar amb rodes de molí.
Per últim dir que penso el mateix que tu per que fa a l'ús que el poder fa de la religió, per manipular el poble, que és si fa o no fa, el mateix que fem els pares amb els nostres fills quan els parlem d'en Fumera, l'Home del Sac, o el Tió
Publica un comentari a l'entrada