Em complau molt la celeritat en que Vilaweb ha esmenat el seu error. Poques hores després d'haver informat de l'errada he rebut un missatge d'agraïment notificant-me la correcció.
6 comentaris:
Anònim
ha dit...
Quan un s'equivoca se l'ha de corregir, quan rectifica ràpidament se l'ha d'elogiar. I si és un mitjà de comunicació més encara, tan de bo tots obressin igual.
pensava que sabíeu més japonès que no jo i que doncs hi esbrinaríeu la intenció de la dita; els japonesos que jo veia s'acaronaven al voltant del melic quan estaven satisfets i deien: i kokoromotxi: tinc la panxeta ben tibadeta (no solament de teca, de qualque altra satisfacció). Si vaig lluny d'osques blasmeu els meus japonesos bords.
Felicitats pel vostre japonès, Jo visc envoltat de japonesos, el primer la meva dona, i caps d'ells m'ha sabut dir que volia dir "kokoromotxi" que en "romaji" s'hauria d'escriure "kokoromochi",com "okanemochi" o "chikaramochi", suposo. Però és clar que hi ha mots diferents en un país geogràficament tant accidentat. A Badalona, dels nespres en diem "micacos", dels bolquers "titins", de les eixides, "badius" i dels xoxos de crema, "tornem-his". Ja em direu on heu après tan bé el japonès.
Com era jove i vivia a Anglaterra, provisonalment amb un parell de japonesos, se'm van encomanar algunes expressions del que deien. Aqueixa que diem n'és una; ara, fent un cop d'ull al diccionari, potser cal alfarrassar que el que deien era: bona sensació de trobar'ns tips, prou podem, tipets i contentets o quelcom si fa no fa.
Si bo es pot dir: yoi (que jo sentia i i prou) i kokoromotxi vol dir manera de trobar's, el que jo sentia i el que en col.legia (encara que mal escrit) era al capdavall prou atansat.
6 comentaris:
Quan un s'equivoca se l'ha de corregir, quan rectifica ràpidament se l'ha d'elogiar. I si és un mitjà de comunicació més encara, tan de bo tots obressin igual.
Un punt més a favor de Vilaweb.
i kokoromotxi, vós.
ko,q.
????????????
pensava que sabíeu més japonès que no jo i que doncs hi esbrinaríeu la intenció de la dita; els japonesos que jo veia s'acaronaven al voltant del melic quan estaven satisfets i deien: i kokoromotxi: tinc la panxeta ben tibadeta (no solament de teca, de qualque altra satisfacció). Si vaig lluny d'osques blasmeu els meus japonesos bords.
Felicitats pel vostre japonès,
Jo visc envoltat de japonesos, el primer la meva dona, i caps d'ells m'ha sabut dir que volia dir "kokoromotxi" que en "romaji" s'hauria d'escriure "kokoromochi",com "okanemochi" o "chikaramochi", suposo. Però és clar que hi ha mots diferents en un país geogràficament tant accidentat.
A Badalona, dels nespres en diem "micacos", dels bolquers "titins", de les eixides, "badius" i dels xoxos de crema, "tornem-his". Ja em direu on heu après tan bé el japonès.
No, no, el meu japonès i no-res tot és el mateix.
Com era jove i vivia a Anglaterra, provisonalment amb un parell de japonesos, se'm van encomanar algunes expressions del que deien. Aqueixa que diem n'és una; ara, fent un cop d'ull al diccionari, potser cal alfarrassar que el que deien era: bona sensació de trobar'ns tips, prou podem, tipets i contentets o quelcom si fa no fa.
Si bo es pot dir: yoi (que jo sentia i i prou) i kokoromotxi vol dir manera de trobar's, el que jo sentia i el que en col.legia (encara que mal escrit) era al capdavall prou atansat.
Agraït pel vostre bloc.
Arreveure.
Publica un comentari a l'entrada