divendres, de novembre 02, 2007

Tirant lo Blanc i l'Associacio Japonesa d'Amistat amb Catalunya

El dimecres en Bernat em va convidar a la presentació de la traducció del Tirant lo Blanc al japonès. L'acte va estar organitzat per l'Associació Japonesa d'Amistat amb Catalunya on en Bernat hi col.labora com a professor de català.
La traducció al japonès ha estat gràcies al treball del professor Tazawa Ko, ja us em vaig parlar fa temps d'ell, i va ser el protagonista de l'episodi al Japó del programa de tv3 Afers Exteriors.

El professor Tazawa és l'autor de les traduccions al japonès de molts autors catalans, com ara Quim Monzó.
El dimecres vaig tenir l'oportunitat de parlar amb ell i gaudir el seu perfectíssim català (potser amb accent de Queralbs on estiueja sovint), la seva bonhomia i simpatia. Com tots els grans homes, modest i senzill.
Segons va explicar en la presentació del llibre, aquest projecte de traducció va estar inspirat per l'escriptor peruà Vargas Llosa, que trobava llastimós que un llibre tan important per la literatura universal no estigués traduït al japonès.
El professor Tazawa va començar fent esment al Quixot, obra de referència mundial, molts ja sabreu que en un passatge del llibre Miquel Sirvent elogia el Tirant com el millor llibre del món.
Segons el professor Tazawa, l'Acadèmia Sueca considera el Quixot el llibre més important de la literatura universal, però si el seu autor creia que el Tirant era el millor llibre, això fa del Tirant el llibre més important per la literatura universal.
El seu problema és estar escrit en català, una llengua que ha estat molt sovint prohibida i actualment menys preuada pels estats espanyol, francès o italià. Segons ell si el Tirant fos en anglès ara seria més famós que el rei Artús o Robin Hood, perquè és més divertit i té més valor documental.

Personalment penso que si el govern espanyol fos com hauria de ser, el professor Tazawa en comptes d'haver fet la presentació en un petit local, i gràcies a l'esforç d'uns japonesos catalanòfils, hauria d'haver estat convidat al "flamant" Instituto Cervantes, i esbombar la notícia de que la primera novel.la de la història universal havia estat traduïda finalment al japonès.
Però suposo que el "Cervantes" té coses millors a fer, com ara algun concurs de gratar-se la panxa i tocar la pandereta.
O L'ICEX que està promocionant l'Spanish Desgin a la Tokyo Designer's Week amb un 90% de creatius catalans, com ara Martí Guixé.

Pel que fa al llibre, sento no haver pogut fer cap foto, però us haig de dir que és una meravella, enquadernació de luxe, llom de pell, il.lustracions prerafaelites, lletres gravades en or, una capsa amb relleus platejats... una joia de col·leccionista, malauradament el preu també és un joia, 17.000 iens uns 107 eurons, fent broma el professor va dir que: el podríem llogar a les biblioteques.
després de la presentació vaig estar tan entretingut xerrant que no vaig fer cap foto, gràcies al Bernat us puc ensenyar una mica com va anar la recepció final.

L'Eduard un nou vingut a Tòquio i a la colla.

El professor Tazawa responent a les nostres preguntes.

En Bernat, assegut, envoltat de membres de l'Associació Japonesa d'Amistat amb Catalunya (AJAC)

Darrera lliçó de català de la nit: Lluiiiiiiiiiiiiis!

2 comentaris:

Ko, Q. ha dit...

Tret que "ferbante" no va existir mai; és un invent dels "traductors" del felip segon del canfelip. Ens està demostrant en Bilbeny el que ja havia estat dit per tots els biògrafs del ficte "ferbante", un nom inexistent en castelladre. Cervantes és mala traducció del català Servent. I aquest o aqueixos Servent (car sembla que eren dos germans) foren els qui escrigueren el quixot en català del migjor. I hi ha llibres millors que el servent: com ara el cicle d'en Cristià de Troies. I el Tirant mateix. Una altra cosa: els catalans no se'ns ha perdut res en els locals on manen els nostres enemics. Sigui el "ferbante", sigui l'"embaada" sigui res on tot és en castelladre - ah, quins tremolins de fàstic. Perdoneu que m'embali. Li estic agraït pel seu guaitajorns.

Ko, Q. ha dit...

En dic català de migjorn de tot el que ells en diuen "valencià" o pitjor "balenfiano". Crec que hem d'aprendre a anomenar les coses pel nostre nom, no pas pel llur. L'altre dia vaig veure que algú de la guerra del 36, ço és, la guerra d'agressió de la internacional feixista contra Catalònia, en deia guerra civil! No érem els catalans els qui ens barallàvem! Ens catalans ens defensàvem de no ésser anihilats per les forces malignes del feixisme...

I així tantes.