Renovant el permís de conduir

La setmana passada vaig haver de renovar el permís de conduir, malgrat que tinc permís des de fa 20 anys, al Japó aquesta antiguitat no compta, éssent estranger l'haig de renovar cada tres anys, digues discriminació.
De fet tinc sort, tot i vaig haver de renunciar a poder conduir grans motocicletes, no vaig haver de tornar a examinar-me com els americans o australians han de fer, si no volen haver d'utilitzar el permís internacional, que és més car i s'ha de renovar molt mes freqüenment.
Els tràmits per obtenir el permís japonès són prou fàcils pels europeus, de fet només es necessita una traducció del permís original compulsada pel l'ambaixada. A l'oficina de trànsit de la prefectura et commuten el permís europeu pel japonès.
Con ja us he dit, passats tres anys cal fer la renovació, tots els conductors novells ho han de fer.
La renovació consisteix en assistir a una classe de civisme on a més t'expliquen les darreres novetats legislatives.

La "classe" dura tres hores, primer et passen una pel.lícula tràgica sobre les conseqüències d'un accident de trànsit, després un funcionari repassa el codi de circulació, i un altre llibre sobre educació vial, tot seguit et passen una enquesta per saber la teva tipologia de conductor.
Per acabar ens posa al dia de les actualitzacions normatives i ens alliçona.

Com podeu veure era molt divertit.
Tinc la sensació de que els japonesos condueixen molt malament, es salten molt les lleis, petites lleis, vull dir que s'aturen als semàfors, però la majoria de carrers tenen dos sentits, pràcticament no hi ha stops, passa el primer que arriba.
Ningú s'atura al pas de vianants, tothom parla pel mòbil, els nens van asseguts, als seients del davant, sense cinturó, o posen els seients de nadó al costat del conductor, tot i l'airbag.
El primer que sobte és la poca policia de trànsit, poca o gens, sembla can pixa.
Tot i l'esforç de l'estat per alliçonar als conductors.