Escric aquest post, després d'un silenci volgudament mantingut sobre l'atac d'Israel a Hamas, tenia por, por de caure malament, por de ser insultat, por del que estava passant, la veritat dels fets que no sabrem mai del cert.
Hi ha masses interessos, masses mentides, i masses sentiments per veure les coses d'una manera clara.
Ahir, però, vaig veure un vídeo que ha fet que volgués trencar aquest silenci, el vídeo d'una gernació violenta concentrada a la Plaça de Sant Jaume de la capital del meu país, un vídeo on es veia gent cridant amb vehemència contra l'estat d'Israel, cremant banderes israelianes i demanant el boicot amb pistoles en una mà i l'Alcorà en l'altre, cridant a la Jihad, i per acabar amb visques a Hamas, i dient "Ala Ahba" ( Alà és gran ).
La persona que va cridar visca Hamas des de la tribuna, va cometre un delicte d'apologia al terrorisme, és a la presó? No és clar, perquè Hamas és guai, Hamas en els seus estatuts té com a objectiu la matança i extermini dels jueus, i tots sabem que els jueus són els culpables dels mals del món.
El jueus maten nens i es veuen la seva sang, els jueus contaminen els pous d'aigua, els jueus van dur la pesta bubònica, els jueus van matar Crist.
Israel no m'ha donat res, i no conec més jueus dels que em puc creuar pel carrer, a Tòquio. De fet només he tingut amistat amb un jueu, una noia que vaig conèixer a classe de japonès, aquesta noia només tenia una cosa al cap, fer saber a tothom el genocidi de dos milions de xinesos pel part del govern, perquè pertanyien a una secta religiosa anomenada Falug Gong. Estava tan entregada aquesta causa que era el motiu pel que estudiava japonès per poder explicar a tot els japonesos que pogués aquesta tragèdia.
Aquesta és la meva experiència amb els jueus, una noia que volia salvar vides.
El poble d'Israel vol sobreviure, us heu parat a pensar que passaria si fos al contrari, si els jueus fossin els febles, si estiguessin en mans dels siris, dels iranians, heu sentit cap primer ministre d'Israel dir que els palestins són el mal del món, que se'ls ha d'eliminar. Us heu parar a pensar que passaria si Iran i Síria, ataquessin Israel i aquest perdés la guerra?
I els palestins, perquè no reben ajuda dels seus germans musulmans, perquè són retinguts en camps de refugiats a Jordània, perquè desprès de 20 anys de viure-hi no els han atorgat la ciutadania jordana.
Crec que Palestina és un poble víctima, i desitjo que tant de bo poguessin viure en pau a Gaza, a Cisjordania, a Jerusalem, a Israel, però que són hostatges, hostatges d'Interessos que van més enllà de la seva nació, hostatges de la corrupció de les Nacions Unides, hostatges dels terroristes, dels senyors de la guerra que s'anomenen Hamas.
Avui comença el Shabat, avui he trencat el silenci, avui escric aquest post, per necessitat, perquè vull expressar el meu suport al poble d'Israel.
També us voldria recomanat la visita aquest blog escric per un jueu català, si voleu veure l'altre cara de la moneda. Cat Israel
Shabat Shalom!
4 comentaris:
Un tema complex aquest. Potser caldria recordar que ni els palestins ni els jueus són uns sants, però que molts faríem el mateix. Qui no respondria a amenaces a la seva vida i a les de la seva família amb tots els mitjans que tens? Això és just el que fan uns i altres.
Jo aquests dies quan escoltava la paraula "franja" sentia un no-se-què, perquè em recordava d'una franja nostrada, una que està ben a prop, i que si aquí ens passes el que passa allà ja sabem quin seria el rol que jogariem els catalans.
El que els hi passa als palestins és a totes llums una injustícia, però també ho és que els jueus visquin eternament amenaçats. Això només s'arregla amb diàleg, però mentre manin radicals a una o una altra banda (o a les dues) això serà del tot impossible.
El tema és molt més que complex.
Comencem per una terra que ha sigut dividida, per uns pobles enamistats i uns estats occidentals pressionats i actuant com a Déu dividint i otorgant terres.
Als anys trenta deien, la terra per qui la treballa, ara la terraés per qui la compra i els jueus ho van poder fer millor.
Per altra banda, nosaltres hem polititzat molt aquesta conflicte i si em permeteu hem enfubtolitzat en conflicte armat i social.
O som d'uns o som d'uns altres i a Catalunya i hi ha molt de guai d'esquerres que "Palestina es Cool" i també n'hi ha molts que defensen una "franja" amb molts matissos.
Hamás ha condemnat al seu propi poble a una guerra, i Israel té interessos polítics i geoestratègics a la franja. Això no s'arregla fins que un dels dos no existeixi.
Per empatia, no m'agradaria ni pensar que visc a un campd e refugiats amb una densitat de població de 400h/km2 ni tampoc colonitzar unes terres i rebre atacs constants.
Jo marxaria, cap terra val la nostra mort.
Una salutació!
estic d'acord amb vosaltres, en part la culpa del conflicte pertany a occident, els britanics en dividir les terrer conquerides a l'imperi turc sense geni en compte les nacions, en part la mala actuacio d'America en vers el genocidi jueu, i es clar un poble que no podria no volia viure en una europa de l'havia sacrificat tantes vegades.
Jordi l'has clavat quan parles de comprar la terra, poca gent es conscient de les terres que reclamen els palestins mai han estat seves, si no de grans terratiments, siris o turcs, moltes de les terres van ser adquirides per moviments sionistes a traves dels britanics o dels mateixo arabs de la regio, i aquests, podents desfer-se de terres ermes, no van tenir en compte els jornalers, o petits propietaris palestins que quedarien aillats entre kibutz.
Malgrat tot soc optimista i crec que s'esdevindra un dia en que la pau sera una realitat a la regio.
Pel que fa a la franja de ponent, la meva germana fa grans esforços per la seva economia, sempre que pot hi passa els caps de setmana, ara en una masia, o collint bolets quan es temporada.
Holes de nou!
A part del tema principal d'aquest fil del Blogg, m'agradaria comentar-te que he posat un link meu amb el teu Blogg. L'escric en català, espranto i ella en japonès i esperanto, algo hi veuràs que entendràs.
Salutacions!
http://mataro-tokyo.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada