Ahir estava mirant un programa sobre preguntes trivials, de les que mai es fan als programes científics, però que molt sovint ens em fet, almenys la gent normal.Preguntes com; Que voldries menjar si només et quedés un dia de vida; Quin és el moment del dia en que et sent més trist; Des de quant quilos es considera que una dona japonesa és grassa?( per cert 60 kg ). O, cada quants dies canvies els llençols del llit.
Des d'occident tenim la imatge de que el Japó és un país molt net, i que els seus habitants estan obsessionats per la neteja i l'ordre "ZEN", error això és Suïssa! De fet els japonesos tenen costums que per a nosaltres poden resultar xocants, des del punt de vista higiènic.
Per exemple banyar-se tota la família en la mateixa aigua, malgrat que es renten abans de ficar-s'hi, hauríeu de veure la fila que fa quan es refreda l'aigua.
Una altre és la de no mocar-se mai, i anar xuclant els mocs sorollosament amunt, amunt! Xarrupar el fideus o mastegar amb la boca oberta. Escopir al carrer és un altre dels vicis dels meu conciutadans.
Una de les coses que més m'exaspera és el desordre de les cases japoneses i la brutícia i la pols que acumulen, de fet només fan "dissabte" un cop l'any, per Cap d'Any. Això val també pels temples, és increïble veure en quines condicions tenen les talles policromades dels Déus, peces, algunes considerades Patrimoni Cultural de la Humanitat.
Una de les coses que us sorprendrà quan visiteu aquest país és la quantitat de roba estesa que hi ha per les cases, balcons, terrasses, o al carrer. Malgrat tenir electrodomèstics "supersonics", els japonesos són molt reacis a usar la secadora.
Una de les peces de roba que veurem més sovint esteses és el futon, els treuen cada dia, per airejar o per que els toqui el sol, que segons ells, mata els bacteris, no tenen en compte la contaminació de l'aire, o que el fet de penjar un futon aprop d'una carretera transitada no és precisament el millor per "matar bacteris".
Per això no em va sorprendre la resposta a la pregunta. Cada quants dies canvies els llençols? La cosa va anar així:3% cada dos o tres dies.
23% cada setmana.
36% cada dues o tres setmanes.
38% un cop al mes.
Ja ho sabeu, si mai aneu a dormir a cada d'un japonès, mireu de fer-ho el dia que canviïn els llençols!
5 comentaris:
No m'ho hauria imaginat mai!
La imatge que tinc jo del japó es la dels dibuixos animats (trist si, ja ho se) però és l'únic "apropament" a l'interior de les cases (Shin Shan o Doraemon :)), i no fa gens de sensació de desordre.
Curios!
Pe cert soc la Txell!!
M'havia oblidat de signar
Hola Txell! Recordes, però, que quan en Shinchan obre una porta de l'armari tot li cau al damunt? O el desorbre la la habitació que ocupa la germana de la Misae? Amb pots de sopa instantània i bosses buites de patates?
Es veritat! Ho entaforen tot! Y quan busquen alguna cosa o escampen tot per terra
No hi havia caigut.
Recordes l'episodi en que han d'agafar l'estufa de dins l'armari? Brutal!
Per cert, realment els armaris de les cases son tan grans?
Les cases japoneses tenen la "habitació japonesa", decorada tradicionalment, i amb el terra de tatami.
És un costum que es va perdent, aquestes habitacions, són les que s'ofereixen als convidats. Normalment tenen uns armaris empotrats molt grans, per guardar-hi els futon, i roba de llit de temporada. Però també s'hi guarden estufes, ventiladors, i alguns fins hi tot "gats robot".
El que passa és que desfer-se de trastos és molt difícil, no hi servei de recollida, i la majoria de coses inútils acaben a l'armari o al bosc...
Publica un comentari a l'entrada