Catalans :
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre. En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya. Barcelona, 14 d'abril de 1931.
El President Francesc Macià
6 comentaris:
No ho oblidem, no. Per culpa dela no ratificació de la voluntat popular del 31 avui dia encara hem de lluitar per una terra que hauria d'haver estat lliure fa 300 anys.
Holes,
Bé, aquí hi ha varis factors, aquella mateixa nit de fa XX anys es van produïr més de 300 detencions ilegals a membres de la CNT/FAI, alguns d'ells recelaven d'un altre Estat, era igual que fós espanyol o català, tot iq ue molts d'ells eren catalans com ho som nosaltres, però no pas estatalistes, eren anarquistes. A la presó, i tampoc cal dir el paper de ERC i PSUC (partit bolet) durant la II república espanyola. Ansies de poder tot plegat, o que en penseu?
Josep M. deus vole dir que ens lamentem per la pseodollibertat perduda fa 300 anys.
No crec que Macià tingués res a veure amb la Guerra de Succeció.
Crec que amb la República es va avançar molt en el nostre autogovern. Malgrat les posteriors concessions del President.
Em penso que vas errat si creus que per culpa de la proclamació de la república l'any 31 ara estem com estem.
Si Catalunya no es un estat independent es per els ciutadans no ho volen, en part perquè la majoria son fills de la immigració amb orígens espanyols, en part perquè els nostres líders polítics tenen poca ambició, crec que va ser Primo de Rivera qui va dir que: "el problema de Cataluña se soluciona poblandola de andaluces".
No oblidem que en altres temps hi havia presidents amb dicursos que et feien aixecar de la cadira, temps d'esperances i llibertat, en una Catalunya republicana que es sentia catalana, sense complexos, temps de somnis d'un món millor.
Jordi penso que ens autocritiquem massa, qualsevol altre país normal hauria reinstaurat la república, en recuperar la democràcia, i es celebraria el dia en que es va proclamar. Van haver detencions de anarquistes i es van matar capellans, i tota la pesca, i que? La revolució francesa tampoc va ser neta i ara és el símbol de la llibertat.
I el que s'hauria de fer amb ERC és retornar-li tot els patrimoni espoliat, demanar-li perdó pels seu morts, i revisar el cas del nostre president mort, de deixar-nos de tantes punyetes.
Que mentre nosaltres revisem el nostre passat cercant justificacions per l'injustificable, els culpables de la dictadura moren als seus llits amb la panxa plena i les butxaques farcides.
Bones de nou!
Quan escribia sobre les detencions de la república catalana a qui li feia més por no ho feia en to d'autocritica ssinó de crítica. A la república catalana sempre li van faltar "collons" i tot comptat que en macià era unn tros de líder polític, que mantenia relacions formals amb els anarquistes (i molt bones relacions depen dels moments) però segons càrrecs van tenir massa ansies de poder. Els capellans assessinats no eren per decissió de partit ni sindicat, sinó de poble, estaven enfadats i molt! Però la detenció d'elements no-republicans era mostra dela por dels reublicans als anarquistes. No oblidem que la CNT sobrepassava amb escreixos la militància de qualsevol partit o sindicat espanyol, però no tenia poder polític, el tenia al carrer i així li va anar, amb traïcions de la classe política.
Pel que fa lo dels 300 anys i bla bla, jo sóc català però a mi ja em cansa, i sobretot la actual classe política em fa fastig! Heu vist lo del finançament? que estem fent? Quin païs volem? quina feina fa el PSC? i tripartits? La veritat que no ells entenc i no hi veig cap solució que no passi per un gran escàndol i una bona repassada per part de la gent (i ni comunistes ni dretes eh!!! que ja els hem patit i mireu com ens ha anat!!).
Jo parlo del desencís, el malestar i la desconfiança als polítics.
Salut i llibertat, per cert us recomano uns textos, que són assaiggos però valen la pena, un grup "tesmpestes negres" anarquistes catalans i catalanistes. És entretingut, però no em fa tirar cap a l'anarquisme catalanista.
Salut!!!
Ja deia jo que això de tenir el blog en esperanto era per algun motiu ;)
Publica un comentari a l'entrada