"Pan con tomate"

És la fi de la nostra nació?
Aquest cap de setmana, parlant amb els meus pares, em vam expressar la seva preocupació per l'estat del nostre país, petites coses que fan que te n'adonis que està canviant, s'està espanyolitzant a un ritme accelerat, a uns nivells que no van aconseguir ni 40 anys de dictadura franquista.
Per exemple abans quan anaves al metge, el 99% de les vegades et robaves amb un facultatiu català, ara són argentins que ni entenen la llengua.
El mateix passa amb el cos d'infermers i auxiliars clínics, vinguts de ves a saber quin país.
La medicina catalana, metges i infermers, investivadors, etc, han gaudit fins ara de gran prestigi internacional, no fa gaire que llegia un article on es deia que els hospitals francesos es rifaven les infermeres catalanes pel seu gran nivell de preparació.

Un altre punt preocupant és el teatre, fa anys vaig assistir a l'estrena de Sweeney Todd, al Poliorama, en català, eren temps de la Cubana, Dagoll Dagom, els Comediants ( en català ), Flotats, el Lliure de Gràcia, el Romea, pocs teatres com ara al Goya i algún com l'Arnau del Paraŀlel feien representacions en castellà. Avui en dia s'ha estrenat Sweeney Tood en castellà, per mateix equip que l'havia representat en català, hi la "Bella y la Bestia" ( també en castellà ) i la Concha Velasco, actuant a Barcelona, òbviament en castellà.
El partit sobiranista s'ha venut per la poltrona, i em perdut la fe.
La independència no és seriosa, i, segons la vicepresidenta espanyola, som uns egoistes que ens mirem el melic quan hauríem de treballar per un objectiu comú, sortir de la crisi.
Bé, per a mi, un dels principals motius de la crisi és pertànyer a l'estat espanyol. Però ésclar, com sentia l'altre dia un català que deia: "...no jo, també sóc espanyol, no sóc tan tancat, sóc més obert". Potser sí, obert de cames i que els espanyols et vagin enculant, penso jo.

Estic fart de veure el Barça pel la tele japonesa representat per la bandera espanyola, o que a Skype per Windows el nom dels meus contactes residents a Catalunya estiguin "decorats" amb la ditxosa estanquera.
Esportistes catalans i gents de les arts en general, s'han apuntat al carro de l'espanyolisme internacional, cosmopolita.
Tertulians de ràdios catalanes, que comenten: "aqui a Espanya..." I TV3, que cada dia parla més xava, treu en pantalla "nengs" ignorants i de baixa estopa, púrria xarnega de barriada, que no mereix ni un segon d'atenció.
L'altre dia comentava que no podria tornar a viure a Catalunya, se'm rebentaria la fel, no puc viure en un país desfet, que ha perdut les arrels i es dissolt com sucre al "café para todos". Quin futur veurà la meva filla? Hi haurà Catalunya quan sigui gran?
On són programes com "Terra d'escudella", o Botó Fluix?, els nens catalans els dissabtes al matí veuen Disney Channel en castellà, berenen en castellà, i juguen a la Nintendo en castellà.
On són "Rialles", o els esplais com els de Sant Josep que, malgrat que catòlics, ens ensenyaven els valors de la nostra terra, les nostres cançons, les nostres festes, i ens llevaven de bon matí, estant de colònies, amb la Història de Catalunya en cançons sonat a tot drap en un tocadics de maleta.
Berenàvem pa amb xocolata i llegíem "el Cavall Fort", "Tretzevents" o "el Patufet".

On a quedat l'escola amb la biblioteca farcida amb l'Enciclopèdia Catalana, la coŀlecció de clàssics d'Edicions 62, i una edició espellofada per l'ús del Zoo d'en Pitus.

On han són els llibres en català que regalava "la Caixa" per Sant Jordi, i les historietes iŀlustrades per la Pilarín Bayès que em regalava, de tant en tant, el seu director.

Potser, no tenen cabuda en la Catalunya actual, potser formaven part d'una cultura massa local, massa de pa sucat amb oli, valors anteposats a la Catalunya cosmopolita que renega de la barretina i el llonguet per cuines de disseny amb títols en francès.

Avui és Sant Jordi, desde terres llunyanes recordo aquesta festa amb nostàlgia, del que havia estat del que era, Sant Jordi va matar al Drac, això creiem, però no era mort, el Drac és viu, amb més força que mai. I Sant Jordi, on és Sant Jordi?

Product of spain, spanish design, Gran Premio de España, Spanair, i pan con tomate!