dilluns, d’abril 26, 2010

Com és un Kimono?

La setmana passada vam presentar el nostre fill a la pagoda Xintoista de la ciutat, és una ocasió perfecte per vestir el kimono. Aquesta és un peça de roba tradicional que ha patit poques tranformacions de patronatge en 200 anys però en canvi ha canviat de color i estampat durant les èpoques, tanmateix els canvis han estat lents i sense presa, com la cultura japonesa.

Fer fi l'Aya es va posar un kimono, feina temps que li anava al darrere per que se'l posés, no l'havia vist vestida amb ell des de la nostra boda. Aleshores es va posar el kimono de soltera amb les mànigues llargues fins els turmells. Per a la presentació al temple, però, es va posar un de casada, amb les mànigues curtes. Com podeu veure és una peça de roba aparentment molt senzilla de tall.

A casa seva en tenen un munt de kimonos, d'home i de dona però no se'ls posen mai, els fa mandra, el cert és que vestir el kimono és més complicat del que pot semblar, la peça que veieu penjada de la finestra és només la part de fora, dins les dones en duen un parell més normalment blancs o de color clar, que coordini amb la peça exterior, la part més difícil però, és l'obi, la faixa de seda brodada que s'enrotlla al voltant del cos i que va d'acabar amb un llaç molt simple però elegant a la part del darrere.

Aquest és un kimono típicament Heisei ( l'actual regnat de l'Emperador ) es pot diferenciar d'altres més antics pel disseny i els colors. Normalment són de seda natural, estampats i rivetejats amb un brodat de fill d'or, quant més complexe sigui el brodat o l'estampat, més costós pot arribar a ser. Els més senzills acostumen a valer uns 2.000 euros, per això molta gent els lloga per un dia per uns 200 euros ( això inclou, normalment, el pentinat, el maquillatge i l'ajuda per vestir-lo ).
Tot plegat val la pena perquè no hi ha res que afavoreixi més a una noia, dona, nena, japonesa que un bonic kimono.

5 comentaris:

Carquinyol ha dit...

No sabia pas que posar-se un kimono fos tan complicat, la veritat !! I és còmode de portar?

maria ha dit...

Es veu molt bonic posat i penjat en un penjador.Però sincerament, (no t'enfadis, eh?)les que som pixaneres de mena,no sé pas com s'ho fan per anar al lavabo...

tobuushi ha dit...

Precisament això és el que els fa més incòmodes, sobretot amb els vàters occidentals. Els japonesos tradicionals són semblants als que nosaltres anomenem turcs. S'han d'arremangar...
Alhora de caminar tampoc són massa còmodes, s'han de fer passes curtes, però això és el més bonic de tot, els ritme de les passes i els saltirons que han de fer.

nuitari ha dit...

Molt interessant. Tinc un kimono a casa (bé, només la part externa), i si fas les passes com fem tots sempre, s'obre i es veu tot el que hi ha sota.

També m'agradaria saber les diferències entre un quimono masculí i un de femení, i com es distingeixen i tal. Pot ser que els masculins acostumin a ser més foscos que els femenins?

Isaac Zamora i Sitjà (tobuushi) ha dit...

Nuitairi, ja cercaré imformació i us en faré cinc cèntims.