Okuizome

"Okuizome" és la tradició de celebrar la primera ingesta no làctia dels nadons, el costum és celebrar-ho a partir dels 5 mesos més o menys. Els vols i els "hashi" ( els bastonets ) són els que rep els nadó el dia de la presentació a la Pagoda Xinto.
La primera imatge mostra el joc que va rebre en Miró...

...i aquest és el que va rebre la Shikibu, la safata és diferencia pel "kamon" el símbol de la Pagoda Xinto ( en japonès Jinja ), la primera la Hachimansan de Hiratsuka, i la segona la Shoya Jinja de Hadano.

Per cert el mateix dia que celebraven l'Okuizome es celebrava la festa de la Shoya Jinja. I els veïns ens van convidar a participar de les celebracions, la més divertida, la mainada del barri carregant l'Omikoshi, una mena de capella portàtil que es carrega com si fos "l'Arca de l'Aliança".

Feia molta calor però la mainada ho va fer molt bé, segons em van explicar, cada cop hi ha menys nens, abans quan l'Aya era petita els nens feien cua per carregar l'Omikoshi ara en prou feines poden sols.

De fet hi havia més pares i avis gaudint de l'espectacle que nens carregant la capella. Pobres criatures!
Fixeu-vos que els grans vesteixen unes jaquetes de kimono molt divertides que es diuen "hapi" són diferents segons els barris o els temples als que pertanyen.

La processó va precedida per un vehicle que porta als timbalers, tota cerimònia japonesa ha d'anar animada pels repics dels timbals. O us pensàveu que tot eren "flautes cacofòniques" i monjos fent "nya-nya!".

Una petita reflexió. Hi ha gaijins ( guiris ) que es queixen del racisme al Japó, no dic que no n'hi hagi de problemes però, potser haurien de provar de parlar amb algun japonès tot fent una cervesa després d'ajudar amb les celebracions del barri, mirar d'integrar-se i estimar el país que ens ha acollit, fer bromes sobre el Barça o el Messi i de pas deixar colar alguna cosa sobre els propis orígens.
N'hi ha molts que es pensen que pel sol fet de ser estrangers els japonesos els miraran amb respecte perquè es creuen que són d'una cultura superior, però el respecte s'ha de guanyar, i a més és divertit.