Anit vàrem celebrar el final de la guerra, per a nosaltres els catalans no és un fet nou car també celebrem el final d'una guerra, la nostra fa 300 anys, al Japó 65. Ambós països amb conseqüències diferents. El nostre va perdre la llibertat i la identitat política, el Japó va pedre l'imperi però va guanyar en democràcia i va aprendre una cosa molt important, el valor de la Pau. Japó és un dels poc països que no té exèrcit i dels pocs industralitzats que tampoc té programa nuclear.
Anit vàrem tornar a celebrar el final de la guerra i el principi de la Pau, una Pau que duria al país a una revolució social i econòmica sense precedents al món. Suposo que si no has d'invertir en tancs ni avions militars, pots dedicar els esforços a coses més beneficioses per a la teva gent. Imagineu el que val un avió de combat i les escoles que es podrien obrir amb els mateixos diners.
Japó viu una època d'oblit, però, on les generacions futures no en saben res de la guerra, del patiment, dels seus horrors, de la fam, de la misèria, de la mort. Els avis van caient, ja en queden pocs dels que van viure la guerra, i aviat no quedara ningú que ens pugui explicar en primera persona com va ser en realitat.
Anit va fer 65 i 2 dos dies dels segon bombardeig de la ciutat en el que només van morir nens treballadors en una fàbrica d'avions, els homes eren al front, morts o presoners.
Al parc de Sogo, on m'agrada passejar, hi ha un estany ple d'ànecs, anit els ànecs van cedir l'espai a una cerimònia molt bonica, centenars de ciutadans es van aplegar per llençar un missatge de Pau al món.
Molt ben organitzats uns voluntaris repartien fanalets on s'hi podia escriure un missatge. Aquest fanalets eren flotants i un cop encesos es deixarien a l'estany.
Els fanalets flotants són molt tradicionals al Japó, com els romans, els japonesos creuen que un riu separa els món dels vius del "més enllà".
La veritat que que l'estany feia molt de goig, a més a més un cor juvenil cantava cançons sobre la Pau durant la cerimònia.
Val a dir que un aire de melangia ens va envair a tots...
4 comentaris:
És encomiable que una potència mundial com el Japó no tingui exèrcit.
Els del país veí haurien de pendre'n nota, però és clar, l'exèrcit espanyol té la santa missió de "defender la unidad de España"...
Així mateix és com es va acabar aquella pel·lícula d'Hiroshima...amb els fanalets a l'aigua.
Joan
El Japó té un petit exèrcit que s'anomena forces d'autodefensa, normalment fa tasques de logística en casos de desastres com terratrèmols o inundacions. També protegeixen les costes i els vaixells.
La primera vegada que van sortir a l'exterior després de la guerra va ser a l'Iraq però ja han tornat, van anar a construir pous i ponts i a fer tasques de dessenrrunament, són molt bons perquè es preparen pel "gran terratrèmol" que ha de venir.
En el reportatge de TV3 "Adéu Espanya" s'explicava que la constitució espanyola és l'única europea que inclou que l'exèrcit ha de garantir la unitat del país, normalment els exèrcits es crean per defensar el territori d'un enemic exterior.
Maria
És que també coincideix amb la festivitat de l'Obon, quan els esperits dels avantpassats visiten les llars japoneses, els vius es comuniquen amb els morts enviant missatges amb les fanalets de paper.
Que bonics els fanalets encesos l'aigua.
Devia semblar màgic.
La Shikibu está molt maca i gran!
Txell
Publica un comentari a l'entrada