El temps no perdona i ens fem grans, tot i que no faig una feina física, qui diu que els dissenyadors que ens passem el dia davant l'ordinador no tinguem una feina perillosa. També ens podem fer mal, sobretot per treballar massa, perquè malgrat el que puguin dir des del països del nord, els catalans treballem molt, potser massa i tot. Ja sigui al nostre país o quan vivim en altres contrades.
Sembla que tinc estrès muscular, localitzat a les espatlles i al clatell, i fins que els resultats de l'anàlisi de sang no diguin que potser pateixo reuma hauré d'anar a rehabilitació amb els iaios.
Ara que vaig cap als 42 m'he trobat avui per primer cop que era el pacient més jove de la clínica. Qui no es consola és perquè no vol. Però us haig de confessar que no m'ha fet gaire gràcia veure'm envoltat de tants avis, renoi si que estic fotut, he pensat.
Per acabar-ho d'adobar he sortit de la consulta amb una coŀlecció de pastilles que ferien les delícies de DJ "Poquito" o de qualsevol avi del Casal de Jubilats, en tinc de vermelles, de roses, de grogues, de blaves, i unes de blanques que et fan clapar, també he tingut torna i m'han donat pomades i pegats, per anar a dormir ben pla.
M'han fet radiografies dels genolls, del clatell, les espatlles i una infermera m'ha deixat penjat per coll d'un ganxo que em fermava per la barbeta i que m'anava tibant la testa cap amunt, i per acabar un senyor amb bigoti ( m'ha tocat el senyor del bigoti ) m'ha fet un massatge allí on em feina mal.
Demà hi puc tornar, si vull, a que en facin un massatge, potser sí que m'ajuda físicament, però la companyia em deixa molt deprimit.
Per cert no he hagut de fer cua, ni demanar hora, tot plegat m'ha costat uns 9.000¥ ( 77€ ), perquè tinc assegurança pública.
7 comentaris:
Bé noi, que anem a fer, el temps passa per a tothom, en cent anys tots calbs !!
PS: Bé... Alguns potser abans :P
(T_T)
Tu t'ho has de mirar de manera positiva!!! No es que et facis gran, es que guanyes sabiduria!!
Ja ja ja!!!! Sé quina és la sensació ja que em va passar el mateix fa uns mesos. A més em posaven 2o minutos de corrents i estavem tots sentats en cadires fent rotllana. Les converses eren memorables: em sabia tots els mals de totes les dones que anaven a la mateixa hora que jo.
Aprofita el pais en el que vius ja que es fan meravelles amb la medecina alternativa. Prova-la sé de que parlo, ja veuras com et trobes millor.
Petons
..Jaaajaaa!!!!com ens hem de veure, eh? Em ric perquè tens una manera d'explicar les coses molt divertida...val més pendres les coses amb humor!..no et pensis que ets l'únic, tots comencem a tenir les nostres coses!..salutacions!
A cuidar-se que la vida són dos dies i un ens el passem dormint.
Ben vingut al club noi!!!!!!.
A partir d´ara a part dels fer col.lecciò de petits endromines, tambè col.leccionaras pastilles de colors,ha i no ens deixem les olleres, dons sense elles no hi veuras tres a dalt d´un asse. Pensa que és molt semblan als temps de l´infancia`en que col.leccionabes cotxets petits.
La Consellera.
Publica un comentari a l'entrada