Pregant als déus

Ahir va ser el darrer dia de les vacances  de la Golden Week, tanmateix hi ha molts japonesos que avui faran pont i aprofitaran una mica més uns dies de descans ben merescut després del què hem passat tots plegats.

El dilluns passat l'escola de la Shikibu va celebrar el "Kiganshiki" anual, una cerimònia per pregar perquè la mainada no tingui malalties durant l'any.

Però crec que en el cas de la Shikibu no tindrà efecte, el sacerdot sempre s'aquivoca i li diu malament el nom, en comptes de dir Shikibu li diu "Shibuki" i no és la primera vegada que ens passa, i és que Shikibu no és un nom japonès, és una feina, "mestre de cerimònies" que era la tasca que tenia encomenada el pare de la famosa escriptora Murasaki Shikibu, d'on vaig adoptar el nom per la nostra filla. No deixa de fer-me gràcia la cara de sorpresa que fan els japonesos quan descobreixen el nom de la Shi-chan. Però a la fi els agrada i tot.

Un altre que tindrà problemes amb el nom és el patufet d'en Miró, "mirou" com dien aquí, em sento una mica com el progagonista de la noveŀla de Pere Calders "L'ombra de l'Atzavara" en la que Joan Deltell un català exiliat a Mèxic vol posar Jordi al seu fill però tothom li diu "Xordi", a la mexicana.
Malgrat tot la cerimònia va ser molt entretinguda i com no didàctica, m'encanta participar d'aquestes litúrgies, em fan sentir més arrelat al país i aprenc un munt de coses noves. Per no dir que gaudeixo com un nen de l'espectacle viusal que representen.

Per cert ahir era el Dia dels Nens, és molt tradicional fer voleiar unes carpes com aquestes. Es diuen "koinobori", fan molt bonic quan bufa el vent, sembla que nedin dins l'aigua.