diumenge, de maig 29, 2011

La generació de la glòria

Us escrit sense haver dormit, després de veure el partit de la Final de la Champions des de casa per no haver pogut sumar-me a la celebració amb altres catalans de Tòquio per culpa de la lesió muscular de la que us vaig parlar a l'anterior apunt.
Satisfet de veure com un Barça històric escombrava l'equip de sir Alex Ferguson de la gespa de Wembley. La primera Champions del Barça jo era a Anglaterra estudiant, en acabar el partit vaig sortir amb la senyera a celebrar la victòria cridant com un boig pel campus i els carrers de la petita vila de Preston. Sembla que totes les Champions que guanya el Barça les haig de veure fora del meu país, Londres, París, Roma i ara Londres un cop més. Potser que no torni mai.

Fa uns anys Antoni Bassas va escriure un llibre, "A un pam de la glòria". Allí es va quedar el Dream Team de Johan Cruyff, a tocar de la glòria, i va despertar del somni a la ciutat olímpica sota el Partenó.

El meus fills no han conegut Sevilla ni Atenes, no han viscut anys de sequera de títols, de frustracions, de somnis perduts, són la generació de l'èxit, de la victòria, no sé si això d'aquesta matinada ( per a mi ) es tornarà a repetir, però el cert és que serà un dia històric, per la manera en que s'ha jugat, pels gestos dels protagonistes, com el de cedir l'honor de capità a un company que ha superat una greu malaltia, aquesta manera d'entendre l'esport, el joc net, el virtuosisme de Messi, aquesta és una gesta memorable.

I quin orgull de país sentir per la televisió japonesa l'Speaker del Barça cridar ben fort a la catedral del futbol, Visca el Barça, i visca Catalunya!

Algú dirà que només és un joc, potser sí, però és el circ que alimenta la manca del pa, en un petit país on cada victòria del Barça fa que, per un instant, torni a creure en ell mateix, en que tot és possible, en que un dia tornarà a ser ric i ple.


Demà la notícia de la victòria del Barça sortirà a la premsa japonesa, avui no hi havia temps, friso per veure com el país on visc es torna a rendir al seu encant. Això d'avui ha estat millor que un episodi d'Oliver i Benji.

7 comentaris:

Olga Prats M. ha dit...

..a part de compartir la satisfacció de la victòria del Barça, et felicito pels fills que teniu que cada vegada están més grans i guapos!

nipnip ha dit...

Cunyaaaao! Visca el Barça i visca Catalunya! En Pol i en Jan també es van vestir de blaugrana i van viure el partidàs i la victòria. I millora de la lesió!

Laura ha dit...

Pero que guapos estan!!!

Marta ha dit...

Visca el Barça!!!! També desde Portugal, on finalment s'han rendit a les evidències! El Barça és el millor del món i part de l'extranger (com diu la meva Avia)

maria ha dit...

Avui encara cantava la gent pel carrer.Es veu més alegria...Quines joïetes que teniu.

Marta ha dit...

Va ser un partit espectacular!!! Quina elegancia, quin estil i res de violencia! Futbol de calitat!!! Però a part d'aixó t'haig de dir que tens uns fills guapiiiiiiiiisims, la Shishan està cada vegada més guapa i quin cabell més bonic que te.
Els hi dones Petonets de part nostra!!!!!

Anònim ha dit...

Visca el Barça i visca Catalunya!
Li pessi a qui li pessi aixo es mes que un CLUB.
Petots als nens que estan molt macos.
Manoli