dimecres, d’agost 31, 2011

Poi poi poi popoi poi po pii!

AVÍS: Aquest post no és apropiat per a menors d'edad.

Rukitae-chan, Sakurada Fantashista-chan i Ayaman "Kantoku" ( directora ), són els membres principals del grup Ayaman. A primer cop d'ull semblen unes cantants de J-Pop normals i corrents, però res més lluny de la realitat, Ayaman és una trinca "Owarai".
Recordeu els episodis de Shin-chan, quan es trobava amb tres estudiantes, una grassoneta, una amb màscara clínica i l'altre, la líder, que li agradava el Hiroshi? Shin-chan les confonia per unes comediantes, "Owarai" en japonès.
Els "Owarai" són còmics, poden ser individuals o en "konbi", combinats de dos o tres membres, que expliquen acudits i dramatitzen situacions divertides, canten, ballen, fan ganyotes, i es disfressen.
Les Ayaman, fan veure que són ídols de J-Pop, però en realitat són tres esbojarrades, amb un humor amb un alt contingut sexual i escatològic. Almenys pels estàndards del Japó.
Segons elles, són unes ídols, com les AKB48, però amb la diferència que elles "carden".

Un dels seus èxits més importants ha estat la cançó que dona títol al post d'avui, Poi poi poi popoi poi po pii! Amb una lletra molt barroera que parla de sexe, i pit i cuixa, tot i que no hi res explícit, és molt picant. A més té un ritme que enganxa moltíssim.
Per exemple es parla de "zukkonbakkon", l'onomatopeia de cardar en Japonès. "Oppai", pits o "tekkoki", masturbar-se amb la mà. Com he dit les imatges no són explícites, potser una mica vulgars, però el més xocant és que són noies les que parlen de sexe, i això no és molt freqüent al Japó, almenys públicament. Jo les trobo divertides.

DVD "poteto ga atsukute taberarenai" Si les patates són calentes no es poden menjar. 

La "sexy", la "kawaii" i l'esbojarrada...

"bones minyones"...

"Natsu Age Motion" amb la coŀlavoració de Shingo Fujimori, un altre Owarai.

Unes mascotes molt interessants....Se suposa que són "Tokyo Towers"!

La presentació de "Natsu Age Motion" amb  Shingo Fujimori .

2 comentaris:

Josep Ma. ha dit...

Ho trobo d'allò més divertit. M'agrada la cultura japonesa i el país i llegir-te començar a ser un vici.
Coses així, com aquestes noies, només por passar al Japó; aquí ni ens les miraríem tant.
Gràcies per compartir dia a dia, detalls del teu país d'acollida i de la teva vida diària.

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Gràcies, la veritat és que tot plegat és molt friki.