divendres, d’agost 19, 2011

Shusen ( el final de la guerra ) 66 anys

L'any passat ja us en vaig parlar al post que vaig titular "Shusen ( el final de la guerra )", el diumenge passat, la nostra ciutat va tornar a celebrar el final de la guerra encenent fanalets amb missatges de pau, i esperança, enÀguany amb missatges que recordaven les víctimes del tsumani del passat mes de març.

És una celebració de la que us n'he parlat, però que malgrat sigui la mateixa, per a la nostra família cada any és diferent, l'any passat el petit Miró només tenia set mesos i enguany ja s'atrevia a deixar el seu missatge damunt el fanalet. Potser és el millor de tot, malgrat el què va passar fa 66 anys, la vida continua i la nostra ciutat bull de vida, amb noves generacions de recordaran el final de la guerra i mantindran viva la memòria del què va passar perquè mai més es torni a repetir.

La Shikibu va dibuixar uns cors molt grans al seu fanalet de color rosa, perquè el rosa, segons ella és el color més bonic.

És difícil descriure l'ambient que es espira aquesta nit, les imatges mudes no mostren el so de les cançons que entonaven els cors del nois de les escoles de la ciutat.

Ni el sabor d'un plat senzill que es menjava durant la guerra, fet de miso ( pasta de soja fermentada ), mirin ( vi dolç d'arròs ), sake, patata, nap, farina de blat i pastanaga, i per beure "mugi-cha" ( te de blat ).
Tot i que estic segur que molts dels ingredients ja eren "història" molt abans d'acabar la guerra.

Aquest cop no hi havia tanta gent com l'any passat, molts dels nostres veïns han tornat al poble, després d'un any de notícies molt dolentes, alguns han tornat a Tohoku, la zona més afectada pel tsunami, per visitar les seves famílies o ajudar amb la reconstrucció. Alguns han marxat a l'oest cercant la tranquiŀlitat i el confort dels éssers estimats, car la majoria de ciutadans de Hiratsuka són originaris d'altres contrades, vinguts a Tòquio per treballar durant el "boom" industrial dels anys 60.
No és casualitat que es celebri el final de la guerra a l'estany d'aquest parc anomenat Sogo Koen, on ara hi ha l'estany hi havia una fàbrica d'avions i la residència dels treballadors, un objectiu militar que va ser bombardejat i totalment destruït en dues ocasions. És per dir-ho d'alguna manera, el cor de la tragèdia. En acabat la guerra, les autoritats de Hiratsuka van decidir que allí on s'havien construït màquines de guerra s'hi construiria un parc farcit d'escultures que representessin, la pau, un lloc de lleure verd i ple de vida al bell mig de la ciutat.

2 comentaris:

maria ha dit...

Japó té molt bona memòria per tot. Sou afortunats.
Es fan amb paper normal din-A4?

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

A4? No, no paper de la mida dels fanalets. Cap mida estàndard en especial.