Una trobada a Kamakura

Aquest tren és el famós Enoden, el tren de Kamakura, que va per la costa des d'aquesta ciutat fins a l'illa d'Enoshima. El dissabte passat hi vaig anar amb tota la família a Kamakura, havia quedat amb la Clara, una companya blogaire que vaig conèixer gràcies al comentaris que anava deixant al meu blog. La Clara és genial, súper simpàtica i molt agradable, vam passar un dia fantàstic, i tot que era la primera vegada que ens trobàvem, va semblar que ens coneguéssim de tota la vida. L'Aya sempre es que esturada de la facilitat que tenim els catalans a connectar amb altres catalans a l'estranger.
Francesc Pujols deia que els catalans, pel sol fet de ser-ho allí on anessim ho tindriem tot pagat, aquesta idea crec que s'esdevé del fet que els catalans allí on anem tendim a associar-nos amb altres catalans, pel sol fet de compartir quelcom únic que és difícil d'expressar, crec que en aquest sentit som com els jueus de la Diàspora.

Amb la Clara van visitar la cuitat de Kamakura, al ritme de la canalla, i ella va haver d'aguantar la meva xerrameca aprofitant que no tinc masses ocasions de parlar en català. Poble fill!

Si mai veniu al Japó si us esteu a Tòquio cal que visiteu Kamakura, aquesta ciutat havia estat, per dir-ho d'alguna manera, la capital del Japó. De fet era la seu del Clan dels Minamoto, una família molt important que va esdevenir Shogun, generalísssim, el càrrec més important després de l'emperador, de fet el Shogun és qui controla el veritable poder polític i militar, deixant a l'emperador el paper simbòlic de líder espiritual.
El regnat dels Minamoto es coneix com a Període Kamakura ( 1185-1333 ), aquesta època és especialment valorada per la quantitat i qualitat de la seva producció artística, actualment la ciutat està farcida de temples d'una gran elegància, sense les ornamentacions de Niko però igual d'interessants.

El temple més gran de Kamakura és el Hachiman-Gu, s'hi arriba per un passeig arbrat des de l'estació de JR Kamakura, a l'estiu hi fa molt calor però paga la pena l'esforç i sempre és bo poder perdre un quilos de sobra pujant per les escales.

A l'entrada de Hachiman-Gu hi ha un estany amb flors de lotus on la gent hi llenca monedes d'un Ien, la gràcia és que quedin just al bell mig de la fulla, no és fàcil, no us penseu, però jo ho vaig aconseguir, no se s'hi té algun propòsit, o havia de demanar un desig, la veritat és que estava massa concentrat en que la moneda aterrés bé com per aturar-me a pensar-hi.

A Hachiman-Gu s'hi fan moltes ofrenes, però les que em criden més l'atenció són les botes de sake, l'agraden moltíssim els dissenys de les etiquetes!

Després de dinar uns fideus "udon" i "soba" vam agafar l'Enoden cap al Gran Buda, la Clara ens va convidar a un gelat de "Matcha", de te verd molt típic de Kamakura, era boníssim!!!

El Gran Buda és una de les coses que no us podeu perdre, fins hi tot s'hi pot entrar dins per 20¥ ( 18 cèntims ), la Clara, que hi va entrar, va dir que hi feia molta calor.

Després del Buda vam trobar un altre temple que no havia vist mai, ens van fer gràcia els tres petits Budes de pedra, súper "kawaii", no trobeu?

El cap de setmana celebràvem el Obon dels que ja us vaig parlar fa poc, per això hi havia moltes flors als temples, les figuretes dels petites de Buda, són ofrenes i ex-vots.

Al Temples Budistes s'hi poden trobar campanes, com aquesta, aquestes campanes sonen molt durant el cap d'any.

El temples són llocs plens de racons interessants, i de molta bellesa, m'agraden les piles amb l'encens per les plegaries i olor que s'impregna a la fusta dels corredors.

Des del temple es podia veure tota la ciutat fins al mar, a la Clara i en Miró els va agradar molt.

Hi havia un sistema interessant per refrescar l'ambient, unes dutxes de boira, eren molt agradables.

No hi havia manera de fer sortir la Shikibu. Tot plegat un dia molt divertit, en que vam conèixer la Clara, una noia molt maca que esperem tornar a veure ben aviat.
No feu cas del què us diguin sobre el Japó, el menjar és boníssim i la gent molt acollidora, i no hi ha perill real de contaminació nuclear, almenys que aneu a la central, cosa que no és possible.