A partir d'aquell moment la rígida burocràcia japonesa va entrar en funcionament...
dilluns, de novembre 07, 2011
50 iens són 50 iens!
Fa unes setmanes l'Aya va trobar una moneda de ¥50 ( uns 0.46€ ) al súper d'aprop de casa, com que és una noia japonesa educada, va portar la moneda al taulell d'atenció al client. Allí li van prendre les dades.
A partir d'aquell moment la rígida burocràcia japonesa va entrar en funcionament...
Fa poc ens ha arribat una carta de la direcció del supermercat agraït-li l'acte cívic, i informant-la que havien tramès la moneda de ¥50 a la policia, si en un període de 6 mesos ningú reclama aquesta moneda, la policia es posarà en contacte amb nosaltres per donar-nos la. Tot plegat jo ho trobo una exageració, la carta del supermercat duia un segell de ¥80, afegint el cost del sobre, el paper de carta i la feina de l'empleat, ho veig una pèrdua de temps i diners. No tinc ni idea dels tràmits que l'empresa ha fet amb la comissaria de policia, pero imagino trucades i desplaçaments dels agents a recollir la "monedeta", tot per 0.46 cèntims d'euro! I és que 50 iens, són 50 iens.
A partir d'aquell moment la rígida burocràcia japonesa va entrar en funcionament...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Potser tens raó i és una exageració. Però jo ho trobo inspirador... Això és el que em passa per viure en on país on la màxima moral que el regeix (i cada cop més, em sembla) és "tonto el último".
Així que si aquest és el cost de que la gent d'una societat tingui tan interioritzat allò que és correcte, que ni tan sols per una petitesa pot deixar de fer-ho, no em sembla cap dispendi, la veritat.
Tant de bo pequéssim pel mateix, a aquí.
Aix, me n'oblidava: bravo per l'Aya!! :D
Jo penso com la LALU... en aquest cas, donat el "poc" valor dels 50 iens la cosa queda absurda, però imaginem que fos una quantitat més gran...
Fa uns anys, no molts, cinc o sis, a classe d'anglès de conversa va sortir el tema de què fèiem si vèiem que al supermercat ens donaven canvi "de més"... Vaig ser l'única del grup (set o vuit persones llavors) que va dir que avisava i ho tornava... l'única!
Però el més trist va ser que un dels companys fins i tot se'n va riure i va dir que era una estupidesa tornar-ho, que si s'equivocaven, a la butxaca i pitjor per ells.
Sí, bravo per l'Aya!! ;-))
Per cert hehehe que moníssim t'ha quedat el dibuix de l'Aya amb la monedeta ;-) es podria fer un conte...
La moneda seria d'un mag molt ric, molt ric que, en veure la bondat de la noia, li donava una gran recompensa en forma de tres desigs ;-))
Jo també estic d'acord amb la Lalu. I també m'agradaría afegir-me a les felicitacions per l'Aya, de bones persones aquí en fan falta.
Petons!
A mi em pareix molt graciós :)
Si al cap dels mesos us avisen que aneu a recollir els 50 iens, hi anireu? Suposo que no deurà sortir gent de tots els racons reclamant que ha pedrut 50 iens...
I suposo que si algú ho recupera també li enviarà una carta d'agraïment!
hehehe! Fa una mica de gràcia...al cap i a la fi potser no som tan diferents els catalans dels japonesos, no?
L'Aya és una noia com cal, clar que sí! Des d'aquí la meva sincera admiració, no tothom ho faria....
Ostres si que sou bona gent...i no hi ha ningú que se'ls posi a la butxaca? Aquí és el més normal.
Lalu.
El que va fer l'Aya va ser engegar el mecanisme burocràtic japonès, la moneda és propietat de l'estat, és il·legal destruir-la, per exemple. En recuperar una moneda, aquesta ha de ser retornada a les autoritats, aquestes la retindran un període de temps, si no es reclamada per ningú es donarà a la persona que l'ha trobada, en cas de reclamació l'antic usuari haurà de cedir una quantitat, crec que del 50% com a recompensa a la persona que l'ha trobat.
El que em sorprèn és que es prenguin tantes molèsties per una quantitat tant petita.
Hi ha hagut casos en que s'han trobat maletes amb milions de iens, en aquests casos entenc que s'avisi la policia, mai saps d'on poden sortir aquests diners, a Osaka es van trobar escampades per la ciutat 3 maletes amb milions de iens, la policia va arribar a la conclusió que algú les havia deixat allí com un regal per qui les trobes.
Assumpta.
Jo he actuat de diferent manera segons el cas, alguna vegada he tornat els diners a la caixera, altres no he dit res, hi ha empreses que fan pagar els diners faltants als empleats, i això no seria just.
Una vegada vaig veure com un senyor es deixava la Visa d'amunt de la taula d'un restaurant, li vaig anar al darrera per tornar-li i em va fer una mirada assassina com si li hagués volgut robar, encara espero les gràcies.
Per cert molt bona la idea del conte del mag, podria ser divertit! l'Aya però ja en té dos de desitjos complerts, un es diu Shikibu i l'altre Miró. ^_^
Marta.
No crec que els japonesos siguin mes bones persones, només tenen més sentit del deure, i respecte per les lleis.
Eutrapèlia.
Si algú reclama els diners, li haurà de donar a l'Aya el 50%, o sigui ¥25 ( 0.23€ ), és clar que anirem a recollir-los, després de totes les molèsties. A més la comissaria queda aprop de casa ;)
Alba.
És clar, l'Aya és de la "vella escola", li ve de família. Recordo una vegada passejant amb la seva mare pel bosc d'un temple, quan la meva sogra va arrencar un brot de bambú, i després va anar cap al temple, va pregar per donar gràcies pel bambú i va fer una ofrena econòmica. Em vaig quedar a quadres.
Maria.
No t'enganyis, molta gent se'ls posaria a la butxaca, l'Aya és l'Aya. N'ha fet moltes d'aquestes, de vegades jo em sento com el dimoniet dolent dels dibuixos, d'amunt la seves espatlles dient-li: "passa de tot, queda-te'ls..."
Sí, sí, realment un 10 per l'Aya!!!
Però... no deixo de trobar-ho curiós i diferent. 50 iens és poc, i es prenen més molèsties que res... Si fossin més diners... Però ja m'agradaria a mi tenir aquest sentit del deure!! Simplement una història genial, que crec que mai a la vida passaria aquí Catalunya.
Ooooh, m'ha encantat la història de la teva sogra i el bambú!!
Jo vull anar a viure al Japó!! :-)) i tu no facis de dimoniet!! hahahaha
Ui, a l'Aya li queda un desig!! ;-)
Publica un comentari a l'entrada