El diumenge, com vaig explicar-vos, vam anar a la muntanya, el camí que mena al cim on hi ha el santuari és ple de petites botigues de records on es venen regals i dolços que tota mena, però també hi ha cases de pagès amb un petit hort de muntanya, els pagesos baixen la collita als mercats de la ciutat o al magatzem de la cooperativa, normalment del JA ( Japan Agriculture ), però es queden una petita part per vendre als excursionistes, ho fan d'una manera que nomès crec que pot ser possible a països com el Japó o potser Suïssa.
Com podeu veure a les imatges, deixen unes capses plenes de fruita i verdures amb un cartellet amb el preu, i una petita guardiola per posar-hi els diners ( a la primera foto té forma de caseta ), no hi ha ningú que vigili ni que controli. Qui vulgui pot agafar una bossa i omplir-la del que vulgui i pagar l'import que es demana. Això requereix una gran dosi de confiança.
Els preus són raonables, molt més barats que al mercat, ja que és una venda directe, a la primera foto s'hi venien moniatos a ¥200 ( 1.92 € ).
En aquesta imatge s'ofereixen mandarines a ¥200,
satoimo a ¥200, i
yuzu a ¥100 ( €0.96 cents ). Els japonesos dels tubercles en diuen "imo", "jagaimo" ( patata ), "satsumaimo" ( moniato ) i després hi ha el "satoimo" que és com una barreja de nap i patata, i altres "imo" com "yamaimo" que sembla regalèssia. El "yuzu" és com una mandarina borda molt aromàtica que servei per cuinar, fer tisanes o perfumar dolços.
També hi vaig veure "kaki" ( caquis ), que són més durs que els nostres i no tant vermells, als japonesos els agraden molt i són molt típics de la tardor.
Aquí podeu veure la guardioleta per posar-hi els diners, com veieu molt sofisticada, només aixecant la caixa de fruita pots agafar els diners. El cartellet hi diu 金入れ "kaneire" ( fiqueu-hi els diners ).
No crec que ningú marxi sense pagar, el preu és barat i saps que són bons perquè els ha acabat de collir el pagès, i no han passat per càmeres de refrigerat o camions que els han dut de ves a saber on. No val la pena quedar malament per 300 iens. De totes maneres no deixa de sorprendre'm aquesta confiança.
11 comentaris:
Tant de bo es pogués fer això arreu el planeta !!
Estic impressionada... i per què la gent d'aquí no pot ser així? Em venen unes "dobles sensacions", per una part penso que quina sort viure al Japó i per l'altra penso que quina llàstima que la resta del món estigui tan plena de mangants, aprofitats, xanxullerus i poca-vergonyes...
En fi, que m'encanta anar coneixent més cada dia aquest fantàstic país :-)
Quina enveja!
A qui ja saps que no som tan civilitzats, i cada vegada pitjor.
Treballa, treballa molt que estarem molts dies de "parranda".
Quines ganes!
Maria V
A Anglaterra també hi ha poblets on venen pastissos, els deixen damunt d'una tauleta davant de la casa i hi posa el preu, que sols haver de posar en un sobret a una mena de bústia!! M'ha agradat veure la fruita.
Però ahir vaig perdre un llapis electrònic a la biblioteca del Regne Unit i avui hi he tornat i no l'havien deixat a objectes perduts ni era a la taula ni a recepció ni al terra... La pregunta és, podria algun investigador (és una biblio només per a investigadors) agafar un llapis electrònic que conté els materials d'una tesi doctoral i quedar-se'l???? És que em costa d'entendre on pot ser, si no. Me'l devia deixar damunt de la taula quan vaig recollir-ho tot...
Carquinyol.
Quan vivia a Canet els pagesos es queixaven que els de Barcelona els robaven les maduixes dels hivernacles.
Assumpta.
De lladres n'hi ha per tot arreu, la setmana passada van robar les bicicletes que nostra cosina aparcava al jardí de davant de casa seva. Però ja ens havien dit que Hiratsuka era més perillós que Hadano ( el poble on vivíem abans ).
Maria.
Crec que Collbató és el poble més segur de Catalunya actualment.
Eutralpèlia.
Jo vaig viure dos anys a Preston al nord d'Anglaterra, era un poble dedicat a la Universitat, i una mica com dius. Les iaies eren amables i se't dirigien de "luv", i fins hi tot el "Grunge" de l'època t'obrien la porta si anaves carregat, o donaven les gràcies al conductor del bus quan s'aturava.
Potser el teu flash-pen l'ha agafat algú pensant que seria una bestiesa deixar-lo a objectes perduts, o un eixerit que ha pensat, "a bodes em convides". Llàstima "luv".
Parlant de gent civilitzada, i aj que has mencionat Suissa, quan hi vaig anar, entre d'altres coses vaig anar a un concert d'un grup gran, o sigui que de poca gent res.
Doncs bé, vaig anar al lavabo després del concert, i saps què? Estava net! A part d'algun paper a terra, no hi havia res més. A Catalunya, a mig concert els lavabos ja són inutilitzables!
Nuitari.
No he esmentat Suïssa per casualitat, quan era petit hi vaig anar amb els meus pares i vaig quedar molt sorprès que les botigues de "souvenirs" tanquessin al migdia deixant tota la mercaderia fora, sense vigilància.
Llegint el post m'ha semblat curiós com anomenen als moniatos: satsumaimo. I és que al País Valencià tenim una varietat de mandarina anomenada satsuma i pel que sembla és originària d'aquelles terres.
Anònim valencià.
Tens raó hi ha una regió a lOest del país, a la part sud de l'illa de Kyushu, que ara forma part de la Prefectura de Kagoshima que es diu Satsuma, Satsuma era un Han, un país independent, era molt ric perquè eren del pocs que comerciaven, també van ser els qui es van imposar més contra el Shogun primer i contra la unificació de la Restauració de Meiji. Com que els comerciants atracaben els vaixells als ports de Satsuma, els hi ve el nom, però no vol dir que a Satsuma tinguin mandarines. Per cert mandarina en japonès es diu "mikan".
Jo això també ho he vist a Islàndia! Impressiona veure-ho perquè no hi estem acostumats, però t'alegra saber que encara hi ha països civilitzats al món.
Publica un comentari a l'entrada