Ahir la Shikibu tenia festa de l'escola, i jo havia acabat un projecte, o sigui que vam decidir sortir a passejar aprofitant el bon dia, sortir en bicicleta quan fa fred fa mandra però si surt el sol ve de gust, sobretot si vas ben acompanyat. Després de fer camí ens va venir gana i ens vam aturar a dinar en un restaurant de cuina italiana, dels molts que hi ha arreu, als japonesos els agrada molt el menjar italià, tot i que el fan a la seva manera. A l'hora de les postres ens va cridar l'atenció un plat del menú:
Catalana, no "crema catalana", només
Catalana, li vaig preguntar a la mestressa quin tipus de dolç era, i em va dir que era un gelat de crema amb crema cremada al damunt, total, gelat de crema catalana, vaig pensar. Doncs no, era més aviat com un torró d'ou i crema crema cremada, amb gust de crema catalana, boníssim.
Li vaig preguntar d'on eren aquestes postres i em va dir que era un dolç, italià, jo li vaig dir que era català i no n'havia vist mai, i tampoc recordo haver vist cap menú amb "Catalana" les vegades que he anat a Itàlia, tot i que mai he baixat més avall de Roma.
Quan vaig arribar a casa vaig cercar per la xarxa alguna referència, però no n'he trobat cap en italià, els italians coneixen la crema catalana o de San Giuseppe, però no en fan cap variació.
En canvi si busques "カタラーナ" ( Katarana ) en japonès trobes un munt d'informació sobre aquest dolç "italià". Fins hi tot hi ha pastisseries que l'elaboren de diferents sabors, con a la foto anterior, on n'hi ha d'esquerra a dreta; xocolata blanca, te verd, sèsam negre, caramel i taronja. Ostres! Crema catalana de xocolata blanca! Només de pensar-hi ja em ve salivera!
Com en moltes altres coses, els japonesos han agafat quelcom que els ha agradat i l'ha adaptat al seu gust refinant-lo de tal manera que sembla una altra cosa, qui sap potser a Nàpols o a Sicília encara es fa crema catalana i algun pastisser japonès li va agradar i amb un cop de vareta màgica tenim aquestes postres noves. De fet he trobat un lloc on es deia que era una variació de la Crema Catalana.
Per cert, per menjar crema catalana de debò cal anar a un restaurant francès, allí però, en diuen Crème Brulée, perquè als francesos això de "català" també els fa aŀlèrgia. Ai las!
6 comentaris:
Semblen boníssims! I no ens podries transcriure alguna recepta algun dia? :P
Ooooh! Quants posts magnífics m'estic perdent al teu blog!!
Aquests dies he tingut feina i enyoro la catosfera terriblement... vull tornar!! :-)
Aquestes "catalanes" tenen una pinta deliciosa!... Mira, jo n'agafo un parell... com la de xocolata blanca ja l'has agafat tu, jo agafo la de caramel i la de taronja ;-))
Nuitari. Tant de bo sabés la recepte :(
Assumpta. No n'hi ha per tant, estic na mica mandrós.
Molt bona feina, he vist el treball que esteu fent, és fantàstic!
Millor, millor que estiguis una mica mandrós, que així no em perdo tanta matèria :-)
Tots els teus posts són molt interessants i no m'agrada només "passar" i donar una ullada, s'han de mirar bé :-) però ara ja crec que tindré més temps!
A veure si es venen les postaletes! Moltes gràcies!! :-))
O potser de Sardenya! Allà, a part d'haver-hi també presència catalana, hi he anat un parell de vegades de vacances i tenen alguns plats que anomenen "catalans", em sembla recordar un peix i que de català de Catalunya no en tenen ni un pèl, jo no els havia tastat mai, però tot molt bo i allí és ben clar l'origen del plat. Era concretament a la Costa Esmeràlda, per tant, més avall del reducte encara català que és l'Alguer.
Eutràlpelia.
Ja m'agradaria saber d'on surt, el problema amb el Japó és que ells tot és el mateix, Itàlia és Itàlia i no fan diferències, com Espanya és Espanya i tot s'hi val.
Publica un comentari a l'entrada