dijous, de desembre 08, 2011

Oiso, una visita cultural

El dimarts us vaig explicar que havien sortit a passejar amb la bicicleta i que varem acabar descobrint un pastís molt semblant a la Crema Catalana. La passejada que varem fer va ser fins a Oiso, el poble del costat de Hiratsuka en direcció cap a l'oest, seguint la Tokaido, la Ruta 1 que mena fins a Kyoto. A Oiso hi ha un pujol des d'on es pot veure la badia de Kanagawa des de la península d'Izu a l'oest fins a la península de Miura ( sí Miura, com els braus ) a l'est. Des d'aquest cim, els dies clars es pot admirar el mont Fuji, actualment cobert per la neu. Japó és el país del Sol Ixent, però també es pot veure el Sol Ponent, com en aquesta imatge on la llum es reflexa daurada damunt l'oceà, just com els byōbu ( biombo ) japonesos.

Mirant cap a l'est la llum era totalment diferent, com si es tractés d'un altre dia, un pany d'oceà blau es dibuixava darrera d'una porta oberta que ens convidava a passar, era l'entrada dels jardins del museu de la ciutat...

 ...on es podia veure una tomba prehistòrica japonesa dels període Jōmon que va des de 12.000 fins a 400 anys abans de Crist. Pel que es veu, en aquella època els habitants de les illes enterraven els morts, avui en dia els incineren.

També hi havia la reproducció d'una cabana dels mateix període, a Hiratsuka i Oiso, així com a tota la comarca de Shonan és molt freqüent trobar restes d'aquesta civilització, aquests habitants no tenen gaire a veure amb els japonesos actuals, que són fruit de les invasions coreanes, però no ho digueu a ningú.

Els museu està farcit de tota mena d'estris, Jōmon i Yayoi ( període històric següent al Jōmon tot i que van coexistir en determinades zones ).

Aquesta és la visió general de la sala, no es gaire gran però és molt divertit com en un mateix espai hi ha resumida la història d'un país.

La peça central es aquesta carrossa de processor en forma de barca, i és que la meva comarca té una llarga tradició marinera, on a cada poble hi ha un barri de pescadors.

Aquesta urna de palla és un capelleta portàtil que es posava a les barques per obtenir protecció divina, al fons un parell de déus de la fortuna, el de la dreta és Ebisu ( com la marca de cervesa ), porta una gran orada, que és un peix molt apreciat símbol de riquesa. En japonès felicitats es diu "omedetou", o "omedetai", l'orada en japonès es diu "tai", i aquest joc de mots ha fet que sigui símbol de festa.

Aquests models il·lustren com eren les barques pescadores, bàsicament no han canviat gaire, però ara duen motors dièsel.

Aquest es un "jinbe" un la jaqueta d'un kimono de celebració d'alguna festa de pescadors, com podeu veure gran part dels estris del museu estan dedicats a la mar.

La millor peça de la coŀlecció són aquest parell de trapelles tan bufons i aquesta noia tan guapa, per cert avui faig anys, 42! I el millor regal, apart d'uns mitjons de llana, és poder tenir aquesta família amb qui vaig el viatge de la meva vida.

10 comentaris:

Assumpta ha dit...

Noi, et felicito per tot i no sé pas quin ordre posar... potser, per importància ;-)

- Felicitats per aquesta família tan maca!! :-))
- Felicitats per l'aniversari! (eeei, jo també sóc Sagitari! Els faig el dia 19 hehe)
- Felicitats per aquest post, és molt, molt interessant i amb unes fotos magnífiques!!
- Felicitats pel blog en general, un gran descobriment amb els C@ts!

Assumpta ha dit...

Bé, en l'ordre d'importància, el post i el blog anirien a un mateix nivell, clar :-))

Per cert, m'encanta el jinbe, jo m'ho posaria i aniria ben contenta! :-))

Lalu ha dit...

Moltes felicitats!! Segur que no et costarà gaudir del teu dia amb aquesta família que tens; la Shikibu i l'Aya tan maques com sempre, i en Miró, a més de guapo, se'l veu súper exerit!

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Assumpta.
Gràcies! Sagitari eh! Molt bé, molt bé.
Els jinbe són xulos oi? A mi també m'agraden molt, a casa de l'Aya en tenen de l'Associació de veïns, tots són diferents si es tracten de gremis o cofradies, però no es venen a les botigues, has de pertànyer a l'associació.

Lalu.
Gràcies! Certament no tinc temps per l'avorriment, en Miró és un trapella descarat, avui he plantat el Tió al menjador, i ja li ha arrencat el nas de suro, i me l'ha portat a l'estudi tot cofoi per la proesa.

Marta ha dit...

Es que són uns ninos!!!Felicitats un altre cop de part dels dos!!!Molts petons i ens veiem aviat!!
Marcos i Marta

Joel ha dit...

Per molts anys Isaac!

http://www.youtube.com/watch?v=VyMLSJwehyI

Eutrapèlia ha dit...

Ohhhh!!!! Per molts anys (encara que arribi tard!).

Claire ha dit...

Ostres, moltes felicitats!!!! Anys i anys, per mooolts anys!!! A celebrar-ho!!!

Les fotos, genials! Molt maco Oiso! I l'Aya, la Shikibu i el Miró, tan guapos com sempre!!

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Joel.
Anys i anys, any i panys...moltes gràcies!

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Marta.
Moltes gràcies!

Eutralpèlia.
Gràcies! És bonic rebre felicitacions d'arreu del món!

Claire.
Gràcies, els nens són tan macos com dolents ( bé sóc nua mica exagerat ).