Don don yaki, el foc purificant

La nit de divendres, l'Aya es va entretenir a fer boletes de farina dolça d'arròs, es diuen "Odango", l'endemà les torraríem a la foguera que es faria al santuari. La celebració s'anomena Dondonyaki, bé de fet Dondonyaki només és una part de la litúrgia xintoista.
Com cada començament d'any els santuaris xintoistes apleguen tota la decoració de cap d'any, en una pila que encendran per fer arribar un missatge als Déus. El foc al Japó, com a casa nostra és un missatger i un purificador. Així com nosaltres fem a les fogueres de Sant Joan, els japonesos fan a primers d'any.

Davant la pila es planta un altar amb ofrenes com fruita, verdura o sake. Davant d'aquest altar el sacerdot farà la cerimònia abans d'encendre el foc.

Els "Daruma" són aquests amulets rodons i vermells dels que ja us n'he parlat vegades, a començaments d'any se li pinta un ull i es demana un desig, si a la fi s'acompleix se li pinta l'altre. De Damura n'hi ha de moltes mides, de molt grans normalment d'alguna empresa i de petits, més domèstics, normalment es deixen a l'entrada dels edificis perquè portin bona sort.

Aquest "Manekineko" reposa d'amunt d'una pila de propaganda del santuari, enguany els sacerdots han passat a l'ofensiva publicitària i han enviat propaganda a totes les cases de la comunitat per recaptar fons. La capsa on és el gat és una guardiola típica d'almoines de les pagodes i temples.

Endo sensei, la "senyu Endo" avisa a la mainada que el papa de la Shikibu està fent una foto, però la visió de la pila de Daruma és més interessant que jo ^_^

 Un treballador del santuari vestit amb una jaqueta de kimono amb el símbol de la pagoda, una cigonya "Tsuru" vigila la pila i ajuda a amuntegar les ofrenes.

 En Miró s'ho mirava des de primera fila sota la manteta, feina un fred que pelava! Normalment hagués volgut sortir corrents a donar de menjar els conills o a fer la guiza als altres nens però és massa eixerit per saber quan és millor seure ben calentonet.

 La Shikibu i les seves amiguetes aguantant la canya d'on pengen els "Odango" esperant per ser torrats.

El Damura de la Shikibu en mig dels altres que correran la mateixa sort, endevineu quin és el de la Shikibu?

La litúrgia comença, com veieu les noies també en formen part, normalment han estat homes qui han dirigit els santuaris, però cada cop hi ha més dones que també hi participen i no només com a venedores d'amulets. Un punt a favor del Xintoisme.

Per exemple tocant el timbal...

Desprès de les benedictions, el primer sacerdot ( provisional, el primer és un vellet que ara està malalt ) va encendre la pila...

...que va començar a espetegar vigorosament per les branques verdes de pi i les canyes de bambú. Els Damuna fets de paper saltaven pels aires quan el fum condensat els feia esclatar. Tot un espectacle.

 Alguns, però volien escapar del foc...

Quan es va fer brasa va ser el moment de penjar els "Odango" per torrar-los al foc, la calor, però era insoportable, em sentia com el Manrico de Il Trovatore: "Di quella pira l'orrendo foco, Tutte le fibre m'arse avvampò!..."

Si no em creieu guaiteu les cares de calor de l'altra gent... i les galtes vermelles del nen de blau.

Mentre la "Norma" s'ho mirava de lluny. Òstres! M'ha sortit un post operístic avui. Potser és de mirar Òpera en Texans aquestes vacances, què bo!
Bé, per acabar la festa ens vam menjar els "Odango" torradets, amb salsa de soja endolcida amb sucre i melmelada de sèsam negre, encara em llepo els dits, i és que no hi ha res millor per cuinar que un foc fet dels desitjos i esperances prestades als Daruma.