diumenge, de març 11, 2012

Abans i després, un any de la tragèdia

Avui va un any de la tragèdia en que van morir més de 20.000 persones, però part del món ho ha oblidat i només recorda aquesta imatge, la central nuclear de Fukushima desfeta, i el perill nuclear. Aquesta imatge és de l'actual estat de la central, on s'hi treballa dia i nit per impedir que la radiació s'escampi, no hi ha res a un radi de 30km de la central, s'han evacuat pobles sencers i encara hi ha millers de refugiats que no saben quan podran tornar a casa.
Fukushima no és, però el que recordem avui, tampoc el terratrèmol d'escala M9, ni el terrible tsunami, molt més devastador que el mobiment sísmic o la central. Avui recordem que malgrat tot seguim mirant endavant, igual que el nostre 11 de Setembre, els japonesos recorden que van sobreviure i que tenen la voluntat de reconstruir el futur.
Aquesta és la imatge que us vull donar dels Japó, la de la reconstrucció. Per això us poso unes imatges que mostren l'abans i el després. Si en voleu veure més podeu visitar el web de diari britànic Huffington Post d'on he les he tret.






Però potser la imatge que representa millor aquesta recuperació és la següent, la de Yuko Sugimoto, embolicada amb una manta just després del tsunami, i la de la mateixa Yuko un any més tard amb el seu fill de 5 anys, Raito, al mateix lloc de la foto anterior.

Per finalitzar us poso un vídeo on les víctimes del tsunami donen les gràcies.
Jo també us volia agrair el vostre suport, l'any passat després del terratrèmol, molts de vosaltres us vareu posar en contacte amb mi, per donar-me ànims i per oferir-me la vostra ajuda,  la meva família i jo tenim la sort de viure lluny de la zona afectada, a uns 280Km de Fukushima, i tot i que vam patir les conseqüències dels tremolors, els talls de llum i la manca de subministraments de productes de primera necessitat durant setmanes, poden dir que només va ser una anècdota. 
Tot el país ha treballat per ajudar, qui més qui menys a fet alguna cosa, ha donat sang, a donat diners, s'ha presentat voluntari en les tasques de neteja... El món es va convertir en un de sol i ens va donar la mà, moltes gràcies, どもありがとうございました! ( domo arigatou gozaimashita! ) 


10 comentaris:

Josep Ma. ha dit...

Hola Isaac.

Tens tota la raó, la majoria de mitjans només tenen memòria per la central nuclear de Fukushima. Ni terratrèmol ni tsunami, per desgràcia.
Per sort alguns ens enrecordem de tot el que va succeir ara fa un any.
Gràcies per tot el que ens expliques de la teva nova llar.

sara ha dit...

...hi ha fotos que impressionen molt..

doncs si, tens raó amb això dels mitjans, però per desgràcia passa amb totes les noticies similars, que s'obliden una mica de les persones i van al més "sensacionalista"

molt interessant com sempre i gràcies a tu per a voler-ho compartir amb nosaltres.

Alba ha dit...

Realment les imatges impressionen molt, però viscut des d'aprop encara devia impressionar més. Ara ja ningú se'n recorda... tens raó.
Gràcies a tu tots fem memòria...
Una abraçada.

amb una taqueta vedrmella al cor ha dit...

En tenim tant que aprendre del poble japonès, el seu instint de superació, demostrat des de fa tant temps, es admirable. Gracies Isaac.

Joel ha dit...

Com diuen els comentaris de dalt, les imatges impressionen molt. Hauríem d'aprendre del poble japonès i el seu esperit de superació, com afronten les dificultats i com en surten enfortits.

Unknown ha dit...

Amb el teu permís comparteixo el teu blog al facebook perque tens tota la raó en les teves paraules.
Gracies per informa.
adéu i una forta abraçada desde Terrassa.

maria ha dit...

Com sempre els japonesos fins i tot amb els vostres homenatges sou dignes exemples a imitar.

tobuushi ha dit...

Moltes gràcies a tothom!
Realment visc en un país que no para de sorprendre'm.

Sotimim Panda, és clar, si us plau d'aquesta manera molta més gent veurà quins són els sentiments reals del país i com hem avançat en un any.

MARIBEL ha dit...

No s'haurien d'oblidar mai aquestes tragèdies, Tots hauríem d'aprendre de vosaltres : a refer-se i continuar lliutant.
Felicitats i gràcies per compartir tantes coses amb nosaltres.
Un petó per tu i la teva familia

Marta ha dit...

Ja el vaig compartir en el mur del Facebook del meu cosí, peró no havua fet cap comentari en el blog, avui ha estat la segona vegada que veia el video i me emocionat.

Arigato!

ありがとう

Petons pels 4!