Dolços per a les nines

Ja és mitja nit a la Vila del Pingüí, avui ha sigut el Festival de les Nines, "Hina Matsuri", ja us en he parlat moltes vegades en aquest blog ( 2007, 2008, 2009 ), . Però sempre em fa gràcia tornar a fer fotos de les nines de l'Aya que hi ha a casa dels sogres, aviat seran de la Shikibu, perquè és pubilla. I a l'Aya ja li han fet "servei" més dolent que bo, ja que em va torbar a mi, que no sóc cap bon partit que diguem.
Les nines de l'Aya són molt bones, fetes per un artista famós, Mataro Sensei, sí Mataró, però no té res a veure amb la ciutat del meu estimat Maresme.
La gràcia és que a diferència de moltes altres, aquestes estan dretes, però el més important és la cara, de porcellana, pintada amb molta delicadesa, i els cabells, que són humans.

 Aquest és l'"Oji",  el Príncep,

 I aquesta la "Hime", la Princesa.

Tenen les cares rodanxones típiques de les pintures que representen el Període Heian ( 795 - 1185 ), l'època de les grans poetesses, i de la cort imperial més refinada de la història del Japó.

 Un detall del kimono de la Hime , 

 Aquest és un detall dels pantalons del Príncep.

 Això són "arare" ( sí, com Arare-chan ) unes galetes d'arròs,

 Això són "hinagashi", són galetes salades el cap i té un cacauet i el cos té gust de salsa soja,

Aquest són "Konpeito", uns sucres, molt típics de les bodes, a la darrera boda imperial se'n van repartir entre els convidats com si fossin confits d'un bateig.

Normalment es fan ofrenes a les nines, per demanar que les nenes pugin sanes, fortes, i boniques, i trobin un bon marit ( què hi farem és tradició ).

Jo els demano que la Shikibu, pugi, sana, forta, bonica i que pugui estudiar a la "Waseda" ( una universitat molt bona on va estudiar el meu sogre, sempre en faig broma, és com fi fos ESADE, bé potser ESADE no, aquí no tenim prínceps corruptes ).

Demà si Déu vol, i Sant Pere ens deixa, anirem a veure un festival de nines molt bonic que fan a Matsuda, un poble aprop d'aquí. Ja us en faré cinc cèntims.