Al petit poble de Matsuda, es troba el districte de Kanaishima, al bell mig dels arrossars, allí, aprofitant els recs que venen dels rius hi la l'antic mas de "Seto", aquesta edificació de més de 300 anys d'història va ser restaurada i oberta al públic l'any 2005. Entre els esdeveniments culturals que acull hi ha el Festival de les nines del què us n'he parlat extensament durant el cap de setmana.
En una entrada anterior us vaig dir que pagava molt la pena visitar aquest mas, actualment hi ha poques edificacions d'aquest estil que es mantinguin en peus, els japonesos ja ho tenen això, quan una casa es fa vella l'enderroquen i
"a vall que fa baixada"...
Però per a nosaltres que em somiat amb princeses en kimono i samurais, aquesta mena d'edificacions ens estimulen la imaginació, i ens imaginem pagesos benestants amb el cap afaitat prenent te al porxo de casa.
Aquest era un mas ric, amb el seu propi molí fariner, de ben segur que els altres pagesos havien de dur la collita fins aquest molí per moldre l'arròs. Al Japó la majoria de pagesos compartien terres comunals i pagaven impostos al senyor feudal, la majoria eren iguals, però com passa arreu, "algúns són
més iguals que d'altres".
Un rec com aquest envoltava els terrenys de la casa, portava aigua corrent, regava el jardí, i subministrava aigua als banys ( els japonesos de fa 300 anys també es banyaven cada dia ).
Fora hi ha un reguitzell d'eines del camp, algunes de curioses com aquest ventilador.
Aquesta màquina que servia per separar el gra de la palla, no es gaire diferent de les què he vist a masies catalanes, la diferència es que aquí s'hi ficava arròs i no blat.
Us heu d'imaginar el passadís sense la catifa vermella, al seu lloc un terra de fusta polida i al fons una noieta vestida amb un bonic kimono de seda. Aquesta casa va estar reformada i ja tenia algunes innovacions tècniques arribades d'Europa, com vidres a les finestres i electricitat. Si bé l'estructura es remunta al període Edo, el què ens resta són les instal·lacions reformades de finals del segle XIX.
A l'estada, al porxo, al costat dels "zabuton", coixins per prendre el te, hi ha unes branques de prunera decorades amb flors festes de roba de kinomo de seda.
A la zona on hi havia el menador hi ha un braser al terra, aquest brasers s'utilizaven per escalfar però també per cuinar, i mantenir l'aigua calenta per te, és clar, el te que no falti...
L'estada a l'exposició de les nines valia ¥300 ( 2,7 € ), ni la Shikibu ni en Miró no paguen, i amb l'entrada et donaven tant de te com poguessis veure. Un te verd calentonet al costat d'un braser és un plaer que recomano si mai veniu al Japó a l'hivern. Només comparable a una xocolata calenta al carrer Petritxol, una Moritz ben fresqueta després de recórrer les botigues de rebaixes.
Amb tant de te ens va entrar gana, una de les moltes coses bones del Japó és que pots menjar bé, bonic i barat, gairebé a tota arreu, una de les millors solucions són els "obento" el menjar preparat, en capsetes i molt curosament decorats...
... com que era el Festival de les nines, un dels "obento" que vam triar representada un parell de nines, fet d'"oniguiri", boles d'arròs.
Jo no em vaig poder resistir quan vaig veure aquesta carn a la bassa amb albergínies d'amunt d'arròs, dins d'una canya de bambú, era boníssim!!! I per veure, més te, gratis és clar (^_^)
2 comentaris:
A mi m'agrada molt el te... ara bé, el que ja m'ha deixat completament "enamorada" és la carn amb albergínies... ostreeeees!! això ha de ser boníssim!! :-))
Llàstima que la travessa de 10 que hem encertat aquesta setmana només cobrarem 1,13 €... així no hi ha qui viatgi al Japó! (bé, ni al Japó ni enlloc...)
Assumpta.
La carn amb albergínies estava insuperable! I no arribava als 7€ , el Japó no és un país car, com la gent es pot pensar. Ara bé amb 1,13€ no et pots compar ni una ampolla de te. (T.T) Em sap greu.
Fes guardiola que quan vinguis t'ensenyaré llocs BBB.
Publica un comentari a l'entrada