La meva amiga Keiko Ogawa

Vaig conèixer la Keiko Ogawa ara deu fer uns set o vuit anys, quan me la va presentar el meu amic Albert, s'havien conegut al Vietnam per casualitat, el destí els va unir i jo vaig guanyar una nova amiga. La Keiko és una persona que no et deixa indiferent i té la capacitat de sorpendre't, quan la vaig conèixer parlàvem en anglès, i al cap de cop ja parlava el català. Ara viu a Bercelona des de fa 6 anys i parla la nostra llengua de manera tan fluida que faria avergonyir més d'un que nascut al Principat no la sap parlar. Una altre de les sorpreses de la Keiko és el teu talent pictòric, ella és farmacèutica, o ho era, perquè després de veure les seves obres no crec que torni mai més a barrejar pólvores ni remeis. Des del 6 de febrer fins al 6 d'abril de 2012 podeu veure les seves pintures al Lobby del Gran Hotel Marina, prop de les Drassanes, Barcelona. Us la recomano. I si us la trobeu digueu-li que hi aneu de part meva, ja veureu que és molt amable.

Crec que aquesta foto va ser de la primera vegada en ens vam conèixer, l'Aya, jo, l'Albert i la Keiko, al "Hachiko", un punt de trobada emblemàtic del barri de Shibuya, a Tòquio.

Blanca 120X120, pintura acrílica sobre fusta.

Michelin 108X100, pintura acrílica sobre fusta.

Calamars 72X64, pintura acrílica sobre fusta.

Koichi 97X130, pintura acrílica sobre fusta. ( Koichi és un pintor japonès que viu a Barcelona des de 1989, li agrada molt fer-me la punyeta! )

Xof 73X73, pintura acrílica sobre fusta.

Shiro ( blanc ) 16X16, pintura acrílica sobre fusta. La Keiko ens va regalar aquest pintura que tenim a casa, a Hiratsuka (^_^)