Un sentiment de poble...

Finalment, i després d'unes gestions molt costoses he aconseguit portar part de la meva biblioteca al Japó, pel camí s'han quedat moltíssims llibres que no he pogut recuperar, d'altres que sí he pogut recuperar, potser viatjaran al Japó quan els temps siguin més favorables al dispendi.
Entre els meus "tresors" he trobat un de molt especial, una edició en còmic de la Història de Catalunya, coŀlecció de la qual només tinc un dels tres volums, el dedicat al Casal de Barcelona. Recordo que aquest llibre em va fer veure, de petit, fins on havia arribat la nostra pàtria i el gran desconeixement que ella tenim. Actualment l'ensenyament al Principat es veu amenaçat per la voluntat centralitzadora dels governs ultra-nacionalistes espanyols, un intent d'esborrar-nos el passat com ja han fet al País Valencià o a Ses Illes.
Aquestes continues agressions a la nostra identitat m'han fet pensar en com ens trobàvem fa 30 anys i on som ara, i tinc la impressió que s'han anat perdent molts llençols en cada bogada.

Aquesta coŀlecció de la Història de Catalunya va ser publicada pel Grup Nono/Art l'any 1981, i va vaig obtenir gràcies a la Caixa de Catalunya, recordeu quan les caixes catalanes regalaven llibres per Sant Jordi?
Temps era temps, oi? en que les caixes regalaven llibres, fins hi tot temps en que hi havia caixes, entitats tan arrelades a la terra, com les pedres del Monestir de Montserrat. Ostres! si és que n'hi ha per posar-se a plorar!!!
De petit quan llegia i rellegia el còmic sobre les aventures dels Almogàvers, i Jaume I, mai havia parat esment en el pròleg, massa lletra!
Ara però sí que l'he llegit i els que hi he trobat m'ha fet pensar, us el posaré integre perquè val la pena pel què s'hi diu, i qui ho diu:
" Amb aquest tercer volum "El Casal de Barcelona", queda feliçment completada la Breu Historia de Catalunya, la publicació de la qual començà ara fa dos anys, el dia de Sant Jordi de 1979. Una fórmula atractiva, i per algú sorprenent - el còmic-, ens transporta als esdeveniments bàsics de la trajectòria històrica del nostre poble. El més elemental - i també el mínim - que tots, joves i grans, hem de conèixer sobre el tema és contingut en les pàgines dels tres volums que componen el conjunt de l'obra. Si deixant-hi vagar la vista ens desperta un design de saber més, Breu Història haurà acomplert la finalitat amb que fou concebuda.
Als qui consideren la Història com un passat ja mort, i per tant, inútil i difícilment operant, els haurem de recordar, com ja s'ha dit, que "la història és el cognom dels pobles". Si a qualsevol individu el cognom el distingeix dels altres, l'identifica i li indica qui l'ha engendrat, la Història és qui dona les seves emprentes particulars, l'origen i el caràcter a un poble i a una terra.
No hi ha dubte que un fil invisible uneix el ciutadà català d'avui amb les persones que fa dos-cents o nou-cents anys vivien i treballaven en aquest lloc amb la consciència que pertanyien a la nostra comunitat. Amb la consciència de ser catalans.
Aquesta consciència col·lectiva, avançant a través de temps de plenitud i temps de decadència, de moments esplendorosos i de crisi, és la memòria d'un poble. El solatge cultural que defineix el notre país. Que el fa ser tal com és i no de cap altra manera. Que li recorda que la seva personalitat ve de lluny.
"El Casal de Barcelona" narra els inicis de Catalunya, de primer, "Marca" protectora dels territoris carolingis, i Estat sobirà, després. Són els segles de plenitud, d'expansió, de creació de les institucions. Neixen les Corts Catalanes, la Generalitat, el Consell de Cent, les Paeries. Les nostres naus creuen la Mediterrània. Hi ha catalans a Sicília, Sardenya, Atenes, Alexdrandria...Sones els noms gloriosos dels Ramon Berenguer, Jaume el Conqueridor, Pere el Cerimoniós, l'Abat Oliba, Roger de Flor i Roger de Llúria. Però també hi ha en aquestes pàgines els personatges anònims: pagesos, artesans, monjos, comerciants, mariners, cavallers, nobles, escrivans, esclaus i soldats. Un poble que desfila al llarg de cinc-cents anys.
Tot llegint i mirant aquestes pàgines tan vives, venen a la memòria les paraules d'Enric Prat de la Riba: "No fa gaire temps que persones carregades de títols acadèmics restaven encara estranyades quan se'ls deia que hi havia hagut reis catalans que es deien Pere o Jaume, que vivien a Barcelona, a la Plaça del Rei, i parlaven en català com nosaltres i tenien ministres i generals i ambaixadors catalans". Cal desitjar que els diversos esforços realitzats al país per a divulgar la pròpia història, en els qual la Caixa d'Estalvis de Catalunya ha volgut participar amb la publicació d'aquesta Breu Historia de Catalunya, donin com a resultat que tots els catalans coneguem els fets bàsics que han conformat la història de Catalunya i, en conseqüència, augmenti la nostra estimació pel propi país."
Dr. Joan Bilbao i Bergés
Director General de la Caixa d'Estalvis de Catalunya.

I ara què? Us imagineu Narcís Serra dient el mateix, ell que va ser Ministre de Defensa del país que nega el que hi ha escric en aquestes pàgines. Quants llençols hem perdut? Mes que jo llibres, d'això n'estic segur. Demà dissabte es constituirà l'Assemblea Nacional Catalana, desitjo que sigui un pas definitiu per a l'alliberament nacional del meu país. Des del Japó els ofereixo tot el meu suport.