dimarts, de juny 12, 2012

Botzina d'emergència

No sé si us ho he explicat encara, però al Japó la mainada de primària "ha" d'anar i tornar sola a l'escola. De bon matí, per anar-hi, queden tots els del veïnat en un punt determinat, des d'alumnes de primer fins a sisè, en cas que n'hi hagi.
De vegades els acompanya algun pare de la PTA ( l'associació de pares ) però no tot el camí. Cada membre del grup té un "company de viatge" i agafats de la mà, marxen en grup. Val a dir que hi ha alguns policies que vigilen els camins de l'escola, sobretot el trànsit, però no gaires.
De tornada van sols, potser agrupats en colles d'amics, però cada curs té la seva hora de sortir diferent. Els pares els poden esperar a mig camí, però, normalment no els van a buscar. Tampoc és permès anar-hi en cotxe o vehicle privat. I la mainada fins a secundaria no hi pot anar en bicicleta.

Ja us podeu imaginar que és una situació que fa patir, fins hi tot al Japó, o potser una mica més, en un país on hi ha tanta falera per la canalla.
Per això la majoria de petits porta una botzina a la "Randosel"( motxilla ) en cas que es trobin amenaçats, aquestes botzines arriben fins a 93db de potència i us puc assegurar que fan soroll. Qualsevol persona a cent metres de distància les pot sentir perfectament. Això voldrà dir que hi ha canalla en perill.
És clar que la mainada està educada per a no jugar amb l'aparell i no "detonar-lo" si no és veritat. Ja saben la història del Pastoret i el Llop. Qualsevol que els vulgui fer mal s'ho pensarà dues vegades. Al Japó els malfactors no volen complicacions, i s'hi juguen molt, però molt, la policia japonesa és molt més dura que els Mossos, i no hi han càmeres a les comissaries.

Actualització.

Després dels comentaris rebuts crec que haig d'explicar-me millor.
No hi cap llei o normativa que prohibeixi portar o anar a buscar la canalla a l'escola. Amb l'excepció de la norma sobre el transport privat, que en aquest cas és aplicable per a tothom.
Que la canalla vagi sola, és un costum regulat i controlat pels centres escolars, l'ajuntament i la prefectura. Aquest mapa mostra l'escola i els diferents grups d'alumnes, no hi han els punts de trobada perquè això ho decideix l'associació de veïns.

Això pel que fa a l'escola primària.
Però què passa amb les activitats extra escolars? Doncs en aquest cas els pares acompanyen la canalla a ballet, música o el què sigui que practiquin.
També passa amb els "Juku", les acadèmies de repàs, aquests centres obren al vespre, després de les activitats extra escolars.
Al Japó hi ha "toc de queda" per a la canalla, a l'estiu sol ser a 2/4 de 6 i a l'hivern, quan és més fosc, a 2/4 de 5. A partir d'aquesta hora els alumnes de primària han de tornar a casa o estar acompanyats d'un adult responsable.
Tots els alumnes de primària han d'anar identificats amb l'uniforme de l'escola ( si es privada ) o amb la gorra groga ( si és pública ). Qualsevol menor que vagi sol pel carrer després del "toc de queda" serà retingut per la policia fins que les autoritats identifiquin el cas.
Qualsevol menor en edat d'anar a l'escola primària que vagi sol o acompanyat d'un adult en hores lectives podrà ser retingut o inquirit per les autoritats a fi i a bé d'esbrinar el motiu de l'absència escolar.
Els menors de 12 anys acompanyats d'adults han de tornar a casa abans de les 10 del vespre, les autoritat tenen el deure, una creguin convenient, de preguntar el motiu de cas.
Això pot semblar molt estricte, però la veritat és que no hi policies a cada cantonada, i en realitat és més relaxat del que sembla.

7 comentaris:

Lau_chan ha dit...

Súper interessant!

Quan vivia al Japó sempre em va sorprendre el fet de veure la canalla petita sola pel carrer (i fins i tot al tren!) però ara que soc mare encara em fan patir més, la veritat...

Gràcies per l'entrada :)

Assumpta ha dit...

La veritat és que no ho trobo gens bé això que "hagin" d'anar sols per disposició normativa... Què passa? No ho entenc. Per què es fa això? I si un pare o mare volen anar a buscar el seu fill? qui és la llei, el reglament o el que sigui (perquè no entenc d'on prové la norma) que li pot prohibir esperar el seu nen o nena per, agafats de la mà, anar xerrant fins a casa.

Moltes de les coses que ens expliques del Japó les trobo admirables. Molt millors que aquí... però aquesta no. Jo incompliria la norma. A veure "qui" em fa "què" per anar a esperar la meva filleta.

theinomatas ha dit...

He vingut a parar al teu blog ja que la Eli (gaijin revenge) me'l va recomenar. La veritat és que és molt interessant! :)
La veritat és que em fa patir molt aquest ntema dels nens, ja que la meva parella i jo tenim ganes de llençar-nos a la piscina. No se si està molt mal vist o què si l mare també volgués anar a buscar-los.... Jo vaig tenir a la meva mare almenys fins els 12-13 venint-me a buscar. i la veritat és que era quasi l'únic moment del dia en que més podiem parlar ja que al tornar tots teniem les nostres obligacions.
Ai, que difícil que és plantejar-se aquestes coses tant diferents! :)
Una abraçada i olé per el bloc!

theinomatas ha dit...

ostres, quants cops he escrit "la veritat"? Estic en un dia "buble" XD

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Lau_chan.

Moltes gràcies! Bé, el Japó és un altre món, oi?

Assumpta.
No hi ha cap llei que digui que no es pot acompanyar la canalla, però és una tradició, no crec que cap nen o nena vulgui que els pares els acompanyin, serien la "riota" de l'escola, la canalla és així.
Com diu Lau_chan, jo he vist mainada de 6 anys anant en tren sola, de fet una ex-companya de la Shikibu agafa el tren cada dia per anar a l'escola que hi ha a 30 minuts de Hiratsuka.

theinomatas.

Gràcies per la visita! Com he dit abans no hi ha cap impediment legal ni norma escrita, però es consideraria de mal gust i fins hi tot de sobre-protecció.
Després hi ha les escoles de repàs on el pare sí que acompanyen la canalla a l'escola, això és perquè el horaris són després del "toc de queda".

Assumpta ha dit...

Bé, sabent que hi ha un poli a cada cantonada, potser ja es pot estar més tranquil, però, tot i així, jo estaria patint.

Tot són costums :-) a mi aquesta no m'agrada, ho confesso... quan més seguretat expliques que hi ha, doncs "menys malament" ho veig... però, tot i així, trobo que són mooooolt petits, molt. Agafar el tren soleta als 6 anys!! Ho trobo una exageració.

Claire ha dit...

És curiós sí, perquè aquí trobem estrany que no es vagin a buscar els nens al cole.
Però mira, si és costum fer-ho d'aquesta manera i a sobre hi ha molta policia controlant i aquestes botzines, millor que millor, que així hi ha control.