dimarts, de juny 26, 2012

Cartell pel Festival de Tanabata

Fa un parell de mesos se'm va convidar a participar en un concurs per dissenyar el cartell del Festival de Tanabata d'enguany. Fa 62 anys que la meva nova ciutat organitza el Festival dels Estells, una festa d'arrels xineses, de la que us he parlat altres anys.
Segons es demanava a les bases, el jurat volia una peça original, per trencar amb la línia que durant anys s'havia anat tenint. Volien una cosa fresca, innovadora, que representés la ciutat i el festival.
Així doncs semblava un projecte interessant, on totes les empreses del ram i són convidades i hi participen pel prestigi que representa guanyar el concurs.

Fins ara això és el que s'havia fet:

 Esquerra 2007, dreta 2008.

Esquerra 2009, dreta 2010, no he trobat el de l'any passat però tampoc cal...

Així que jo, seguint les instruccions del jurat, i cercant una cosa nova vistosa i que cridés l'atenció vaig fer això...

Basant-me amb les meves arrels Modernistes i amb la tradició japonesa de l'Ukiyo-e vaig fer un cartell inspirat en la llegenda de Tanabata amb els personatges de la història com a protagonistes, assegunts d'amunt d'un "takekazari" unes de les estructures que es s'utilitzen per decorar els carrers, junts abans del moment de fer-se un petó, el kimono del noi, Hikoboshi el pastor d'estelles, porta estampat el símbol de la ciutat i les fulles de bambú amb les que es dedoren les façanes de els cases, mentre subjecta una branca guarnida amb desitjos escrits, ella, la princesa Orihime porta un kimono decorat amb garces, aquestes aus que construiran un pont que els ajudarà a creuar la Via Làctia un cop l'any. 
Al fons a l'horitzó, el Sol de Ponent amagant-se darrere la torre de Shonan, i a la dreta la Muntanya d'Oyama, el decorat de la nostra ciutat, l'hora encara no ha arribat, el sol no s'ha post i els enamorats encara no es poden fer el petó, però ben aviat, ben aviat...

L'empresa que em va convidar, Across, va presentar un altre disseny, creat per Yamaguchi Satoru, un dissenyador local molt expert amb la ciutat i que havia guanyat la competició tres anys seguits.

De la idea de Yamaguchi només us puc dir que representa la bandera del Japó, i que el kanji reflexat al cel és "kitsuna" ( lligams ), aquest va ser el kanji que es usar per definir l'any passat, perquè els llingans entre la població japonesa i el món es van estrényer després de la tragèdia del març de 2011.

La senyora que surt al meu cartell i al de Yamaguchi és una "famosa" de Hiratsuka que es diu Yamase Mami i que presenta programes de televisió.
Les 3 noies que surten als cartells són les pubilles de la ciutat, les Orihime, encarregades de representar-nos sempre que calgui.

Finalment hem sabut el resultat i el jurat ha decidit apostar per la innovació, triant un cartell trencador com mai s'ha vist, Mariscal, el seu Cobi, i la revolució que van causar en el concepte del disseny de mascotes olímpiques queda curt davant aquest trencament. Ta txan!!

"no hase farta desirr nada más"...què en penseu? Sincerament.



DARRERA ACTUALITZACIÓ DE JUNY 2013
Avui he descobert el cartell de Tanabata d'enguany, per sort o per desgràcia no vaig ser convidat al concurs, però en veure el resultat tampoc calia, el cartell d'aquesta edició és igual d'"original" que els d'altres anys. Suposo que no guanyaré mai si no aprenc a fer lletres daurades.



13 comentaris:

David Shot ha dit...

Crec que són més capquadrats que els alemanys...
Genial el cartell i felicitats pel blog.

Josep Ma. ha dit...

Bones Isaac.
Em temo que el "problema" del teu cartell pugui ser més pels teus ulls (occidentals) que pel cartell en si.
Has creat una bonica història carregada de detalls que només els japonesos, i els qui coneixen bé el Japó, poden esbrinar.
Però veig que les seves propostes de "canvis" rauen més en uns matisos entre companys que en un motiu trencador d'un forani.

Queda't amb la idea que has fet un treball molt bo, nou, fresc i respectuós amb el fer i pensar del japonesos. Tu els has demostrat, en un paper, que tot i no ser japonès, coneixes tant bé la cultura com un nadiu, t'expresses tant bé com ells, i si no veiguessin qui ets, creurien que es un japonès que ha fet el treball i no, només es un català.

Ànims

tatanu ha dit...

què en penseu? Sincerament.
Que el Photoshop ha fet molt mal xD

A mi la teva proposta m'encanta, però suposo que per a ells els hi falten coloraines cridaneres i un recarragament barroc fins a la confusió visual absoluta.

Maria ha dit...

Ja saps que pensaria jo, encara que no t'ho digués.
El teu genial, encara que no sàpiga el significat.

Bona feina.
Maria V

Azahara Carreras ha dit...

Sincerament?
El photoshop es cutre, cutre als cartells, mare meva, només falten "destellos y degradados", ah, no, que n'hi ha... Crec que tots els professors que he tingut de disseny suspendrien els cartells escollits.

Potser tenen un projecte a llarg termini que sigui editar tots els cartells i fer el joc de "troba les 7 diferències"

El teu cartell em sembla preciós, els colors i el dibuix, potser pensaria que el problema es que no destaqui gaire, però si tots els cartells son com els que ens has mostrat, destacaría moltíssim.

Salut

Kojirō Naruse ha dit...

Que en són, d'horteres, els japonesos, déu meu. Suposo que no cal que t'ho digui.

M'encanta la proposta que vas fer, però sembla que per als organitzadors la tradició s'ha de mantenir igual (incloent-hi el cartell).

Ganbare.

Assumpta ha dit...

Doncs, amb tota la sinceritat del món... El teu és MIL VEGADES MÉS MACO!! En tots els aspectes en que em pogués fixar el teu és millor.

Si el que ha guanyat és igual que tots! No veig la diferència!!

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Gràcies a tothom pels vostres comentaris (^_^)

David Shot.

Al Japó costa molt canviar les coses, sí que són capquadrats! Gràcies, he visitat el teu portafoli i m'ha agradat molt.

Josep M.
Van fer una votació a l'empresa que me'l va encarregar i va guanyar, crec que Hiratsuka és massa poble encara. Quan vaig fer la presentació dabant del jutges a l'ajuntament el més jove havia fet la guerra (^_-)
Suposo que va influir el fet que fos estranger, però va semblar una bona idea per reforçar el concepte de integració.

tatanu.
El Photoshop no en té la culpa, és una eina que ajuda molt, jo la utilitzo sovint, per exemple el company David Shot al seu portafoli té coses molt maques fetes amb PS, però és verita que avui en dia amb el software creatiu tothom s'atreveix a dissenyar. De totes maneres com a creatiu estic content del meu treball, com a dissenyador he fallat perquè no he sabut entendre el què el client volia.
Ara bé, si el client vol això, jo no vull fer-ho.

Maria.
Els detalls que he explicat no són importants si el missatge dels dos amants s'enten.
Tanabata és una festa romàntica i volem que vinguin joves d'arreu de la contrada.

Azahara.
El què em frustra més és la poca originalitat, a part de la tècnica "photoshopera" de principiant. Però la majoria de disenyadors de la ciutat són DTP, no creatius. Això sí, en saben més que jo, de comerç.
Molt bona aquesta de les 7 diferències!

La idea era fer una cosa senzilla que contrastés amb la resta de cartells, pensa que ha d'anar penjat a les estacions de tren i als centres comercials al llarg de la línia de tren des de Tòquio fins a Hiratsuka.
Són llocs amb molta informació visual on un cartell senzill destaca molt. Llocs on un cartell blanc sense res cridaria l'atenció.
Un dels creatius més influents del país és Hara Kenya, el director creatiu de Muji, en un llibre que va escriure ( que seria l'equivalent al Llibre Blanc de l'Enric Satué ) es queixava de la manca de sentit estètic dels seus conciutadants, no entenent cop es cop tenir tanta cura a l'hora de preparar la carmanyola i després viure en ciutats grises envoltats d'objectes lletjos.
Kojirō.
Per ells el més impotant és donar informació, sense mirar l'estètica, per això tots els cartell inclouen el mapa de trens, des de Tòquio, cosa ridícula perquè tothom sap on és Hiratsuka, és tan famosa com Mataró per Barcelona i igual de fàcil d'arribar-hi. a més amb les noves tecnologies només prement un botó del mòbil, tens aquesta informació més els horaris i les tarifes.
Tens raó que potser volen mantenir la mateixa línia, els cartell de Hiratsuka és reconeixible per l'estil, algú des de Tòquio en veure'l dirà; mira ja anuncien el Festival. Ara bé quina imatge es dona?

Assumpta.
Estic content del cartell, el que em fa més llàstima és que es quedarà en un calaix sense haver pogut fer mai la funció per la que va ser creat, pobret, ho dic així perquè m'estimo els meus dibuixos com a fills ( bé no tant com a la Shikibu i en Miró és clar ). Per això us el volia ensenyar i saber la vostra opinió.

sadak@-chan ha dit...

En la meva humil opinió, el teu cartell es el mes fidel a la historia de Tanabata. Es en el únic que hi veig a en Hikoboshi y la Orihime i a on es reflexa la seva historia de amor.

Senzillament, Isaac, el teu treball es el mes elegant, ple de detalls, equilibrat i harmoniós. Es un llàstima que quedi guardat a un calaix, com tu dius, ostres quina ràbia¡¡¡

Claire ha dit...

Ja saps de sobres que diré que m'encanta molt més el teu! Els hi dóna mil voltes!
Però suposo que prefereixen una cosa com la que han fet sempre... I crec que llavors no destaca gens... Perquè d'aquest estil de cartells n'hi ha mils a tot el Japó, i en canvi el teu és molt més net, molt més maco i destacaria molt més que la resta per ser diferent i original, i llavors segur que la gent se'l miraria més.
Però són capquadrats i han de triar el mateix estil. Què hi farem!
Felicitats per la feina, que està super ben feta!!!

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

sadak@-chan.
Moltes gràcies, m'han pujat els colors!

Claire.
Ja els conèixes, però sempre hi ha esperança.

Joel ha dit...

El teu li dona mil voltes als altres, sembla que els propis japonesos s'hagin oblidat de les seves arrels, ja que els seus cartells tot i ser típicament japonesos (molts colors, vistosos, lletres grans) estan com occidentalitzats no? Vull dir que el teu reflexa molt més l'esperit del Tabanata japonés, no sé si m'exlico xD.

En tot cas queda't amb la feina ben feta (com deia aquell anunci), anims!

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Joel.

Es que es compren els llibres amb tutorials de com fer servir el PS i tots acaben fent el mateix.
Què hi vols fer, volen que surtin les pubilles, encara que no siguin maques, a més sempre són les de l'any anterior ja que el catell es dissenya 3 mesos abans del festival.