dimecres, d’octubre 10, 2012

El Santuari de Samukawa

Sempre és difícil traduir del japonès al català. Al Japó hi ha dues religions majoritaries, el Budisme i el Xintoisme, els temples budistes es diuen "Otera" que podem traduir per, temple. Mentre que els xintoistes es diuen "Jinja" que algunes vegades he traduit com l'anglès, per pagoda, però que he vist que algún Amine ha traduit per santuari. Aclarit això, avui us ensenyaré el Santuari de Samukawa. Espero que us agradi.

Des de dilluns, fins avui dimecres, la canalla ha tingut vacances, les Vacances de Tardor, aquests dies les famílies japoneses els aprofiten per celebrar el Shichigosan, que es aquella cerimònia de la que ja us en vaig parlar fa uns dies en l'entrada "La nena més maca del món" dedicat a la meva filla.
En motiu dels dies de festa, l'entrada del santuari estava guarnida amb la senyera japonesa "Hinomaru", però també cal recordar que el xintoisme havia estat la religió oficial del Japó fins la derrota de la guerra. Per això els fanals de l'entrada porten el símbol del Crisantem Imperial.

Samukawa és el poble al costat de Hiratsuka, que queda a l'altra banda del riu Sagamigawa, pujant des del mar. S'hi pot arribar fent una hora xino-xano de bicicleta. I paga molt la pena.
A l'entrada un parell de gossos-lleó vigilen la porta perquè no hi entrin dimonis. Però deuen dormir perquè hi van deixar entrar en Miró (^_^)

 A banda i banda de la "Mon", la porta, hi havia les senyeres i els fanals.

 Com sempre una coŀlecció d'Ema amb desitjos i gratituts.

 Una família japonsea celebrant el Shichigosan, amb un nen de 5 i una nena de 7.

 Un símbol xinto decorant la porta del santuari.

 La plaça principal on els celebren les cerimònies, aquest santuari és famós per un festival d'espantar dimonis el festival Shishimai. 

 M'hagrada trobar racons on no hi passa ningú, i imaginar-me que hi passegen els samurai i la seva cort.

 La diferència més gran dels santuaris xinto amb altres temples orientals és l'austeritat de colors,
fusta i or.

 Els lluns també decorats amb el Crisantem, el símbol de l'emperador i l'emblema que els japonesos
duen al passaport.

 Una empleada del santuari acompanyant una família a la cerimònia.

I abans d'agafar les bicis per tronar a casa, un bon plat de Tempura de gambes amb un bol de fideus.

1 comentari:

Anònim ha dit...

hummm .... la darrera foto m'ha fet vindre salivera ... tempura de gambes!!!

Salutacions des de l'Aldea