dimecres, d’octubre 29, 2014

El 9N votaré per tu


El 9N votaré quan em toqui, ja que sóc un dels voluntaris que s'estarà a la mesa que l'oficina comercial de la Generalitat a Tòquio posarà al servei de la nostra democràcia. I no es pot dir que els faci gaire gràcia la idea, per la desídia que demostren en fer-ho. Però d'això us en parlaré quan toqui.

El fet és que si no hi ha cap terrabastalI de proporcions descomunals, votaré, votarem. I quan voti ho faré com sempre, en clau de país, conseqüent amb els meus principis i amb la història de la meva pàtria. Però també ho faré amb el record a la memòria dels qui ja no ho podran fer.

Votaré pels patriotes que ens han precedit, el mestre Jordi i el seu nét del poema de Pitarra, votaré pel meu besavi, que durant la dictadura de Primo de Rivera va estar acusat ( no sense motius ) d'acollir a la seva granja-cafè reunions clandestines sindicals-separatistes i que gràcies a Francesc Layret es va lliurar de la presó.
Votaré recordant els meus avis vinguts de Múrcia. El pare del meu pare, que malgrat la dictatura va conservar una figureta de bronze de Macià, per qui tenia devoció. Aquell avi que va patir el "pacte de la gana" de part dels empresaris badalonins per llegir "Solidaridad Obrera" als companys de fàbrica a l'hora de dinar. Aquell lletraferit que un dia tornant a casa es va trobar la seva dona morta de por cremant el seu tresor, els seus llibres, perquè si la polícia feia un escorcoll no trobessin res. I l'altre avi, el pare de ma mare, petit i rondinaire que es va lliurar de la guerra per la seva mala oïda però que es va haver de vestir l'uniforme de la república els darrers mesos per tot seguit fugir cap a França on, segons explicava, els gavatxos els van tractar tant malament i on feien curses de cuques sobre les mantes militars al camp de refugiats ( concentració en deia ell ).

Votaré pensant amb la meva àvia Mercè, l'única a qui vaig conèixer en vida, aquella persona que havia viscut dues dictadures i dues guerres, i que mirava amb recel darrere els "visillos" les manifestacions que passaven per davant de casa durant els anys de la trancisió. No surtis al balcó! Em deia, mai saps d'on pot venir una bala perduda. Ella que no sabia de lletra i que en prou feines parlava el castellà, va ser qui em va dir que aquella música que sonava el dia de la mort del dictador per la "carta de ajuste" de Tele Miramar era els Segadors, l'himne nacional de Catalunya. A l'àvia Mercè li agradava molt parlar del Noi del Sucre ( Salvador Seguí ) i encara li dolia el seu assassinat moltes decades després. Parlava tan bé! Deia.

Votaré per la meva cosina Anna Maria, que va morir de càncer el passat més d'agost, en un hospital alemany, expatriada, per culpa de la crisi, ella que s'estimava tant la seva terra va haver de marxar nord enllà, per no tornar mai més ( com la cançó )

Votaré per mi, perquè me'n moro de ganes, perquè ho anhelo des que sóc petit, perquè ho desitjo i ho tinc a tocar. Ho faré pels milers de compatriotes que no tenen la sort de disposar d'una oficina de la Generalitat a la seva ciutat.

Però votaré sobretot pels meus fills perquè malgrat que van néixer fora de Catalunya, quan es facin grans tinguin una pàtria pròpia, oberta a tothom, més lliure, més justa, més rica i feliç.

3 comentaris:

maria ha dit...

Molt ben fet Isaac.
Ens posaran més trampetes, però ens en sortirem. N'estic convençuda.
Jo també sóc voluntària!!

Ana Maria Lopez sadako ha dit...

Isaac jo ja n’estava de convençuda de votar, però si no ho es estat, lleguin-te m’és convençut del tot. Jo també votaré per el meus que jo no hi son, per la tieta que es volgut votar però que ara el maligne Alzehimer no li permet i votaré també pe els meus fills, per el seu futur, per el futur de tota aquesta gent il•lusionada i decidida a tirar endavant. Gracies Isaac.

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

maia
Ja tinc torn assignat!

Sadako-san (^_^)
Tenim la força de la iŀlusió