dimecres, d’octubre 01, 2014

El procés català vist des del Japó ( comentari sobre l'article de l'ARA )




El dia 23 de setembre el professor Tawaza va ser convidat al programa televisiu Miyaneya, una mena de news show, perquè parlés de la independència de Catalunya. Quan el van trucar el van sorprendre molt segons diu, perquè aquest programa, que s’emet de dilluns a divendres a partir de les 14 h i durant un parell d’hores, té més d’un 12% d’audiència. El 12% d’audiència en un país d’una població d’uns 120 milions d’habitants representa moltes persones. I aquest programa volia dedicar uns 20 minuts a la qüestió de la independència de Catalunya. A més a més, el dia 23 queia en festiu, cosa que vol dir que els treballadors que normalment no són a casa a aquestes hores també el veurien. Segons ell es tractava d'un fet extraordinari, perquè fins ara al Japó no hi ha hagut gaire interès per la independència de Catalunya.

(...) Per exemple, l’endemà de la Diada d’enguany els principals diaris gairebé no en parlaven. Yomiuri (amb un tiratge de més de 9 milions d’exemplars) dedicava mitja pàgina al referèndum d’Escòcia, però no tocava el tema de Catalunya. Asahi (7 milions) també dedicava un espai prou gran al referèndum escocès, i al final de tot afegia en una sola línia que el resultat del referèndum podria influir en la situació de Catalunya.(...)

El professor Tazawa també explica que (...)"Tornant a la televisió, després de la manifestació de la Diada del 2012 vaig ser convidat als telenotícies internacionals del canal satèl·lit de la NHK (Emissora Estatal del Japó) perquè expliqués el rerefons històric i la situació actual del nacionalisme català. Aquesta secció va tenir un espai d’uns 15 minuts, que no és poc, però cal admetre que els canals satèl·lits tenen una audiència força limitada: els solen mirar només la gent d’un nivell cultural alt. L’any següent no va haver-hi cap notícia, que jo sàpiga, sobre la cadena humana. I aquest any, al mateix canal estatal per satèl·lit no va haver-hi dossier especial dedicat a la Diada. En canvi, això sí, almenys dos canals de la televisió terrestre van emetre notícies breus sobre la Diada." (...)

Al seu parer semblava que l'interés per la qüestió catalana es desinflava, però el fet d'esta convidar pel programa Miyaneya el va fer pensar que potser estava equivocat.
Es tractava d'una oportunitat única per explicar Catalunya al Japó, per això havia de deixar de banda els academicismes propis d'un professor de universitat per explicar el tema de manera amena que enganxés a la gent, i això, segons explica ell, el va fer posar neguitós.
(...)"El motiu de la meva inquietud era que, mentre que al programa del canal satèl·lit podia parlar com en una classe de la universitat ....a Miyaneya, el contingut havia de ser més fàcil de pair. Al cap i a la fi, era un xou, un programa d’entreteniment." (...)

Jo no vaig veure el programa, però segons explica el professor, primer van posar un bon reportatge sobre la V de Barcelona. I senbla que va impactar als presents al plató perquè diu que se’ls va escapar un “Oh!” quan van veure la V humana de vermell i groc. Com tots el catalans que fem pedagogia al Japó, cal partir de la base que els japonesos no en saben res de Catalunya, de la seva història ni dels greuges que ens han pordat a l'estat en que ens trobem.
El professor va començar per explicar qui som, d'on venim i que volem ser. Des de la nostra història fins a la repressió franquista de la nostra llengua i cultura. I explica: (...)" Alhora, perquè els televidents no s’avorrissin i no canviessin de canal, vaig mirar d’intercalar-hi uns episodis més simpàtics, com ara l’origen català de Chupa Chups, el fet que Dalí va dissenyar-ne el logotip a canvi d’una remuneració important, que el Barça podria seguir jugant a la Lliga espanyola després de la independència, etc."(...)
També va explicar que la diferència entre Catalunya i Escòcia era l'aptidud diferent d'ambdós governs.

He explicat moltes vegades que ètnicament, el Japó és gairebé uniforme, la "neteja ètnica amb les illes d'Okinawa o Hokkaido fa segles que va homogeneitzar el país. I tret de l’ocupació nord-americana de després de la II Guerra Mundial, no ha conegut cap govern estranger. Pel japonesos actuals és molt difícil imaginar-se la situació de Catalunya, sobretot tenint en compte que Espanya és un país simpàtic a ulls japonesos i que partim de ser els dolents.


El professor Tazawa acaba l'article d'una manera optimista, segons ell, el cas català finalment ha despertat interés al Japó

(...) per corroborar aquesta impressió, aquest diumenge el diari Asahi-un dels més importants del Japó amb 7 milions de tiratge- va publicar un editorial sobre la qüestió catalana. Arrencava així: “Barcelona no és només una ciutat olímpica i futbolística sinó també la capital orgullosa de la comunitat autònoma de Catalunya. Ara hi parlen d’independència amb fervor i amb un cert risc”. (...)

El professor Tazawa Ko és el traductor del Tirant lo Blanc al japonès, i entre altres coses el creador del diccionari Català-Japonès i Creu de Sant Jordi.

2 comentaris:

pons007 ha dit...

No em preocupa massa que Japó que està molt molt molt lluny no s’acabi d’assabentar del nostre problema, el que hem preocupa bastant més es que els que estan més enllà de Lleida continuïn sense assabentar-se de res, o com a mínim ho fan veure...

Raylegh ha dit...

Doncs li hauriem de donar la enhorabona a aquest professor per fer el que fa. Sempre és millor que la gent del món sàpiga la nostra situació, al menys una miqueta, ja que, que una persona d'un país tant llunyà mostri tant d'interès i s'esmerci tant és digne d'admiració. Jo com a català amb objectiu Japó, si que m'interessa que s'expliqui allà perquè mai diré que soc espanyol i trigaria molt a explicar-ho d'una forma entenedora.