diumenge, d’octubre 26, 2014

L'Estaca a la vila de les Barres i Onades

Avui el llevo ben d'hora ben d'hora malgrat ser diumenge, per aquell estrany defecte que tenim els catalans de treballar. Abans de posar-m'hi faig un repàs a la premsa, a veure quines noves hi ha de la mava estimada pàtria. I què llegeixo? Que algú de l'ajuntament de Badalona ha volgut prohibir la interpretació de l'Estaca de Lluís Llach a la cerimònia de cloenda del Festival Filmets de Badalona. Prohibir l'Estaca? L'any 2014, en un país "democràtic", no potser, m'he dit, ho has llegit malament. Doncs sembla ser que sí, que algú va voler impedir que s'interpretés aquesta cançó. El valor, però d'un músic de la banda del festival va ser aturar la Gala i denunciar-ho, aleshores el públic la va entonar, alguns d'empeus, d'altres aplaudint, per acabar cridant independència. Un cop més em sento més badaloní que mai, la meva ciutat ha demostrat darrerament el seu valor, fa poc donant suport a la consulta, amb els vots del PSC! I anit amb aquest acte de rebeŀlia. I és que ja no es poden fer callar.
Ep Garcia Albiol! Aquí tens un badaloní que et coneix de quan festejaves la seva veina! A veure si censures el meu bloc també.


L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...

3 comentaris:

Judith ha dit...

A mi aquestes coses em fan il·lusió. No perque el PP censuri, o ho intenti, sinó perque la gent s'hi rebel·la. És com una bufetada ben forta a aquesta colla de franquistes.

maria ha dit...

El PP sempre al darrera...

pons007 ha dit...

Censurar i di que no, això es el que més bé saben fer...