Una de les coses que més enyorava de Barcelona era anar a les inauguracions dels meus amics, és clar, si has estudiat Belles Arts, els teus amics acaben per fer exposicions. Al Japó només havia anat a les inauguracions de l'ambaixada espanyola, amb tot els que comporta, però anit va ser la primera inauguració en una galeria de les de veritat, com les del carrer Consell de Cent o la mateixa Parés.El meu amic Albert, que s'està al Japó estudiant japonès, es va presentar a un concurs de la galeria Nichido Garo de Ginza, el barri més elegant de Tòquio. Finalment va estar seleccionat d'entre un munt de candidats i anit per fi, s'inaugurava l'exposició col.lectiva de "joves" promeses. Poso jove entre cometes ja que hi havia ganàpies que ens passaven deu anys, però al Japó una persona de 47 any és jove, bons auguris d'esperança de vida, oi?
Tot es va fer de manera molt formal, com requeria l'ocasió, discursos dels patrocinadors i entrega de premis als tres primers seleccionats, per meu gust l'Albert els supera tots però jugant fora de casa sempre es té un cert desavantatge, l'acte ens va servir per poder veure el nivell de la pintura emergent, almenys de l'estil d'aquella galeria, el formants i els estils, un detall que ens va cridar l'atenció és que utilitzen uns marc molt carregats, daurats i plens de floritures, sense comentaris...
A la inauguració ens van retrobar amb alguns amics, com en Todd i la Kyioko, un director d'art de Nova York i la seva parella, i amb la Keiko la xicota de l'Albert que es va passar la vetllada intentant explica perquè els quadres de l'Albert vistos d'aprop no tenen detall, quines coses a questes alçades de la historia, no? es que els Japonesos no han vist mai un Vermeer d'aprop?
Escoltant un llarg discurs del patrocinadors, l'Albert no passa desapercebut, oi?
La teca era prou bona, i molt occidental
L'Aya al costat del quadre guanyador, el trobo més una il.lustració que una pintura malgrat tot.
Un detall de l'obra de l'Albert on es pot apreciar la seva tècnica i la "manca de detall"
L'Albert i l'Aya gaudint del "vernissage", amb bastonets...
Al costat de les seves peces seleccionades, tres moments del dia al barri de Asakusa
La Keiko, l'Albert, jo, l'Aya, en Todd i la Kyioko
En un Sushiya després, per acabar d'omplir el forat que ens havien deixat els canapés.
3 comentaris:
Recuperant el temps perdut eh?
La veritat és que l'obra de l'Albert si que sembla detallista, he hagut de mirar dues vegades pq així en petitó semblava una foto !!
no hi ha un quadre que s'assembla a l'obra guanyadora? Un de la torre de Babel!
M'alegro que reactivis el blog, que se't trobava a faltar!
Osti, amb el que m'agradava a mi venir a molestar quan els teus amics exposaven. I ara ho heu d'anar a fer tan lluny! Apa, Fins ara (enyorat de cor per tots els rubinencs de bé i algun de mal.)
Publica un comentari a l'entrada